Tothom ha pogut sentir gelosia en algun moment de la seva vida, però quan això es converteix en quelcom patològic, ens trobem davant un veritable problema que es podria enquadrar dins dels trastorns obsessius.

En aquests casos, el pensament sobre una possible traïció per part de la parella es torna recurrent, envaeix totalment la ment i la persona ho viu amb un continu patiment i dubte.

La persona que pateix un trastorn obsessiu compulsiu no tolera el dubte. En el cas de la gelosia passa el mateix: “estic gairebé segur que la meva parella no m’és infidel però i si s’està sentint atret/a pel seu company/a de treball?, I si quan em diu que dinarà amb els seus amics/gues, en realitat està amb l’altre/a?”

El pensament relacionat amb la gelosia es torna invasiu i la persona, encara que no vulgui pensar i faci esforços per eliminar-ho del seu cap, no ho aconsegueix. Davant aquest dubte i incertesa se ​​sol realitzar una sèrie de conductes de comprovació destinades a alleujar l’ansietat generada. Entre les conductes de comprovació més habituals ens solem trobar amb: interrogatoris interminables a la parella, vigilància contínua com inspecció del mòbil i el correu de l’altre per veure “si troba alguna cosa sospitosa”, mirar factures etc.

Els gelos quan són obsessius tenen com a característica fonamental un dubte permanent que se sustenta en supòsits (la majoria de les vegades absurds, sense fonamentació lògica) i no en evidències, ja que si l’evidència existís deixarien de ser patològics. A tall d’exemple podríem parlar del marit que pateix i fa patir a la seva dona pel simple fet que ella es maquilla en sortir de casa. El marit es qüestiona la raó del maquillatge: “si a casa amb mi no està maquillada per què ho ha de fer quan surt al carrer? Els altres no l’han d’importar, només jo he de ser important per a ella i no deu ser així perquè si ho fos, no s’arreglaria tant cada vegada que surt de casa…”

Aquests pensaments són absurds, irracionals i mancats de tota lògica. Per a qui no pateixi aquest problema, pot considerar que aquest exemple pot ser exagerat, però per a res s’incorre en l’exageració.

Cas real de gelosia patològica

Un home d’uns quaranta anys, casat, va acudir a la consulta plantejant un problema de gelosia que ho va resumir d’aquesta manera: “Porto casat 15 anys. La meva dona és metge, té la mateixa edat que jo. L’estimo molt i sense ella no podria viure, em faltaria el més important i essencial de mi mateix i el meu sofriment és immens perquè la puc perdre i per sempre. Ella em diu que no suporta més la meva gelosia absurda i les meves exigències. Des del seu punt de vista puc entendre-la però alhora li reclamo que ella m’entengui a mi i les meves demandes. La meva dona és molt atractiva. Per a mi la més guapa del món però vull que aquesta bellesa sigui jo sol qui la percebi i senti. Sé que això és impossible i davant d’aquesta situació em rebel·lo. Li demano que quan surti al carrer o al treball no s’arregli massa, que vesteixi de la manera que jo li digui, que sigui tallant i seca amb els companys de treball. Fins i tot li he demanat que abandoni la seva professió perquè econòmicament m’ho puc permetre. Vull que es dediqui exclusivament a mi i als meus fills. Li prohibeixo que vagi a la platja si no és amb mi. En fi, la controlo de manera que la situació es fa insuportable per a ambdós. Penso que si ella em fes cas en tot el que li dic seríem molt feliços. No obstant això, no vol claudicar. Em diu que sóc absurd, il·lògic i cruel i que això no és voler sinó dominar, trepitjar-la i faltar al respecte. La meva situació és límit perquè m’ha plantejat el divorci.”

Aquest va ser el seu plantejament en la consulta. “Què puc fer?”, Va acabar preguntant. “Resoldre el seu problema de gelosia”, vaig respondre. “Què aconsellaria vostè a la seva filla si el dia de demà es trobés en la mateixa situació que la seva dona? Li diria a la seva filla que deixés la seva professió? Li diria que no s’arreglés, que no utilitzés perfums, que no fos sola a la platja, en definitiva que fos una esclava del marit? Segurament que el seu consell de pare seria el dir-li que si ella vol, ajudés al seu marit a superar la irracionalitat de la seva gelosia, però per res suportar la tirania i la desraó.”

Aquest cas va succeir tal com ho exposo. Afortunadament es va resoldre. El pacient va poder superar el seu problema obsessiu després d’uns mesos de teràpia.

Els gelos obsessius fan patir molt a la persona que els pateix i a la parella. En moltes ocasions, es tendeix a l’agressivitat verbal o física cap a l’altre membre i de no ser resolt el problema, el desenllaç sol ser la separació o divorci.

És fonamental buscar ajuda professional, no només per salvar la relació, sinó per superar el trastorn definitivament, ja que encara que en un futur comencés una nova relació, el problema seguiria estant aquí.

FONT: http://psicia.me/2012/09/07/celos-obsesivos-en-la-pareja/#more-435