Sabies que l’ombra dels actes de violència física i mental, ja sigui individual o col·lectiva, no només enfosqueix la vida de les víctimes, sinó que a més s’estén als seus fills? Alguns estudis ho demostren. Els experts en diuen l’efecte segona generació (ESG).

Les psicòlogues Ximena Faúndez i Marcela Cornejo, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, assenyalen que estudis amb descendents de supervivents jueus de l’Holocaust, i amb familiars de víctimes de les dictadures en països com Xile, Argentina, Brasil i Uruguai, s’adonen que les situacions traumàtiques producte de la violència organitzada tenen conseqüències, no només per als que la van patir en pròpies carns, sinó també sobre diverses generacions dels seus descendents.

En el seu estudi “Aproximacions a l’estudi de la transmissió transgeneracional del Trauma Psicosocial”, aquestes expertes xilenes expliquen que “aspectes intergeneracionals del trauma” i “llegat multigeneracional del trauma”, són alguns dels termes que més es fan servir per descriure aquest fenomen.

En un altre estudi efectuat a Israel i titulat “Transmission of Response to Trauma? Second-Generation Holocaust Survivors Reaction to Cancer ” es va analitzar a 106 dones amb càncer de mama, filles de víctimes del feixisme nazi a Europa durant la Segona Guerra mundial, comparant-les amb 102 dones amb la mateixa malaltia i de les quals els pares no van patir l’Holocaust.

Aquest treball, liderat per les investigadores Llegiu Baider i Tamar Peretz, va mostrar que la segona generació dels supervivents de l’Holocaust són especialment vulnerables a trastorns psicològics. Així, quan s’enfronten a un trauma, com el de patir càncer de mama, reaccionen amb angoixa psicològica extrema (“distress”), i les dones de les quals les mares estan encara vives, figuren entre les més angoixades.

“El trauma psíquic és conseqüència d’un succés traumàtic o d’una seqüència temporal de successos menys intensos que sobrepassen la capacitat de la persona per fer-li front”, explica a Efe, la psicòloga clínica Iria Salvador, especialitzada en psicoteràpia del tractament del trauma.

Efecte segona generació

Segons aquesta experta “les conseqüències del trauma no seran només per a qui ho viu directament, sinó que acostumen a afectar les persones properes, com la família o amics, distorsionant les relacions i els recursos de la persona que el pateix per manejar-se en la seva vida i enfrontar-se a altres situacions “.

Segons Iria Salvador, poden provocar aquest fenomen conegut com “efecte segona generació” o ESG, esdeveniments com guerres, terrorisme, dictadures, desastres naturals, accidents amb mort, que normalment afecten un conjunt de persones al mateix temps, i tenen per tant un abast social.

El ESG “també pot produir-se en una escala més petita, a nivell individual, i conseqüentment familiar, a través d’esdeveniments traumàtics com violència, abusos, violacions, assassinats, o per haver estat exposat a accidents naturals o ser testimonis d’accidents, de mort o de lesions greus “, explica.

“Haver passat per un esdeveniment d’aquests no implica necessàriament desenvolupar un trauma i que aquest afecti les generacions posteriors, ja que no és només l’exposició i intensitat del succés el que importa, sinó també la capacitat que cada individu té de fer-li front i manejar tot l’estrès que implica “, matisa aquesta professional.

Sanant les ferides de l’ànima

“Cada persona tenim diferent capacitat per manejar i afrontar les situacions: algunes poden sortir enfortides d’una vivència traumàtica i altres poden desenvolupar algun problema del tipus de trastorn d’estrès posttraumàtic, que si no es resol pot romandre en el temps i portar conseqüències emocionals, psicològiques i conductuals “, explica Salvador.

Segons aquesta experta, “molts estudis proporcionen evidències que els símptomes d’estrès posttraumàtic són més comuns en els fills dels que han viscut experiències traumàtiques, i que la segona generació posseeix menys recursos per gestionar la malaltia i les situacions estressants que altres persones, però la transmissió d’aquests efectes dependrà, en una important mesura, de com es gestiona i s’afronta el problema”.

