És important saber diferenciar entre aquests dos conceptes (reviure-recordar), ja que psicològicament tenen uns efectes molt diferents en les persones. Reviure (un succés) significa “no superat”. Hi han persones que constantment “reviuen” successos del seu passat, per molts anys que hagin passat d’allò que va provocar tant de dolor, i moltes vegades no són conscients de que, en realitat, no ho estan recordant, sinó que ho estant revivint una i altra vegada, com si allò encara estigués passant a les seves vides, patint exactament igual que des del dia que aquell succés va ocórrer.

Les tècniques de neurprocessament (com per exemple EMDR i Brainspotting) ajuden a recordar els traumes, però no a reviure’ls.

Una crisi d’angoixa o atac de pànic és l’aparició sobtada de por intensa o de malestar intens que arriba a la seva màxima expressió en pocs minuts i durant aquest temps es produeixen uns símptomes molt aparatosos. La crisi s’inicia de manera brusca. S’acompanya de 13 símptomes somàtics o cognoscitius (són obligats 4 per diagnosticar el trastorn):

1.  Palpitacions
2.  Sudoració
3.  Tremolors o sacsejades
4. Sensació de falta d’alè o ofec
5. Sensació d’ennuegar-se
6. Opressió o malestar toràcics
7.  Nàusees o molèsties abdominals
8. Inestabilitat o mareig (atordiment)
9. Desrealització (el món sembla estrany i irreal) o despersonalització (sentir-se separat del propi cos o dels propis processos mentals com si es tractés d’un observador exterior, per exemple sentint-se com si estigués somiant)
10. Por a perdre el control o “tornar-se boig”
11. Por a morir
12. Parestèsies (sensació d’entumiment o formigueig)
13. Calfreds o sufocacions

Crisi simptomàtiques limitades: són crisis idèntiques a les crisis d’angoixa completes, excepte pel fet que la por o l’ansietat sobtades s’acompanyen de menys de 4 dels 13 símptomes addicionals.

Recordi que vostè no pot realitzar un diagnòstic només amb aquestes dades, necessita la valoració d’un professional de la psicologia i/o psiquiatria per poder fer un diagnòstic correcte, i poder realitzar el tractament més adequat.

Quan una parella entra en la fase de compromís, significa que és una relació estable i consolidada. En aquesta fase, la parella ja fa temps que festeja, i és en aquest moment quan decideixen començar un projecte en comú, com per exemple la convivència i la paternitat entre d’altres.

Amb la convivència arriba la monotonia, i tot i que conviure implica una relació de gran intimitat, si no es gestiona bé, pot acabar esdevenint un moment de crisi.

Algunes persones pensen, que si una parella passa per una crisi, és que l’amor s’ha acabat i ja no hi ha res a fer. Res més lluny de la realitat. Les crisis poden donar molta informació a la parella i servir per millorar la seva relació en un futur. De fet, l’única diferència que existeix entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és la seva capacitat per fer front i resoldre els conflictes que van sorgint. És erroni pensar doncs que, perquè una relació funcioni, mai hi han d’haver mals moments. Això és impossible. Allò important és aprendre a lidiar amb les dificultats per poder-les anar superant.

Primer de tot, cal diferenciar el que vol dir “discutir” i “barallar”. Discutir, implica un canvi d’opinions però amb voluntat d’arribar a un acord. Barallar, es resumeix en voler portar a l’altre al teu terreny sense tenir en compte la seva opinió i sense tenir intenció d’arribar a un acord. És a dir, l’objectiu en el cas de la baralla és guanyar, no negociar. Tenint en compte això doncs, imagineu si és important i necessari que una parella aprengui a discutir! De les discussions es pot aprendre molt, perquè podem veure punts de vista que fins ara no havíem contemplat. Creieu que es pot passar pel món sense discutir? Això significaria que sempre estem d’acord amb tot el que ens envolta, i això francament és ben difícil. Quan una parella mai discuteix, acostuma a ser símptoma d’alienació conjugal, és a dir, viuen junts però no tenen res en comú emocionalment, i per tant no hi ha interès en compartir res.

