Per què estic sempre a la defensiva?
Estar a la defensiva és un actitud molt comú, i la seva funció és la de protegir-nos. És a dir, quan ens mostrem defensius és perquè percebem un atac imminent i la nostra ment ens fa actuar així per protegir-nos d’aquest atac.
El problema és que sovint hi ha persones que es mostren molt a la defensiva sense que aparentment hi hagi motius …. I això és perquè perceben perills on no n’hi ha. Però … Per què passa això?
En un moment de les seves vides possiblement van ser persones que van viure situacions on es van sentir molt insegures i en perill (generalment en la seva infància), i la seva ment va aprendre a sobreviure a aquestes situacions a través d’aquest mecanisme de defensa.
Imagineu el següent exemple: un guerrer quan va a la guerra, ha de portar la seva armadura per protegir-se dels atacs dels enemics en el terreny de combat. L’armadura és la seva protecció, i és necessària per poder sobreviure a la guerra. Però ara imaginar-vos que la guerra s’acaba, i aquest guerrer torna a casa per seguir amb la seva vida quotidiana. Però se li oblida de treure’s l’armadura, perquè una part de la seva ment no s’ha adonat que la guerra s’ha acabat. Què passaria llavors? Doncs que aquest guerrer, que ja no ho és, seguiria actuant com un guerrer que segueix en la guerra. Aniria a sopar amb els amics amb l’armadura, estaria amb la seva família amb l’armadura, aniria a treballar amb l’armadura … etc. Constantment tindria una actitud defensiva fins i tot amb els seus familiars més pròxims, perquè constantment es sentiria en perill i atacat.
Això acabaria provocant-molts problemes al guerrer, sobretot a nivell de relacions interpersonals, i acabaria sentint-se molt sol i incomprès. I el pitjor de tot és que ell no entendria per què els altres s’allunyen, ja que no s’adona que porta l’armadura posada i que els altres no poden arribar-hi a ell.
La teràpia aniria dirigida a fer veure al guerrer que la guerra s’ha acabat, i que ja no cal que estigui a la defensiva. Així podrà despullar-se de la seva armadura i sentir-se lliure per poder acostar-se als altres sense por.
Sònia Farelo (Psicòloga Sanitària)
Com podríem fer veure al guerrer que ja no és a la guerra?
Doncs aquí és on juguen un paper molt important les teràpies de neuroprocessament com l’EMDR i el Brainspotting. A través d’aquestes tècniques la persona pot tornar a viure el seu present i deixar enrere el seu passat. En aquesta mateixa web, podràs trobar informació sobre aquest tipus de teràpies. Gràcies! Qualsevol altra pregunta, no dubtis a contactar amb mi.