Que la diversió i el joc són ingredients vitals per donar-li a la nostra rutina un gust especial és conegut, però, en la construcció de la felicitat no tot és diversió, moltes vegades necessitem treballar durament per portar una vida plena i amb ple benestar. Per treballar en les nostres relacions amb els altres, en el significat de la nostra existència, en les nostres metes… necessitem practicar l’autoregulació, és a dir, la capacitat de calmar-nos a nosaltres mateixos en moments difícils.

Seligman i Peterson defineixen l’autoregulació com la manera de regular el que sentim i el que fem, ser disciplinats, controlar les nostres necessitats, emocions, impulsos i conductes, mantenir el control i treballar en el camí cap a les nostres metes i mantenir els nostres estàndards. Tenir el poder d’esperar per la gratificació en comptes de sempre buscar la gratificació immediata, ens fa tenir una personalitat més forta, competent, exitosa i saludable.

L’inici de l’autoregulació comença en els primers mesos de vida, i podriem dir que fins i tot abans, en la panxa de la mare. Els adults ens calmem en funció de com els pares ens ho han ensenyat a fer, i això és el resultat de com ells ens han calmat a nosaltres quan erem nadons en els moments d’angoixa i malestar. És a dir, que si els pares no han sigut habilidosos per calmar als seus fills (o no han pogut fer-ho perquè tenien greus problemes), això repercutirà en l’estabilitat emocional d’aquell nen quan sigui adult (no sabrà calmar-se a sí mateix).

Si bé hi ha persones que neixen amb determinades característiques o es crien en ambients facilitadors on l’autoregulació pot desplegar-se, és una cosa que podem aprendre a manejar. Si no ens ho han ensenyat a fer de petits, es pot aprendre a fer durant la vida adulta.

Alguns exemples que ens proposen els autors per exercitar la nostra autoregulació inclouen el començar un pla d’exercicis i mantenir al peu de per una setmana completa. Si ets d’aquestes persones que adoren les xafarderies , has d’evitar caure en aquesta conducta almenys per una setmana. Si ets algú que pateix d’atacs d’ira o l’enuig s’escapa de les teves mans en diverses ocasions has de practicar diàriament tècniques per mantenir en control la situació. Tot comença amb el pensament , així que si estàs començant una dieta també pots proposar-te  tan sols en el pla mental que la propera vegada que vagis a menjar fora demanaràs una amanida en lloc d’una hamburguesa. Això són tècniques cognitiu-conductuals, que a vegades resulten molt difícil portar-les a terme. La teràpia EMDR pot ajudar a entendre d’on venen les nostres dificultats d’autoregulació i pot facilitar els nous aprenentatges.

Més enllà d’aquests consells ha una varietat infinita de possibilitats per començar a practicar l’autoregulació, el principal és que hi hagi el desig de implementar-la, la manera en que decideixis fer-ho queda al teu sencer criteri .

Quan estem en control del nostre propi ésser és quan en realitat som més lliures, potser no hi hagi res més difícil que lluitar amb nosaltres mateixos i els nostres propis impulsos, però com les feres es domen, el nostre caràcter també pot modelar-se si decidim treballar amb ell .

Augmentant l’autoregulació, incrementarem la nostra sensació de percebre’ns feliços.