“I què faig amb aquest dolor tan gran que sento dins meu?” El dolor emocional, és un dels més difícils d’identificar i suportar i pot originar diversos problemes de salut.

Sens dubte un dels dolors més difícil d’identificar i suportar i dels més freqüents, és el dolor emocional.

Regularment la persona que el pateix, tracta de situar-ho en alguna part del cos. En general es diu que fa mal el cor, perquè s’ha representat a aquest com la seu dels afectes, però en realitat no sabem bé on fa mal dins del cos, és un mal difícil de situar, perquè la veritat és que més que un dolor, és una sensació de malestar difícil d’explicar.

“És més fàcil expressar em fa mal el cor a em fa mal alguna cosa i no sé ni què ni on “, ha manifestat la Dra Vanessa Nahoul, Doctora en Psicologia Psicoanalítica i coordinadora de la Comissió d’Enllaç Internacional de l’Institut d’Investigació en Psicologia Clínica Social (IIPCS ).

I va afegir: “Si fa mal el pit generalment és per angoixa, per exemple, l’angoixa que provoca que l’ésser estimat està lluny i es necessita, l’angoixa d’haver perdut un ésser estimat, l’angoixa de tenir deutes i no poder saldar-los i moltes coses més que ens afecten diàriament. Però en realitat el cor com a òrgan, el cor en si, no fa mal”.

“En algunes persones s’agreuja el dolor perquè l’angoixa també produeix la sensació de falta d’aire, i es barregen sensacions físiques molt vàlides i reals, amb sensacions emocionals causades per diversos factors”.

Un dels dolors emocionals més forts, és el que produeix la manca d’una parella o perquè es confronten amb la seva pròpia dificultat per tenir una i que sigui duradora. “Però també és cert que hi ha a qui els fa mal el cor en certes dates perquè en lloc de celebrar amb les persones estimades que els envolten – amics, familiars o parella- es posen a pensar en la persona estimada que ja no hi és, es connecten emocionalment amb els absents, pensen en el perdut i no en el guanyat “, va assenyalar la doctora en Psicologia.

L’amor no correspost, l’absència de l’ésser estimat, la gelosia patològica i inclusivament l’amor correspost, fan mal, aquest últim perquè es tem que es pugui acabar o es perdi, i això només, fa que faci mal, ja que sentim que els que ens envolten o el que ens envolta ens “pertany” i la por a perdre’l sempre està latent.

Dolors físics, de moderat a sever

El dolor afecta severament la qualitat de vida de qui el pateix, a més que pot arribar a interferir en els cicles de son, alterar l’estat d’ànim i fins i tot el desenvolupament de relacions interpersonals. A més un estat així, pot portar a desenvolupar problemes com augment de pressió, cefalees freqüent, gastritis i colitis nerviosa entre d’altres.

Per tant la consulta mèdica és de vital importància tant per tractar aquesta condició, així com evitar l’automedicació, pràctica molt comú i que implica riscos per a la salut del pacient.

El dolor és definit com un fenomen subjectiu consistent en una sensació desagradable que indica una lesió real o potencial del cos, el qual s’inicia en els receptors especials que es troben repartits per tot l’organisme.

Quan el dolor es presenta per llargs períodes, és definit com una malaltia per si mateixa, i davant d’això els esforços s’han dirigit al desenvolupament de medicaments específics per tractar-lo.

Les característiques del dolor són variables i per això s’ha d’establir un diagnòstic precís que requereix d’observació acurada i contínua. La capacitat per suportar varia segons l’estat d’ànim, el llindar de dolor de cada persona, la personalitat i les circumstàncies particulars de cadascú.

El més important, és que davant qualsevol senyal de dolor, es consulti un metge i es deixi que sigui ell qui determini si l’origen del mateix és fisiològic, causat per algun dany orgànic o per un dany emocional. Per als dos tipus hi ha tractament que ha de ser administrat per un especialista.

Si el dolor és produït per alguna malaltia o lesió cal identificar primer el seu origen i tractar l’origen, si és provocat per tensió, ansietat, depressió o una altra situació emocional s’ha de consultar un especialista, psicòleg o psiquiatre, per també rebre el tractament adequat i evitar l’automedicació i l’angoixa de no saber què és el que produeix el dolor.

FONT: http://www.esmas.com/salud/home/noticiashoy/705874.html