Moltes persones es comporten en ocasions de manera diferent a l’habitual, donant la impressió que s’han «transformat» en una persona diferent. Per exemple, és freqüent el cas de persones tranquil·les, assossegades i tolerants que, en un moment donat, per algun motiu especial, es tornen brusques, violentes i colèriques. Es pot pensar llavors que aquestes persones tenen una doble personalitat, ja que no es comprenen, si no, uns canvis tan radicals en la manera de comportar-se. Tanmateix, això es deu simplement al seu temperament, a una manca de control emocional o oscil·lacions d’ànim. El que s’entén per personalitat múltiple o trastorn d’identitat dissociatiu és un fenomen més greu i molt menys freqüent.

Diem que algú té una personalitat múltiple quan té dos o més personalitats, enteses com a unitats diferents totalment integrades, amb pautes de conducta i relacions socials pròpies, de tal manera que determinen un comportament diferenciat. Encara que es posseeixen diverses personalitats, aquestes no es manifesten simultàniament, sinó que s’alternen entre si, de tal manera que es passa bruscament d’una a una altra; aquesta última pot caracteritzar-se fins i tot per trets totalment oposats. Per exemple, a la famosa novel·la de R. L. Stevenson, titulada “L’extraordinari cas del Dr Jekyll i del Sr Hyde”, es descriu un cas molt il·lustratiu de doble personalitat, en la qual un home normal, el doctor Jekyll, es transforma esporàdicament en un monstruós assassí, el senyor Hyde .

El començament de la personalitat múltiple pot tenir lloc durant la primera infància o més tard, sent més freqüent al final de l’adolescència i durant la joventut; apareix més entre les dones que entre els homes. Els maltractaments soferts durant la infància semblen afavorir aquest trastorn de la personalitat, igual que els traumes psicològics greus patits durant aquesta edat. La seva evolució és generalment poc favorable, de manera que el trastorn sol prendre un curs crònic. Amb tractament, però, es pot aconseguir un augment de l’autocontrol de les personalitats. El que es coneix com integració de la personalitat.

Generalment, hi ha una personalitat principal que conviu amb altres personalitats secundàries o subpersonals, que es caracteritzen per tenir trets oposats, fins i tot poden discrepar en edat, sexe, raça, etc. A vegades, a cada personalitat li corresponen noms i cognoms definits i diferents als de la personalitat principal, i es pot donar el cas que ambdues personalitats dialoguin entre si, el que fa difícil distingir aquest trastorn dels de tipus esquizofrènic.

El canvi d’una a una altra personalitat, el que, com veiem, equival a transformar-se veritablement en una altra persona, se sol produir en condicions d’estrès psicosocial, és a dir, quan aquesta persona pateix una gran tensió emocional secundària o situacions de gran rellevància psicològica o social. És freqüent que aquestes persones tinguin certes dificultats per recordar el que van fer sota el domini d’alguna de les personalitats secundàries, és com si cada personalitat visqués una vida independent de les altres. És més, sovint la personalitat principal pot no tenir noció que existeixen les altres subpersonalitats; aquestes últimes poden no conèixer-se entre si o bé ser constants companyes.

Per ser diagnosticat, els símptomes han d’ocórrer independentment de l’abús de substàncies o una condició mèdica general (inducció). El trastorn d’identitat dissociatiu o personalitat múltiple, sembla estar causat per la interacció de diversos factors:

* L’estrès insuportable, com l’haver patit abusos físics o psicològics durant la infantesa.

* Una habilitat per separar els propis records, percepcions o identitats del coneixement conscient (capacitat dissociativa).

* Abans de tenir una visió unificada del jo i dels altres es pot consolidar sòlidament un desenvolupament anormal.

* Una insuficient protecció i atenció durant la infantesa.

Les persones amb un trastorn d’identitat dissociatiu poden experimentar sovint un quadre de símptomes que poden semblar-se als d’altres trastorns psiquiàtrics.

