Aquí teniu un exemple de com la teràpia EMDR es pot aplicar per solucionar un trastorn fòbic, concretament la fòbia a conduir, una por molt extesa a la nostra societat actual.
En el següent enllaç podreu veure el vídeo explicatiu:
http://www.dailymotion.com/video/xdgzgr_fobia-a-conducir-terapia-emdr_school
Por als insectes, por a viatjar en avió, por a l’ascensor, a llocs tancats, entre d’altres, són pors conegudes per molts. Hi ha una varietat enorme de pors que causen patiment a innombrables persones, i pocs són capaços d’admetre’ls, principalment per no sentir-se infantils o ridículs.
Hi ha diversos tipus de pors, aquelles que sabem per què existeixen i aquelles que ni tan sols imaginem d’on procedeixen. A vegades la por és tan terrible que algunes persones simplement es paralitzen com si perdessin les forces per enfrontar-s’hi. La congelació és herència genètica, una sortida primitiva i instintiva emprada per alguns animals que quan estan en perill es fingeixen morts per escapar a l’amenaça.
Altres reaccionen davant l’impuls buscant una forma ràpida d’escapament i fugida. Les reaccions de l’organisme responen a ordres cerebrals i depenen d’un conjunt de característiques personals entre les quals s’inclouen la forma particular d’ entendre el món i les seves característiques de personalitat influenciades per la salut emocional de cadascú.
És freqüent sentir frases com ara: “racionalment jo sé que l’escarabat res em pot fer, però és una mica més fort que la meva raó, la por s’apodera de mi de tal manera que perdo el control, corro, crido i si no tinc com escapar, arribo fins i tot a desmaiar-me…”. Aquests i altres relats són comuns en el consultori d’un psicòleg quan parlem de pors i fòbies.
Les pors poden ser símptomes o respostes mal adaptades a situacions traumàtiques i d’estrès. Una situació potencialment traumàtica mal resolta pot evolucionar cap a una por o una fòbia.
Una proposta de tractament per les pors i fòbies i per als traumes emocionals és la teràpia EMDR – Eye Movement Desensitization and Reprocessing -Dessensibilització i Reprocessament mitjançant Moviments Oculars. Es tracta d’una metodologia de psicoteràpia breu i focal, que ha vingut destacant-se per presentar resultats eficaços en temps més curt del que és habitual. Busca a través dels moviments bilaterals activar el sistema de processament de la informació, la qual cosa permet accedir a aquella memòria traumàtica perquè pugui ser elaborada .
Aquest mètode va ser creat en els anys 80 per la Dra Francine Shapiro, psicòloga nord-americana, i s’empra especialment en el tractament del trastorn d’estrès traumàtic i posttraumàtic, quadres d’ansietat, depressió, fòbies, síndrome del pànic, instal·lació de recursos positius i altres. L’Associació Psiquiàtrica Americana recomana la EMDR com un dels principals mètodes en l’actualitat per al tractament de situacions traumàtiques. Hi ha noves aplicacions d’aquest mètode, encaminades al tractament de malalties psicosomàtiques.
La hipòtesi és que els moviments bilaterals utilitzats en la EMDR deflagren un mecanisme fisiològic que activa el sistema de processament d’informació, aconseguint la xarxa de memòria que guarda la informació disfuncional, així el trauma pot ser processat i alliberat, la memòria continua, però no així la pertorbació.
La por és el termòmetre humà per a la preservació i protecció de la pròpia espècie, per tant, la por ha d’estar a favor de la vida. Quan passem a evitar la vida per por, estem utilitzant aquest sentiment nocivament.
Per tant, si tens alguna cosa que t’incomoda, qualsevol tipus de por, no importa si és a bestioles, coses, objectes, o fins i tot por a relacionar-te, no deixis de buscar ajuda, ja que certament estaràs treballant en favor de la llibertat, convertint la teva vida en un camí més agradable i feliç.
FONT: http://somostodosum.ig.com.br/conteudo/conteudo.asp?id=10343
Ocorre quan imagines situacions i moments concrets durant la vigília com si estiguessis dormint . En ocasions la persona arriba a seguir el fil de nombroses circumstàncies , com si visqués una doble vida o escrivís un llibre , generalment el seu personatge en la història és la millor versió de si mateix i la destinació o les circumstàncies juguen al seu favor. Sol ocórrer en persones amb un alt grau d’insatisfacció en la seva vida, o amb depressió inclosos.
