Que contestaria si algú li preguntés, “Ha patit un trauma”? La majoria de les persones, probablement dirien o han dit “no, jo no he tingut cap trauma, només he travessat moments difícils”. I és que generalment, el trauma, només s’associa amb traumes físics, aquells que ocorren en una sala d’ emergència o hospital o en un accident. Però la gamma de trauma és més àmplia, i això és el que intento compartir amb vostès.

Trauma sempre ha existit, tots d’una o altra manera hem tingut experiències traumàtiques, malauradament no sempre hi ha consciència del gran impacte i les conseqüències que el trauma té en les persones i en la societat.

Moltes vegades arriben a nosaltres, sense saber-ho i sense ells saber-ho, persones que han patit traumes i que a conseqüència d’aquests, presenten una sèrie de símptomes, que no desapareixen. O moltes vegades, som nosaltres qui experimentem aquests símptomes estranys, que no sabem per què ens ocorren i que malgrat els nostres esforços per eliminar-los, segueixen presents. I és que de vegades darrere de la depressió, l’ansietat i els símptomes psicosomàtics hi ha un trauma, i fins que aquest no es tracti, els símptomes persistiran o augmentaran.

 Els esdeveniments que poden produir un trauma, poden ser:

• Esdeveniments extraordinaris: Poden ser guerres, assalts, segrestos, actes de violència o terroristes, homicidis, maltractaments psico-emocionals, físics i sexuals, i desastres naturals.
•  Esdeveniments Ordinaris. Com ara: traumes de gestació o naixement, accidents de cotxe o treball, caigudes, malalties greus o cròniques, febres altes, cirurgies i altres procediments mèdics o odontològics agressius. Pèrdues sobtades i inesperades, intoxicacions, experiències d’ofec o enfonsaments. Igualment es consideren esdeveniments ordinaris, quan les persones estan exposades a contínues pressions ambientals, socials o econòmiques.

Hi ha diferents tipus de trauma:

•  Etrès Traumàtic: És una amenaça que el cos experimenta com perillosa, o com mort, i posa al cos tal demanda, que aquest no pot amb ella. Per exemple, problemes econòmics, familiars, excés de treball, desenvolupament d’una malaltia greu o crònica, febres altes, cirurgies etc. Quan la persona és exposada per períodes llargs a aquest estrès, aquest té efectes com ansietat, migranyes, fibriomalgia, cansament i gastritis entre d’altres.
• Xoc traumàtic: Aquest és un esdeveniment atemoritzant i terrorífic que passa inesperadament i se succeeix massa ràpid i molt intensament perquè el nostre sistema nerviós el pugui digerir. Quan aquest esdeveniment excedeix les barreres del que podem assimilar, trasbalsa la nostra capacitat de respondre, produint en nosaltres  sentiments d’impotència, por i pèrdua de control. Per exemple les guerres, assalts, segrestos, actes de violència o actes terroristes, homicidis, maltractaments psico-emocionals, físics, sexuals, accidents de carro o treball i desastres naturals, etc.
•  Trauma de desenvolupament: És un trauma crònic, com abandonament, abús físic i emocional, que passa a la nostra infància. Moltes vegades quan hi ha un xoc traumàtic, aquest s’interconnecta amb el trauma de desenvolupament, accentuant els sentiments d’abandonament i negligència entre d’altres.
• Etrès Post-Traumàtic: És un trastorn d’ansietat que resulta d’esdeveniments traumàtics que no s’han resolt o treballat , produint records dolorosos, intrusió d’imatges del trauma, dissociació, sentiment d’impotència, hiperexcitació, no recorda certs moments i evita situacions.

La magnitud de la traumatització depèn de:

•  Durada i severitat de l’esdeveniment traumàtic.
•  Si la persona ha tingut traumes anteriors.
•  Tipus, quantitat i qualitat d’ajuda i suport emocional i social que va tenir després del trauma.

 Efectes del trauma:

En l’individu, els símptomes traumàtics es poden manifestar de forma immediata, mesos o fins i tot anys després de l’incident, de la següent manera:

•  Físicament: Sensacions de dolor persistent en el cos, dolor crònic, dolor al pit o esquena, tensió muscular, mal de cap, nàusees, hiperexcitació, hipervigilància, intrusió d’imatges del trauma, malsons, respostes de sobresalt exagerades, i atacs de pànic. Les malalties físiques o malalties, s’augmenten. Hipersensibilitat al so, olor i tacte, cansament crònic, fatiga.
• Emocionalment: Canvis de temperament bruscos, capacitat molt reduïda de manejar l’estrès, dificultat per relacionar-se amb altres, aïllament, plor freqüent, reaccions emocionals exagerades que no pot controlar.
• Dificultat per controlar la por o el terror, fins i tot després de l’esdeveniment. Necessitat inusual per la seguretat, predictibilitat, control i perfeccionament.
• Sentiments de desesperança, impotència, desesperació, depressió, perden interès per la família la feina i altres coses que davant els causava plaer.
• Sentiments d’indiferència, inadequació, culpa, vergonya, i falta de compassió.
• Mentalment: Paranoia, pensaments obsessius i compulsius, confusió, dificultat de concentració, molt poca tolerància a les diferències i crítiques.
• Comportamentalment: impulsiu, pot desenvolupar o accentuar addiccions, dificultat de relacionar-se amb altres, més lluitador, pot presentar abús a la parella o fills. Desitg marcat d’estar sol i d’aïllar-se de les persones que el poden ajudar.

Com diu P. Levine: “Per comprendre les arrels de la violència i la guerra és important entendre que la pertorbació i intensificació d’aquestes, poden ser atribuïts en gran part al trauma”.

En l’exercici de la meva professió, he pogut presenciar un sens fi de vegades en què, amb el compromís del pacien , l’ajuda i tractament adequat, les persones es van movent cap a la integració; reduint o eliminant els seus símptomes, recuperant la confiança, la tranquil·litat, el control i benestar, en molts casos sense massa hores de teràpia, sense reviure els moments dolorosos i sense l’ús permanent de medicaments.

“TRAUMA és un fet de la vida, però no ha de ser una cadena de perpetuïtat”. P. Levine

Autora: Martha Escamilla Rocha (psicòloga) (http://www.traumatreatments.com/)

Font: http://www.veafotoaqui.com/art_trauma.htm