1. ENAMORAMENT

Aquesta fase es caracteritza perquè apareix un fort sentiment d’atracció cap a una altra persona. I a la vegada s’inicia un procés de idealització de la persona que ens atreu, com una forma de justificar aquest sentiment d’atracció.

L’actitud cap a l’altre/a és de compromís i d’entrega màxima.

 

2. FESTEIG

Aquí s’inicia un procés d’intercanvi de conductes gratificants, on les trobades tenen una pretensió lúdica i afectiva. Les activitats que es fan en comú es negocien i pacten prèviament, i com que es viu en espais separats, la independència i la privacitat es mantenen. Anem coneixent a l’altre/a en un entorn d’activitats positives.

Hi han moltes novetats (relacions sexuals, amistats, família, etc.) que generen un procés d’eufòria, i aquest facilita un increment de l’activació fisiològica que amplifica les nostres sensacions agradables.

La idealització continua… i això fa que tot allò que desconeixem de l’altre/a, ho suplim amb fantasies basades en aquesta idealització. Per tant, tot allò que no sabem de l’altre, ens imaginem que és meravellós. Això és la idealització.

 

3. COMPROMÍS

En aquesta fase ja coneixem en global a l’altre/a, i llavors es produeix un cert desengany…perquè comparem la realitat amb la imatge idealitzada que ens havíem fet de l’altre/a.

La convivència diària (matrimonis, parelles de fet,…) fa que aparegui nova informació sobre l’altre/a: monotonia, rutines del dia a dia, obligacions domèstiques, responsabilitats socials i econòmiques, costums i manies… tot això facilita la desmitificació.

La novetat, si no es fa res per posar remei, deixa d’aparèixer i dona lloc a la rutina. La quantitat d’activitats gratificants disminueixen considerable i ràpidament.

Però com a part positiva…s’aconsegueixen molts dels objectius de la parella: companyia, comprensió, identitat social, protecció, satisfacció reproductiva,…

 

Hi han parelles que passen per totes les fases…altres no passen de la segona…o la primera. Quan s’arriba a la tercera fase, és quan apareixen els conflictes i dificultats. Totes les parelles que arriben a la tercera fase, passaran per crisis …però no totes les superaran. La diferència entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és que les parelles funcionals saben (o aprenen) fer front a les crisis i superar-les.