Es caracteritza per generar una pèrdua de temps important en la vida del subjecte que el pateix, entorpint constantment els quefers de la persona i arribant a causar veritables desajustos en el seu dia a dia. Davant de qualsevol problema o dificultat el “somni conscient” es viu com una via d’escapament, proporcionant alleujament a la persona i un lloc on s’abstreu de la realitat. Però quan s’abandona aquest “somni” l’individu torna a trobar-se amb la seva realitat i els problemes que l’envolten, més encara, es troba amb un altre problema: ha perdut una quantitat de temps important (fins hores) imaginant altres situacions, un altre món, mentre que aquí les circumstàncies restringeixen una acció per part seva i la seva deixadesa de responsabilitats engreixa els problemes .
La sensació d’angoixa s’incrementa a cada moment que es perd el subjecte en els somnis, però la satisfacció que li proporciona ser amo i senyor en el seu petit món inventat dificulten que acabi d’una vegada per totes amb aquesta conducta o hàbit, que arriba a convertir-se gairebé, en una addicció, donant lloc a una alteració, que en ocasions requereix ajuda d’especialistes .
El problema subjacent està en una manca d’habilitats per enfrontar-se als problemes del dia a dia, a prendre decisions (ja siguin de caràcter trivial o transcendentals) a afrontar canvis i adaptar-se a la nova situació, dificultats per comunicar-se amb els altres… i, per descomptat, per a gestionar el temps de forma eficient. En aquests casos, la persona que pateix la necessitat de fantasiejar es troba més còmoda a les situacions inventades, com hem dit generalment traient el millor de si mateixa però se sent incapaç de traslladar aquesta versió de si a la vida real, per a això necessitaria ajuda terapèutica .
Per afrontar aquesta alteració, cal començar per reconèixer el problema i la necessitat d’ajuda, després d’aquest primer pas s’avaluarà la situació i les causes del problema de manera que l’abordatge es dirigeix en dos fronts :
Somiar despert és necessari perquè és part de la motivació, perquè cal tenir expectatives de futur, somnis a complir,… visualitzar-los és a més de bonic, una manera d’experimentar l’afrontament a diferents situacions, que ens permet assajar, imaginar i crear. Diversos estudis assenyalen que les persones més creatives fantasiegen amb freqüència, però no oblidem que per obtenir-los no podem esperar que ocorrin, sense més. Hem de lluitar en el present i en la nostra realitat actual per aconseguir els nostres somnis.
FONT: http://up-psicologia.com/blog/2011/varios/sonardespierto/
Que la diversió i el joc són ingredients vitals per donar-li a la nostra rutina un gust especial és conegut, però, en la construcció de la felicitat no tot és diversió, moltes vegades necessitem treballar durament per portar una vida plena i amb ple benestar. Per treballar en les nostres relacions amb els altres, en el significat de la nostra existència, en les nostres metes… necessitem practicar l’autoregulació, és a dir, la capacitat de calmar-nos a nosaltres mateixos en moments difícils.
Seligman i Peterson defineixen l’autoregulació com la manera de regular el que sentim i el que fem, ser disciplinats, controlar les nostres necessitats, emocions, impulsos i conductes, mantenir el control i treballar en el camí cap a les nostres metes i mantenir els nostres estàndards. Tenir el poder d’esperar per la gratificació en comptes de sempre buscar la gratificació immediata, ens fa tenir una personalitat més forta, competent, exitosa i saludable.
L’inici de l’autoregulació comença en els primers mesos de vida, i podriem dir que fins i tot abans, en la panxa de la mare. Els adults ens calmem en funció de com els pares ens ho han ensenyat a fer, i això és el resultat de com ells ens han calmat a nosaltres quan erem nadons en els moments d’angoixa i malestar. És a dir, que si els pares no han sigut habilidosos per calmar als seus fills (o no han pogut fer-ho perquè tenien greus problemes), això repercutirà en l’estabilitat emocional d’aquell nen quan sigui adult (no sabrà calmar-se a sí mateix).
