El trastorn reactiu de la vinculació de la infància o la infantesa sorgeix com a conseqüència de la negligència que tenen els cuidadors del nen en relació a la cura de les seves necessitats emocionals i físiques, fonamentalment, durant els primers mesos de vida. Aquest trastorn s’inicia abans dels 5 anys de vida i es caracteritza per la dificultat que presenta el nen per establir llaços social i mantenir-los, per la inhibició social i hipervigilància o per contra per la desinhibició extrema. El seu curs i durada depenen de la privació psicosocial que el nen experimenti i de la intervenció que es realitzi. A continuació els presentarem, com identificar el trastorn reactiu de la vinculació de la infància o la infantesa.
Instruccions

1. Relacions socials. Els nens amb trastorn reactiu de la vinculació de la infància o la infantesa presenten grans dificultats pel que fa al desenvolupament de les habilitats socials, les quals són inadequades per a l’edat del nen. Aquest trastorn comença abans dels 5 anys d’edat i es pot manifestar per una inhibició extrema o per contra per la desinhibició.
2. Tipus inhibit. En aquests casos, els nens es mostren hipervigilants i excessivament tímids. La característica principal, és la dificultat i incapacitat per iniciar i mantenir relacions socials adequades a la seva edat. Una altra característica d’aquest tipus, és l’ambivalència, els nens solen per moments intentar l’acostament a les persones però després eviten tot tipus de contacte.
3. Tipus desinhibit. Els nens que presenten el tipus desinhibit, solen relacionar indiscriminadament amb totes les persones, sense fer cap tipus de discriminació o elecció de les persones amb les quals es vinculen. En aquests casos, els nens solen relacionar-se amb estranys i amb coneguts amb excessiva confiança.
4. Causa. Aquest trastorn es desenvolupa a causa d’una falta d’atenció a la criança del nen, que involucra les cures emocionals i les cures físiques. També, sol ser una causa freqüent, els canvis continus de cuidadors primaris de l’infant, com per exemple, en el cas, de canvis de llars adoptius.
5. Problemes relacionats. El trastorn reactiu de la vinculació de la infància o la infantesa pot estar associat a trastorns alimentaris, trastorn de pica o ruminació. El nen pot presentar malnutrició, retard en el creixement, etc. També és freqüent, que presentin depressió i ansietat.
6. Freqüència. Aquest trastorn és poc freqüent i és necessària la realització de diversos estudis clínics per a ser diagnosticat. La característica definitòria és una criança patogènica que genera en el nen aquest tipus de reacció davant la situació.

FONT: http://salud.uncomo.com/articulo/como-identificar-el-trastorno-reactivo-de-la-vinculacion-de-la-infancia-4065.html