Un conflicte habitual apareix amb l’arribada dels fills. Tot i ser un moment únic, amb el temps, pot ser motiu de crisi si no es cuida la relació marital. Heu de pensar que abans de ser pares/mares, heu estat parella, i per poder continuar sent un bon equip és necessari cuidar la vostra relació. No oblideu la vostra intimitat per poder mantenir la vostra complicitat. Cal passar temps junts/juntes, deixar per un moment el vostre rol de “papes/mames”, i poder-vos centrar en ser exclusivament parella. Si és cert que les coses que no es cuiden es fan malbé, amb les relacions personals passa el mateix: si les oblidem, no hi posem atenció, no donem l’estimulació necessària o no les reparem quan cal… acaben morint.

Autora: Sònia Farelo Aguilar. Psicòloga Sanitària, col·legiada nº12407 (https://elcosilesemocions.com/qui-soc/)

Article publicat a la revista Mum’s Mgz Catalunya Central (nº1 setembre 2015)

Freqüentment hi ha persones que acudeixen a la consulta del seu metge de capçalera presentant una simptomatologia que els genera malestar i una gran preocupació per la seva salut. En un gran nombre de casos, després d’una intensa exploració, pot ser que no es trobi cap alteració física que justifiqui el malestar presentat, i és llavors quan solen ser remesos a l’especialista corresponent. Això implica veure’s immersos en noves exploracions i tractaments que no donen lloc a cap millora en els símptomes.

Aquest tipus de consultes suposen el 25% del total de consultes en Atenció Primària. I el més preocupant és que passa molt temps des que s’inicia el procés de recerca d’una “possible” malaltia que expliqui el que està passant, fins que els metges deriven el cas a psiquiatria o psicologia perquè aquests professionals valorin la possibilitat que es tracti d’un cas de “reacció psicosomàtica”. És a dir, una reacció física del nostre cos davant d’un estressor emocional.

A causa d’això, les somatitzacions tendeixen a cronificar-se, generant abús o dependència a determinats fàrmacs, com sedants o analgèsics, agreujant-se així el problema, perquè al no haver-hi un problema físic que estigui generant aquest símptoma, els fàrmacs no donaran resultat i no resoldran la dolència.

Somatitzar significa, transformar inconscientment una afecció psíquica en orgànica. És a dir, traspassar un patiment emocional a un símptoma físic, de forma involuntària. Pot ser qualsevol símptoma corporal que sorgeix o s’incrementa en resposta a factors psicològics o situacionals. A més les somatitzacions són freqüents en pacients que pateixen de depressió i ansietat, i és freqüent que persones que viuen amb molt estrès acabin somatitzant amb símptomes físics importants.

En la història personal d’un client que somatitza podem trobar diverses característiques en comú, entre elles: un trastorn psicològic coexistent (depressió, ansietat, etc.), haver estat rebutjat repetides vegades per metges que els havien atès, múltiples proves diagnòstiques recents, nombroses visites als serveis d’urgència, i fins i tot, el fet d’haver recorregut a altres medicines o teràpies alternatives a la recerca d’una explicació del que els pot estar passant.

Cal descartar en primer lloc si es tracta d’una malaltia orgànica. En cas de confirmar-se que el problema és de tipus psicològic i no orgànic, hem de buscar les causes psicològiques o de l’entorn que estan provocant que el client somatitzi, que encara que no siguin evidents, existeixen, només que de vegades poden ser tan inconscients (traumes ocults ) que el pacient no pot arribar a elles de forma directa. Aquí és on juga un paper important la psicologia, ja que permet arribar a la causa d’aquest símptoma i processar-lo per poder-lo eliminar.

Els símptomes poden ser molt intensos, però per molt exagerats que puguin semblar, el sofriment del pacient és sempre real.