 “Si la persona que ha patit un trauma important el tracta i el resol, no tindria per què haver transmissió a la segona generació; però aquesta no és l’opció més comú “, indica.

“Després d’un succés impactant, moltes persones continuen endavant en les seves vides, però experimenten les conseqüències de dolor, ràbia, ansietat, frustració i dificultat en el maneig de l’estrès, el que comporta un deteriorament en les relacions i en la transmissió als seus descendents d’eines i recursos per a enfrontar-se a situacions estressants “, destaca Salvador.

Silenci i secret

Un altre factor important del ESG, en opinió d’aquesta psicòloga són el silenci i el secret que moltes vegades es genera després d’un esdeveniment traumàtic.

Segons Salvador, no és infreqüent que certes persones, després d’un episodi de trauma, directament el reprimeixin i ho neguin. Això pot incidir en que algun membre de les següents generacions pateixi algun tipus de malaltia relacionada amb aquest fet, però que no disposi d’un context per entendre-ho.

“A vegades un membre de la segona generació pot començar a manifestar símptomes que no comprèn, que no sap d’on vénen i que, en alguns casos, són un efecte d’aquest esdeveniment significatiu viscut en la família i ocultat”, diu.

Els possibles símptomes abasten, “des de trastorns físics, com problemes digestius, dolor crònic, alteracions en la percepció sensorial o problemes psicosomàtics, fins a problemes emocionals, com sentiments de desesperança, enuig,  ràbia, injustícia i impotència, desinterès, inseguretat, problemes d’ansietat, depressió i baixa autoestima “.

“L’efecte segona generació“, afegeix, “també pot generar símptomes psicològics: estratègies d’evitació i aïllament enfront de la por i el dolor, creences rígides, dificultats per realitzar projectes, falta de motivació, fracàs en els estudis i la feina, conflictes familiars i de parella, consum de substàncies, problemes d’alimentació o sensació de manca de sentit en la vida o de buit “.

A més d’acudir a psicoteràpia, amb un “terapeuta que tingui coneixements específics i formació sobre trauma”, Iria Salvador recomana als fills afectats per un ESG, que procurin conèixer la història familiar, ja que això els ajudarà a comprendre per què les coses van anar com van anar, “la raó de que la mare fos tan ansiosa o tingués tanta por, o per què no es parla del que va passar a la guerra, o de l’avi o del suïcidi de la tieta”.

“Conèixer la pròpia història i la història familiar ens ajuda a ampliar la nostra consciència i veure d’on poden venir algunes coses o, per exemple per què tenim sempre tanta por o mai vam acabar les coses que vam començar”, destaca.

També pot ajudar-nos pensar sobre les nostres dificultats o problemes. “No és estrany que les persones que han viscut una situació traumàtica i que viuen amb elles tinguin dificultats per afrontar l’estrès, així que una altra cosa que la persona pot fer és buscar i desenvolupar recursos per manejar les situacions de tensió, com l’esport, la meditació o la relaxació “, assenyala Iria Salvador.

“Per la seva banda, els pares que han sobreviscut a una situació traumàtica, és important que puguin elaborar i superar-la per poder reprendre les seves vides i seguir endavant, i que puguin parlar del que va passar i arribar a acceptar que forma part de la història individual i de la història familiar “, afegeix.

Segons aquesta professional, els adults traumatitzats “poden buscar altres adults que els ajudin i recolzar-se en ells, alliberant als seus fills d’aquesta càrrega, ja que són els fills els que han de poder recolzar-se en els seus pares i no a l’inrevés”.

“És fonamental que els pares prenguin consciència de com els va afectar i com els va canviar allò viscut, i que les seves pors són seves, per poder sanar-les i treballar-les i, amb això, no transmetre aquests traumes”, finalitza Iria Salvador.

FONT: http://www.efesalud.com/noticias/se-heredan-algunos-traumas/