Quan una parella entra en la fase de compromís, significa que és una relació estable i consolidada. En aquesta fase, la parella ja fa temps que festeja, i és en aquest moment quan decideixen començar un projecte en comú, com per exemple la convivència i la paternitat entre d’altres.

Amb la convivència arriba la monotonia, i tot i que conviure implica una relació de gran intimitat, si no es gestiona bé, pot acabar esdevenint un moment de crisi.

Algunes persones pensen, que si una parella passa per una crisi, és que l’amor s’ha acabat i ja no hi ha res a fer. Res més lluny de la realitat. Les crisis poden donar molta informació a la parella i servir per millorar la seva relació en un futur. De fet, l’única diferència que existeix entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és la seva capacitat per fer front i resoldre els conflictes que van sorgint. És erroni pensar doncs que, perquè una relació funcioni, mai hi han d’haver mals moments. Això és impossible. Allò important és aprendre a lidiar amb les dificultats per poder-les anar superant.

Primer de tot, cal diferenciar el que vol dir “discutir” i “barallar”. Discutir, implica un canvi d’opinions però amb voluntat d’arribar a un acord. Barallar, es resumeix en voler portar a l’altre al teu terreny sense tenir en compte la seva opinió i sense tenir intenció d’arribar a un acord. És a dir, l’objectiu en el cas de la baralla és guanyar, no negociar. Tenint en compte això doncs, imagineu si és important i necessari que una parella aprengui a discutir! De les discussions es pot aprendre molt, perquè podem veure punts de vista que fins ara no havíem contemplat. Creieu que es pot passar pel món sense discutir? Això significaria que sempre estem d’acord amb tot el que ens envolta, i això francament és ben difícil. Quan una parella mai discuteix, acostuma a ser símptoma d’alienació conjugal, és a dir, viuen junts però no tenen res en comú emocionalment, i per tant no hi ha interès en compartir res.

Un conflicte habitual apareix amb l’arribada dels fills. Tot i ser un moment únic, amb el temps, pot ser motiu de crisi si no es cuida la relació marital. Heu de pensar que abans de ser pares/mares, heu estat parella, i per poder continuar sent un bon equip és necessari cuidar la vostra relació. No oblideu la vostra intimitat per poder mantenir la vostra complicitat. Cal passar temps junts/juntes, deixar per un moment el vostre rol de “papes/mames”, i poder-vos centrar en ser exclusivament parella. Si és cert que les coses que no es cuiden es fan malbé, amb les relacions personals passa el mateix: si les oblidem, no hi posem atenció, no donem l’estimulació necessària o no les reparem quan cal… acaben morint.

Autora: Sònia Farelo Aguilar. Psicòloga Sanitària, col·legiada nº12407 (https://elcosilesemocions.com/qui-soc/)

Article publicat a la revista Mum’s Mgz Catalunya Central (nº1 setembre 2015)