Són molts els símptomes i síndromes que es poden presentar en les persones que somatitzen:

1) Gastrointestinals: vòmits, dolor abdominal, nàusees, flatulències, inflor, diarrea, intoleràncies alimentàries.

2) Aparell reproductor: disparèunia, dismenorrea, irregularitat en els cicles menstruals, hipermenorrea, vòmits al llarg de l’embaràs, sensacions de cremor en els òrgans sexuals.

3) Cardiopulmonars: dificultat respiratòria en repòs, palpitacions, dolor toràcic, mareig.

4) Síndromes: al·lèrgies alimentàries estranyes, síndrome de fatiga crònica, síndrome d’articulació temporomandibular (ATM), fibromiàlgia, sensibilitat medicamentosa múltiple.

5) Pseudoneurològics: amnèsia, dificultat per empassar, pèrdua de veu, sordesa, visió borrosa, defalliment, debilitat muscular, pseudoconvulsions, dificultat miccional.

6) Símptomes dolorosos: dolor difús, dolor a extremitats, mal d’esquena, dolor articular, dolor en orinar, cefalees.

És en aquests casos que la psicologia pot tenir un paper molt important en el tractament d’aquest trastorn. Les teràpies de neuroprocessament com l’EMDR i el Brainspotting són molt eficaces. Per a més informació sobre aquestes teràpies:

• https://elcosilesemocions.com/emdr/
• https://elcosilesemocions.com/brainspotting/

Tot i que aquests símptomes són característics de la depressió, cal valorar també la seva durada i intensitat, per poder diagnosticar si hi ha clínicament depressió i quina és la gravetat (lleu, moderada o severa). Només un professional de la salut mental (psiquiatre, psicòleg) podrà fer un bon diagnòstic. Freqüentment, quan la depressió és greu, la medicació forma part del tractament:

• Disminució de l’atenció i de la concentració
• Predisposició al plor
• Abstracció
• Sentiment de culpabilitat
• Episodis de pèrdua de memòria (fins i tot una mica d’amnèsia)
• Intensos sentiments de tristesa i abatiment
• Autopercepció d’inutilitat i poca vàlua
• Pèrdua d’interès per les activitats preferides
• Incapacitat d’experimentar sensacions positives
• Sentiments de pessimisme i desesperança
• Pèrdua de confiança en si mateix
• Sentiment d’inferioritat
• Canvis en els patrons de son (descens o augment)
• Irritabilitat més gran d’allò habitual
• Somatització (dolor i sensacions corporals que no tenen origen físic)
• Empitjorament matutí de l’estat d’ànim
• Incapacitat per prendre decisions
• Ressentiment i frustració
• Perspectiva ombrívola de futur
• Sentiment d’inferioritat i incapacitació
• Descens dels nivells d’energia i vitalitat
• Pèrdua d’autoconfiança i autoestima
• Rebuig al propi cos (es veuen grassos, o prims, o lletjos, o baixos, …)
• Sentiments de culpabilitat i buit interior
• Idees suïcides recurrents … i intents de suïcidi
• Agorafòbia (por a sortir de casa, encara que sigui acompanyats)
• Atacs de pànic (por a morir sobtadament)

Símptomes físics:

• Fatiga, cansament i esgotament
• Alteració de la gana
• Variació de pes
• Disminució de la libido (desig sexual)
• Mal de cap i estómac sense causes específiques
• Insomni o excessiva somnolència
• Alentiment en els moviments
• Vòmits i nàusees
• Trastorns respiratoris
• Tremolors i sudoració

Vídeo: “Què senten les persones amb depressió i com curar-la?”

https://youtu.be/_ZyZNrvZTZQ

En el cas de que aquestes pautes no resolguin el problema, les persones afectades per depressió, han de plantejar-se la possibilitat de que en la seva ment hagi algun succés desencadenant no processat (encallat) que impedeix la seva recuperació. Les teràpies de neuroprocessament (EMDR, Brainspotting) són útils per a superar la depressió en aquests casos.