Quan sentim parlar de traumes, sovint, ens poden aparèixer a la ment imatges de casos greus, però moltes vegades es tracta de situacions relativament senzilles, que ens han afectat molt i que sense adonar-nos, ens han limitat en la nostra manera de ser i d’actuar.
Algunes vegades no som conscients que tenim un trauma o estem convençuts que el que teníem ja ho hem superat (perquè ja no pensem de forma conscient en ell).

Hi ha traumes que són greus i molt clars, com per exemple:

• La malaltia o mort d’un familiar o amic, sobretot si és sobtada o si es tracta d’una persona jove.
• El maltractament infantil.
• Una violació.
• Abusos.
• Viure una catàstrofe natural (terratrèmols tsunamis,…)

Però també ens poden traumatitzar les següents situacions:

• Una forta discussió amb una persona propera, tant si és en relacions familiars, laborals o d’oci.
• Un disgust amb pares, fills, parelles o amics.
• Un desengany sentimental o separació, amb tota la situació emocional que comporta.
• Un gran ensurt, un accident, perdre la feina, una humiliació, etc.

Totes aquestes situacions poden ser recents o llunyanes. El temps, per si sol, no cura els traumes si el nostre cervell ha quedat bloquejat degut a l’ensurt de la situació.

En algunes ocasions pensem que hem resolt una situació traumàtica i no és així, sinó que l’hem amagat o la ignorem, però si per algun atzar ens torna el record i ens dol molt, ens fa plorar o aflora la ràbia, llavors vol dir que no està superat .

Hi han teràpies (la teràpia EMDR i la teràpia Brainspotting) que poden ajudar al nostre cervell a desbloquejar-se per poder “pair” aquest trauma. Aquestes teràpies no fan oblidar el succés traumàtic, senzillament assumirem el que no es pot canviar, desbloquejarem barreres i eliminarem el dolor que ens provoca en el present i que no ens permet estar bé en el nostre dia a dia.

Aquestes teràpies permeten restaurar els mecanismes d’autocuració. Això voldir que la curació emocional la produeix el nostre propi cervell per naturalesa pròpia, i que quan no ho pot fer és perquè hi ha alguna resistència que li està impedint (el trauma).

Quan el trauma és conscient i recent, necessitem exterioritzar-ho com sigui: plorant, parlant,… i també cal passar un període de dol i recuperació. La no acceptació i les lamentacions repetides que no porten enlloc, ens van absorbint energia i acabem esgotats i irritables.

Cercar suport, sentir-se comprès i recuperar la motivació i il·lusió per la vida (perduda degut a aquest trauma) que ens animi a seguir endavant, és de gran ajuda.

Quan el trauma no és conscient, pot expressar-se d’altres maneres: malalties físiques, cansament no justificat, símptomes físics diversos que no tenen causa orgànica, amargura i irritabilitat, desil·lusió, etc.  Tot això pot ser degut a un trauma ocult en la nostra ment, i per lliurar-nos dels seus efectes cal fer un treball terapèutic guiat per un bon professional acreditat.

Per més informació sobre aquestes teràpies, podeu consultar altres seccions d’aquest web.