En què consisteix la teràpia EMDR?

Ho sabem en teoria: tan dolent és quedar-se curt com passar-se. Ara anem a veure-ho a la pràctica: contesta les següents preguntes i sabràs si alliberes els teus sentiments de forma saludable o, per contra, els guardes en el teu interior perjudicialment.

1. Quina d’aquestes emocions t’és més fàcil de reconèixer en tu?
   1. La por
   2. La còlera
   3. La tristesa
   4. L’alegria

2. Identifiques amb facilitat el desencadenant de les teves emocions?
   1. Mai
   2. Gairebé mai
   3. Gairebé sempre
   4. Sempre

3. Quan estàs trist/a …
   1. No acostumo a trobar-me trist/a mai
   2. Em torno irascible, m’enfado sense saber per què
   3. Em constipo o comença a fer-me mal el cap
   4. Busco a un amic per desfogar-me

4. Si alguna cosa o algú no és del teu gust …
   1. Acostumo a callar, però em sento a disgust amb mi mateix
   2. Culpo a algú i m’enfado fora de temps
   3. Començo a sentir-me malament, fins que per fi ho dic
   4. Ho dic amb molta facilitat i claredat

5. Parlar de les teves pors profundes et resulta …
   1. Absolutament impossible: em sento massa angoixat i confús
   2. Només ho faig si no em queda més remei
   3. Fàcil, però només amb les persones de confiança
   4. Ho faig amb naturalitat, però procuro no agobiar massa a la gent

6. Quan estàs molt content/a, demostres la teva alegria?
   1. No, procuro desviar l’atenció per por al ridícul
   2. Em sento incòmoda/e fent-ho
   3. Sí, dic que estic content/a però sense passar-me
   4. Sí, espontàniament m’agrada que els altres participin d’això

7. Si reps un elogi …
   1. Tant me fa
   2. Em pregunto què hi ha ocult darrere
   3. Li trec la importància: no m’agrada cridar l’atenció
   4. Ho accepto amb gust i ho agraeixo

8. Parles de tu …
   1. Mai: detesto fer-ho
   2. Massa, segons m’han dit els altres
   3. Explico allò que em passa, però no el que sento
   4. No em costa, però sé dosificar i valorar la situació

9. En un ambient de tensió o nervis, tu també et poses nerviós/a?
   1. Mai: no m’afecta res
   2. Sí, perdo el control
   3. De vegades, però procuro contenir-me
   4. M’afecta, però sé controlar-me i fer front a la situació

10. Davant l’adversitat, et desanimes …
    1. Molt fàcilment
    2. Amb bastant facilitat
    3. Una mica, però després em refaig aviat
    4. A penes, perquè tinc confiança en els meus recursos

RESULTATS:

Fixa’t amb quina lletra (a, b​​, c, d) has respost a cada pregunta. Observa quina lletra és la que predomina en les teves respostes i comprova a quin perfil correspons:

a) T’has construït una cuirassa per amagar les teves emocions i impedir que et facin mal. Corres el risc d’acumular massa tensió: si no prens mesures, l’explosió pot ser perillosa.

b) Les emocions et desborden. Penses massa en tu i et prens la vida com una ofensa personal. Aprèn a controlar-te i abandona els camins que et porten a la còlera, la malenconia o el victimisme.

c) Compte! ets propens/a a que les tristeses es somatitzin en el teu organisme generant dolors i malalties. Tracta d’alliberar-les quan et calgui: amb els amics, fent relaxació, etc.

d) Enhorabona!: saps controlar les emocions i expressar-les a viva veu quan cal, de manera que mai acumules una càrrega massa demolidora en el teu interior. Segueix així.

Tria aquelles frases de cada bloc amb les que et sentis més identificat/da:

BLOC 1:

1. El meu objectiu és la veritat

2. Decideixo més amb el cap

3. Les meves relacions amb els altres han de tenir un objectiu

4. M’adono de seguida de que un raonament és equivocat

5. Valoro més la sinceritat que la cortesia

6. Critico i assenyalo allò negatiu quan ho veig

7. Els principis universals són sagrats

8. Si cal tracto a la gent amb fermesa

9. Espero que el món funcioni segons la lògica

10. Prefereixo la comunicació clara i concisa

11. Em guio per l’objectivitat i no dubto a criticar el que calgui

12. Convenço pels meus arguments lògics i objectius

13. Acostumo a controlar les expressions amoroses

14. Faig el possible perquè la meva parella raoni

15. No m’agrada que em preguntin sobre les meves emocions

16. No necessito estar bé amb la gent per fer la meva feina correctament

17. Utilitzo la lògica i l’anàlisi com a base del meu treball

18. Penso que un bon fi pot justificar els mitjans

19. Sé criticar i suggerir millores amb facilitat

20. Conec bé el que significa justícia, principis, raó, objectius

BLOC 2:

1. El meu objectiu és l’harmonia

2. Decideixo més amb el cor

3. Les meves trobades amb gent importen per si mateixes

4. Quan algú necessita suport ho sé de seguida

5. Valoro més l’afecte que la sinceritat

6. Passo per alt allò dolent de la gent per buscar allò que ens uneix

7. Els motius personals són sagrats

8. No oblido la delicadesa per tractar els altres

9. Espero que el món reconegui les diferències individuals

10. M’agrada la comunicació sociable i amistosa

11. Em guio per l’estima i simpatitzo amb facilitat

12. Convenço pel meu entusiasme i empatia

13. No em costa expressar els meus sentiments

14. Sé interpretar emocionalment a la meva parella

15. Aprecio que s’interessin pels meus sentiments

16. Necessito un ambient harmònic per treballar

17. Valoro molt l’opinió dels altres

18. Penso que les persones sempre estan per sobre dels fins

19. Evito donar i rebre informació desagradable, encara que sigui justa

20. Sé bé el que significa sistema de valors, compassió, harmonia

SOLUCIONS:

Si has triat més frases del primer bloc, ets racional.

