Segur que t’ha passat alguna vegada: la urgència per anar al bany quan tenies un examen, un nus a l’ estómac quan estaves esperant una notícia, un dolor al pit quan algú et fa mal amb les seves paraules o comportament… Tot això ens ve a demostrar de manera irrefutable que hi ha una clara unió entre cos i ment. Si la nostra ment pateix, el nostre cos experimenta també aquest patiment. És el que en psicologia anomenem “Transtorns psicosomàtics”, i tots, absolutament tots ho experimentem contínuament en major o menor mesura.

TRASTORNS PSICOSOMÀTICS : QUAN LA MENT PATEIX

Els trastorns psicosomàtics solen tenir com a base fonamental el fet d’haver d’assumir emocions molt intenses, emocions que no podem arribar a processar i que les gestionem d’una manera negativa. Posem un exemple: algú que té un mal treball amb un cap que menysprea els seus esforços. La persona arribarà a casa abatut, amb cefalees, possiblement pateixi insomni, i potser aquesta situació d’estrès derivi en una úlcera d’estómac o en una depressió nerviosa. Si no s’actua, si no es diu en veu alta el que un té en ment i expressa allò que li bloqueja i li fereix, segurament acabarà emmalaltint.

El mateix passa si ens trenquen el cor, per exemple, si deixem una relació i no afrontem de manera adequada aquest estat. La tristesa acabarà alimentant dia rere dia dels nostres pensaments fins atrapar-nos a l’habitació fosca de qualsevol malaltia. Malalties que no tenen una base orgànica objectivada, malalties produïdes per la ment.

Però vegem quines manifestacions clíniques poden produir els trastorns psicosomàtics:

– Cardiopaties isquèmiques: La tensió, la competitivitat… sol derivar en aquesta malaltia.

– Cefalees tensionals: És la més freqüent entre la població general quan tenim un problema.

– Asma bronquial: L’estrès en general i certs estats emocionals poden desencadenar crisis d’asma.

– Lumbàlgies: El mal d’esquena a nivell lumbar és una de les principals causes de baixa laboral, i, gairebé sempre, està associat a problemes emocionals i tensionals.

– Èczemes: Consisteix en la formació en la pell de vesícules i crostes, amb gran picor, i moltes vegades associat a l’estrès.

OBRIR PORTES : ALLIBERAR EL PATIMENT

Sempre és difícil. Sovint vivim situacions on ens és complicat poder reaccionar: necessitem una feina per poder viure, i els estats d’estrès gairebé sempre estan associats a aquest mitjà, tampoc podem controlar tots els esdeveniments negatius que ens arriben, la vida no és un camí on tot estigui previst i on la tranquil·litat estigui assegurada… però hem d’estar preparats, tenir armes, habilitats personals per establir límits, per dir en veu alta allò que volem, per mantenir una autoestima ben reforçada on no permetre deixar-nos caure en l’abisme de la indefensió…

És normal sentir nervis, por, angoixa… però sempre en moments puntuals i de manera passatgera. Si aquestes “emocions” persisteixen durant molt temps el nostre cos al final acabarà queixant-se i emmalaltint. Les penes interiors s’han de curar, o almenys cicatritzar per poder seguir endavant amb una correcta qualitat de vida.

De nosaltres depèn obrir aquestes portes. En la nostra mà està la pròpia felicitat.

AUTORA: Valeria Sabater (psicòloga)

FONT: http://lamenteesmaravillosa.com/cuando-las-penas-no-curadas-danan-nuestro-cuerpo