Si bé hi ha persones que neixen amb determinades característiques o es crien en ambients facilitadors on l’autoregulació pot desplegar-se, és una cosa que podem aprendre a manejar. Si no ens ho han ensenyat a fer de petits, es pot aprendre a fer durant la vida adulta.
Alguns exemples que ens proposen els autors per exercitar la nostra autoregulació inclouen el començar un pla d’exercicis i mantenir al peu de per una setmana completa. Si ets d’aquestes persones que adoren les xafarderies , has d’evitar caure en aquesta conducta almenys per una setmana. Si ets algú que pateix d’atacs d’ira o l’enuig s’escapa de les teves mans en diverses ocasions has de practicar diàriament tècniques per mantenir en control la situació. Tot comença amb el pensament , així que si estàs començant una dieta també pots proposar-te tan sols en el pla mental que la propera vegada que vagis a menjar fora demanaràs una amanida en lloc d’una hamburguesa. Això són tècniques cognitiu-conductuals, que a vegades resulten molt difícil portar-les a terme. La teràpia EMDR pot ajudar a entendre d’on venen les nostres dificultats d’autoregulació i pot facilitar els nous aprenentatges.
Més enllà d’aquests consells ha una varietat infinita de possibilitats per començar a practicar l’autoregulació, el principal és que hi hagi el desig de implementar-la, la manera en que decideixis fer-ho queda al teu sencer criteri .
Quan estem en control del nostre propi ésser és quan en realitat som més lliures, potser no hi hagi res més difícil que lluitar amb nosaltres mateixos i els nostres propis impulsos, però com les feres es domen, el nostre caràcter també pot modelar-se si decidim treballar amb ell .
Augmentant l’autoregulació, incrementarem la nostra sensació de percebre’ns feliços.
Quan sentim parlar de traumes, sovint, ens poden aparèixer en la ment imatges de casos greus, però moltes vegades es tracta de situacions relativament senzilles, que ens han afectat molt i que sense adonar-nos, ens han limitat en la nostra manera de ser i d’actuar.
Algunes vegades no som conscients que tenim un trauma o estem convençuts que el que teníem ja ho hem superat (perquè ja no pensem de forma conscient en ell).
Hi ha traumes que són greus i molt clars, com per exemple:
Però també ens poden traumatitzar les següents situacions:
Totes aquestes situacions poden ser recents o llunyanes. El temps, per si sol, no cura els traumes si el nostre cervell ha quedat bloquejat degut a l’ensurt de la situació.
En algunes ocasions pensem que hem resolt una situació traumàtica i no és així, sinó que l’hem amagat o la ignorem, però si per algun atzar ens torna el record i ens dol molt, ens fa plorar o aflora la ràbia, llavors vol dir que no està superat .
Hi han teràpies (la teràpia EMDR i la teràpia Brainspotting) que poden ajudar al nostre cervell a desbloquejar-se per poder “pair” aquest trauma. Aquestes teràpies no fan oblidar el succés traumàtic, senzillament assumirem el que no es pot canviar, desbloquejarem barreres i eliminarem el dolor que ens provoca en el present i que no ens permet estar bé en el nostre dia a dia.
Aquestes teràpies permeten restaurar els mecanismes d’autocuració. Això voldir que la curació emocional la produeix el nostre propi cervell per naturalesa pròpia, i que quan no ho pot fer és perquè hi ha alguna resistència que li està impedint (el trauma).
Quan el trauma és conscient i recent, necessitem exterioritzar-ho com sigui: plorant, parlant,… i també cal passar un període de dol i recuperació. La no acceptació i les lamentacions repetides que no porten enlloc, ens van absorbint energia i acabem esgotats i irritables.
Cercar suport, sentir-se comprès i recuperar la motivació i il·lusió per la vida (perduda degut a aquest trauma) que ens animi a seguir endavant, és de gran ajuda.
Quan el trauma no és conscient, pot expressar-se d’altres maneres: malalties físiques, cansament no justificat, símptomes físics diversos que no tenen causa orgànica, amargura i irritabilitat, desil·lusió, etc. Tot això pot ser degut a un trauma ocult en la nostra ment, i per lliurar-nos dels seus efectes cal fer un treball terapèutic guiat per un bon professional acreditat.
Per més informació sobre aquestes teràpies, podeu consultar altres seccions d’aquest Blog.