Si has triat més frases del segon bloc, tens tendència a ser emocional.

El codependent sol oblidar-se de si mateix per centrar-se en els problemes de l’altre (la seva parella, un familiar, un amic, etc.), és per això que és molt comú que es relacioni amb gent “problemàtica”, justament per poder rescatar-la i crear-ne d’aquesta manera un lligam que els uneixi. Així és com el codependent, al preocupar-se per l’altre, oblida les seves pròpies necessitats i quan l’altra persona no respon com el codependent espera, aquest es frustra i es deprimeix. Amb la seva constant ajuda, el codependiente busca generar, en l’altre, la necessitat de la seva presència, i al sentir-se necessitat creu que d’aquesta manera mai l’abandonaran. Aquesta condició és greu ja que al no sentir-se correspost pot fer-se mal a si mateix i fins i tot a l’altra persona.

És molt comú que en una relació, el codependent no pugui o li sigui molt difícil posar límits i senzillament tot ho perdoni, tot i que l’altra persona arribi a ferir-lo deliberadament, això és simplement perquè el codependent confon la “obsessió” i “addicció” que sent per l’altre amb un immens amor que tot ho pot. Per tant, el codependent és incapaç d’allunyar-se per si mateix d’una relació malaltissa, per més insana que aquesta sigui, i és molt comú que arribin a pensar que més enllà d’aquesta persona s’acaba el món, fins que reconeixen la seva condició psicològica i el codependent decideix fer alguna cosa per canviar la manera en què viu i així, acabar amb la codependència o no tornar a generar la seva codependència en altres persones o en futures relacions.
La codependència consisteix a estar total o gairebé totalment centrats en una persona, un lloc o en alguna cosa fora de nosaltres mateixos. La codependència es caracteritza per una negació inconscient de les nostres emocions. La negació és una resposta humana natural a situacions a les quals no podem fer front o que no ens podem permetre sentir. Generalment s’origina en la infantesa (però pot aparèixer a qualsevol edat), dins d’un ambient familiar (o grupal) no sa. És la nostra forma de protegir-nos. És un procés inconscient necessari per a la supervivència en determinades circumstàncies.

Un codependent ha de superar aquesta malaltia psicològica per poder ser lliure de triar amb qui relacionar-se i, més encara, posar límits.

Aquestes conductes, (les de concentrar-se en una persona o lloc fora de nosaltres) que bé a curt termini poden minorar el conflicte i facilitar les tensions dins de la família (o grup), són contraproduents a llarg termini, atès que, en aquest cas, el codependent està realment donant suport (“facilitant”) el comportament addictiu de la persona de la qual és codependent (per exemple marit alcohòlic).

La codependència també pot ser un conjunt de conductes d’inadaptació, compulsió, apreses pels membres d’una família (o grup) per tal de sobreviure en un ambient que experimenta una gran tensió i pena emocional causada, per exemple, per una pèrdua sensible, violència intrafamiliar, per l’alcoholisme, una altra addicció o una altra forma de neurosi d’un membre de la família, abús sexual o una malaltia crònica d’un familiar, o forces externes a la família, com la pobresa. També existeixen quadres de codependència en situacions no extremes.

Alguns símptomes de la codependència són: conducta controladora, desconfiança, perfeccionisme, evitar parlar dels sentiments, problemes d’intimitat, comportament protector, hipervigilància o malestar físic a causa de stress. Sovint la codependència va acompanyada per depressió, ja que el codependiente sucumbeix davant sentiments de frustració o tristesa extrema per la seva incapacitat de realitzar canvis en la vida de l’altra persona (o persones) i pot arribar també a produir atacs de pànic en les persones que ho pateixen.

Els individus que pateixen codependència poden buscar assistència a través de diverses teràpies verbals, però poden abandonar-la quan en el procés descobreixen que els pot portar a “deixar” a l’altre. Es pot recórrer a teràpia farmacològica per a la depressió associada.

FONT: http://es.wikipedia.org/wiki/Codependencia

Quantes vegades, les persones que pateixen problemes d’ansietat i/o depressió (o qualsevol altre problema de salut mental) s’han sentit culpables per sentir-se així? Aquest sentiment és molt freqüent quan es pateix emocionalment perquè les persones no entenen perquè se senten així, i tenen tendència a pensar que la seva situació no és per tant: “hi ha persones que estan pitjor que jo”, “als altres no els hi passa això”, “per què no puc ser normal?”. Tot això són comentaris de persones que estan patint les conseqüències d’una depressió o de l’ansietat.

I és que, moltes vegades, el dolor emocional no es veu, no és com tenir una cama trencada que tothom veu que si la tens trencada (i enguixada) és perquè t’ha passat alguna cosa que t’ha fet molt mal i que encara tens mal. La gent s’aixeca del seient del bus, per deixar que una persona amb una cama trencada pugui seure, perquè entenen (veuen) que el seu estat és dolorós. Però ningú s’aixeca del bus per deixar seure a una persona que no pot amb la seva ànima perquè té una depressió. I simplement no ho fan perquè no es veu, el dolor emocional es porta per dins, és difícil de veure, i això provoca moltes vegades la sensació de soledat en aquestes persones que ho pateixen, de que ningú els entén i per tant no els poden ajudar, moltes vegades perquè ni ells/elles mateixos/es s’entenen.

El dolor emocional pot arribar a provocar tant desgast, que freqüentment acaba en problemes físics: migranyes, dolors diversos, fatiga, etc.

Autora: Sònia Farelo Aguilar (psicòloga) 

Web: www.elcosilesemocions.com