Constantment parlem d’emocions positives i negatives, bones o dolentes, quan volem referir-nos als estats emocionals que ens fan sentir bé o malament. En realitat, a totes les emocions hauríem de considerar-les positives o bones, doncs totes ens donen una informació privilegiada i sense la qual, aniríem perduts pel món. De fet, aquesta és la funció primordial de les emocions: donar-nos informació sobre com ens està afectant el nostre entorn en un moment donat.

Alegria, tristesa, ira, vergonya, por, sorpresa, fàstic. Aquestes són emocions bàsiques. Però aquestes poden derivar en altres de més complexes: culpabilitat, impotència, ressentiment, ansietat, satisfacció,… La ment humana s’encarrega d’anar processant diàriament totes aquestes emocions junt amb la informació que les acompanya, per poder anar superant les dificultats amb les que ens anem trobant a la nostra vida.

Però, quan vivim experiències en les que patim emocions molt intenses, la nostra ment es bloqueja impedint la “digestió” d’aquestes fortes emocions, de manera que resulta impossible superar amb èxit aquella experiència. Això freqüentment té com a conseqüència, l’emmagatzematge de l’emoció en el nostre cos en forma de símptomes físics.