Què són els atacs no epilèptics ?

Aquests atacs són episodis que canvien breument el comportament d’una persona i freqüentment semblen atacs epilèptics . La persona que pateix aquest tipus d’atacs pot tenir sensacions internes que s’assemblen a les que se senten quan es té un episodi epilèptic . Amb freqüència, fins i tot per al personal mèdic entrenat és difícil distingir a simple vista entre aquests dos tipus d’episodis, però hi ha una diferència important. Els atacs epilèptics són causats per canvis elèctrics anormals en el cervell. Els atacs no epilèptics no són causats per disturbis elèctrics al cervell.

Hi ha molts tipus d’atacs. També hi ha diferents tipus d’atacs no epilèptics? Quina és la seva causa?

Els atacs no epilèptics es classifiquen en dos grups principals : fisiològics i psicogènics.

Els atacs fisiològics no epilèptics resulten de diversos patiments o condicions que poden ser el resultat de canvis sobtats en la irrigació de sang al cervell o en els nivells de sucre o oxigen al cervell. Aquests inclouen canvis en el ritme cardíac (arítmia cardíaca), reducció ràpida de la pressió arterial (síncopes o desmais) o nivells molt baixos de sucre (hipoglucèmia). Altres patiments físics com els trastorns del son i del moviment poden tenir símptomes o episodis que s’assemblen als atacs i és important que un metge els identifiqui.

Els atacs psicogènics no epilèptics semblen tenir la causa en experiències psicològiques molt estressants o en un trauma emocional.

Vol dir que les persones que tenen atacs psicogènics no epilèptics estan fingint?

No! És molt important reconèixer que aquests atacs són esdeveniments reals, encara que diferents dels atacs epilèptics. Anteriorment se’ls anomenava “pseudoatacs” o “atacs histèrics” i es pensava que les persones que els patien els estaven inventant per cridar l’ atenció. Sabem que en la majoria de les persones afectades, no hi ha res fals en aquests atacs, i és important que es diagnostiquin correctament perquè la persona pugui obtenir el tractament adequat.

Quin tipus d’estrès pot causar atacs no epilèptics?

Això depèn de cada persona. Per a algunes, pot ser el resultat d’abús físic o sexual, ja sigui recentment o en el passat, especialment durant la infantesa. Altres van poder haver passat per una experiència forta en la seva vida, per exemple, un divorci o la mort d’un ésser estimat.

Per què és important diagnosticar els atacs no epilèptics?

Igual que amb qualsevol malaltia, és important diagnosticar correctament perquè la persona pugui obtenir el millor tractament. Si la causa dels episodis és una malaltia física, per exemple, problemes del cor, cal que s’identifiqui i es doni tractament a aquesta causa.

Si hi ha un trauma emocional o altres tipus d’estrès i s’observen atacs, la persona pot rebre el diagnòstic d’epilèpsia i se li pot començar a donar medicament antiepilèptic, la qual cosa no és l’adequat per tractar els atacs no epilèptics. El més probable és que una persona que pateix aquest tipus d’atacs hagi de fer canvis en el seu estil de vida diferents als d’una persona que pateix d’epilèpsia. La psicoteràpia també és útil per buscar millor control de les tensions de la vida.

Pot una persona tenir atacs tant epilèptics com no epilèptics ?

Sí. Per això és tan difícil per als doctors diagnosticar els atacs no epilèptics, ja que s’assemblen als causats per l’epilèpsia. Alguns estudis han demostrat que fins a un 20 per cent dels adults que s’han avaluat en centres d’epilèpsia té atacs no epilèptics. Alguns pacients tenen els dos tipus.

Com diagnostiquen els doctors els atacs no epilèptics ?

Igual que amb tots els atacs, és important comptar amb la descripció d’una persona que els hagi observat, per exemple, un familiar o un amic. La manera més exacta de diagnosticar els atacs no epilèptics és mitjançant un electroencefalograma (anomenat també EEG) durant un atac. Aquesta prova documenta els ritmes cerebrals de la persona. Amb un estudi EEG breu, sovint no es capta un atac espontani. També es fa durant un període prolongat, generalment durant un o dos dies, juntament amb un enregistrament de vídeo de la persona. Amb això s’espera gravar diversos atacs, tant en l’EEG com en el vídeo, perquè la família o altres observadors arribin a un acord sobre la classe d’episodis que han observat.

Algunes vegades podria ser necessari que el doctor deixi d’administrar els medicaments antiepilèptics al pacient abans de l’estudi. Se li podria demanar a la persona que realitzi activitats que puguin produir atacs, per exemple, no dormir en tota la nit. Algunes anàlisis de sang podrien ajudar a determinar si l’episodi és epilèptic o no epilèptic.

Si es diagnostiquen atacs no epilèptics, en general el següent pas és una avaluació realitzada per un psicòleg o un psiquiatre per ajudar a controlar l’estrès o trauma que pugui contribuir a aquests atacs.

És sempre necessari anar a l’hospital per fer aquestes proves?

No. Si la persona té episodis freqüents (cada un o dos dies) i una altra persona pot observar acuradament el pacient i prendre notes detallades sobre els atacs, el pacient pot portar posat un equip portàtil per gravar l’EEG. No obstant això, en la majoria dels casos el més segur és fer la prova en un hospital on es pot fer la gravació simultàniament amb un vídeo, i que l’equip de professionals mèdics analitzi els esdeveniments i decideixi quin és el millor tractament per al pacient.

Quin és el tractament per als atacs no epilèptics ?

El tractament comença amb una anàlisi acurada dels resultats de l’EEG i del vídeo. Llevat que la persona tingui altres atacs que sí que són epilèptics, els medicaments antiepilèptics no són necessaris.

Es pot brindar avaluació i suport professional através d’un psicòleg per identificar i donar tractament a la causa subjacent de l’estrès o el trauma. Si la depressió o ansietat són part de la causa dels atacs no epilèptics, es poden utilitzar medicaments per eliminar aquests símptomes. La meta és eliminar els episodis i portar a la persona a un nivell satisfactori d’activitats quotidianes. El resultat del tractament en general és bo , especialment si els episodis van començar recentment.

FONT: http://www.epilepsyfoundation.org/epilepsia/qu%C3%A9eslaepilepsia/ataquesnoepilepticos.cfm