Els símptomes poden ser similars als de l’ansietat, de les alteracions de la personalitat, de l’esquizofrènia i dels trastorns afectius o de l’epilèpsia. La majoria de les persones pateix símptomes de depressió, ansietat (dificultat per respirar, pols accelerat, palpitacions), fòbies, atacs de pànic, alteracions de la gana, estrès posttraumàtic i símptomes que simulen els de les malalties físiques.

Les persones amb un trastorn d’identitat dissociatiu tenen típicament una història de tres o més diagnòstics psiquiàtrics previs diferents i que no han respost al tractament. Aquestes persones estan molt preocupades per temes de control, tant l’autocontrol com el control dels altres. és una malaltia que pateixen certes persones, en creure que és una persona diferent si es donen certes circumstàncies que li influeixen negativament.

Exemple d’un cas clínic

Es tracta d’una adolescent de 16 anys que va acudir al Centre de Salut de Pampahasi Bajo de La Paz , consultant per dolor abdominal. Els exàmens clínics de laboratori i gabinet realitzats van mostrar valors dins de paràmetres normals, descartant així un quadre d’abdomen agut o qualsevol altra patologia. El cridaner a l’examen físic va ser la presència de múltiples ferides incises a la regió del 1/3 anterior distal d’ambdós avantbraços (figura # 1). La reanamnesis del cas va portar a determinar que la causa de les lesions en els avantbraços van ser ocasionades per l’adolescent, comunicant autoagressió per segona ocasió amb la intenció de suïcidar-se, a conseqüència de ser víctima d’abús sexual pel seu pare, amb qui tenia de compartir una habitació i un llit, per l’extrema pobresa de la seva família. L’examen genital, va mostrar caràcters sexuals secundaris corresponents a una escala de Tanner III, himen estrogenitzat amb esquerdes post-traumàtiques a hora 5 i 7 en sentit de les agulles del rellotge, que comprometien tot el gruix de l’himen i eren compatibles amb penetració vaginal antiga .

Els antecedents familiars van mostrar una família disfuncional i disgregada, amb pares separats des de fa 3 anys, la mare va abandonar a l’adolescent deixant-la a cura del pare i vivia amb les germanes grans en un altre domicili.

L’adolescent va manifestar que en algunes ocasions, sentia odi per si mateixa i experimentava sentiments de gran confusió sobre la seva identitat, en general no es portava bé amb cap dels seus familiars, ni amb els companys (es) de l’escola, sentint que no encaixava enlloc. Crida l’atenció que l’adolescent en el transcurs de la anamanesis atribueix els intents de suïcidi a una altra persona que en la seva ment l’obligava a ser violenta i que l’obligava a autolesionar-se.

La germana gran informa que sovint l’adolescent manifestava conductes i comportaments masculins, vestint peces masculines i si bé no consumia alcohol ni drogues, en les últimes setmanes arribava a la seva llar a altes hores de la nit, insultant i amenaçant amb colpejar al seu pare i altres familiars com si es tractara d’una altra persona (un home) i que posteriorment després d’unes hores l’adolescent tornava a la seva personalitat normal i no recordava res del que havia passat i que en cap moment l’adolescent va mostrar estar sota l’efecte de alcohol o una altra droga.

La germana gran denuncia que ella i una altra germana, també van ser víctimes d’abús sexual per part del seu pare. No obstant això va cridar l’atenció que davant la intenció de denunciar el cas a les Defensories de la Infància i Adolescència, la germana gran va expressar la seva disconformitat i rebuig a l’acció de protecció institucional a l’adolescent, referint que si capturaven al seu pare … “Qui es faria càrrec de l’alimentació i habitatge de l’adolescent?”

Es va decidir la seva transferència a un hospital psquiàtric, per al tractament integral corresponent en aquest cas.

FONT: http://www.proyectopv.org/2-verdad/personalmultpsiq.htm

http://psicologia-solidaria.blogspot.com.es/2011/05/doble-personalidad.html

http://www.scielo.org.bo/scielo.php?pid=S1024-06752011000300003&script=sci_arttext