El maltractament és un factor estressant, i com a tal augmentarà el risc d’aparició de problemes de salut mental en la dona. Les dones maltractades poden presentar quadres depressius, trastorns d’ansietat, trastorns fòbics, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorns dissociatius, trastorns de la conducta alimentària, abús de tòxics …

Depressió en la dona maltractada

La prevalença de depressió en la dona maltractada trobada en els diferents estudis varia des del 15 fins al 83%. Els símptomes són indistingibles als de depressió d’un altre tipus: ànim baix, apatia, astènia, hiporexia, anhedonisme, insomni, idees de mort i, de vegades, idees autolítiques. Alguns estudis assenyalen que el risc de presentar un episodi depressiu està relacionat amb la proximitat del maltractament. La gravetat i la durada del maltractament s’associen amb la prevalença i la gravetat de la depressió, relació que és dependent de la dosi. Però la depressió no només apareix en les dones que continuen en la situació de maltractament, de fet, hi ha estudis que troben majors índexs de depressió en les dones no exposades en aquest moment al maltractament. Cal destacar que el risc de suïcidi és superior al del de la població general, amb una prevalença del 4,6-77%. Curiosament, alguns estudis indiquen que els intents de suïcidi són més freqüents que les idees autolítiques en aquest grup de dones. En 1 de cada 4 intents de suïcidi en dones, s’amaguen maltractaments.
Trastorns fòbics i ansiosos

Les dones maltractades tenen més risc de patir trastorns d’ansietat. Si bé, hi ha algun estudi que troba la mateixa prevalença de trastorn de pànic tant a les dones maltractades com en les no maltractades en els matrimonis amb discussions freqüents. De vegades, aquestes dones desenvolupen fòbies secundàriament a la situació de maltractament. L’agorafòbia (por a sortir del domicili) és una de les fòbies més freqüents en aquests casos.

Trastorns postraumàtics

Aquests trastorns engloben la major part dels quadres clínics secundaris al maltractament. D’altra banda, són els únics diagnòstics en què s’identifica de forma directa el maltractament com a causa de la simptomatologia de la dona. En el DSM-IV (manual de trastorns mentals) hi ha 2 categories diagnòstiques principals: el trastorn agut per estrès i el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT). La diferència principal entre ambdós és la durada dels símptomes: en el primer cas (agut) han d’estar presents durant 2 dies a 4 setmanes, i al TEPT han de superar 1 mes de durada. L’aparició d’un trastorn agut per estrès pot predir el desenvolupament posterior d’un TEPT.

La prevalença del TEPT en dones maltractades és del 30-80%. És més gran en les dones que viuen en cases d’acollida. Els símptomes més característics del TEPT són: la reexperimentació de l’esdeveniment traumàtic, l’evitació d’estímuls associats o el embotiment de la capacitat de resposta i l’augment del nivell d’activació.
Aquests símptomes es poden donar en conjunt, complint els criteris per al diagnòstic de TEPT, o per separat. La reexperimentació del trauma és molt freqüent en les dones maltractades, i apareix de forma intrusiva. Els malsons i els flashhacks, que solen anar acompanyats de sensacions corporals de por i tensió, poden ser tan intensos que afecten el funcionament quotidià d’aquestes dones. La probabilitat que aquests símptomes apareguin és major quan la dona està relatant episodis traumàtics o quan percep un estímul que li recorda els maltractaments (imatge, olor …). Per aquest motiu, aquestes persones eviten llocs, situacions i activitats que li recordin el trauma.

L’elevat nivell d’activació, o arousal, es manifesta com trastorns del son (dificultat per conciliar el son, despertars freqüents), atacs de ràbia i ira, i dificultats per a la concentració. Aquestes dones estan hiperalertes o hipervigilants, i es sobresalten fàcilment davant estímuls relacionats amb el trauma. Tenen por gairebé de forma permanent. Aquestes reaccions són adaptatives a la situació de maltractament.
Les dones maltractades tendeixen a aïllar-se socialment, en general per por a l’augment de la violència. Algunes vegades no volen que els seus familiars tinguin coneixement de la situació de maltractament, tenen por que els culpin d’això. Encara que moltes de les dones maltractades compleixen els criteris diagnòstics per al TEPT, hi ha autors que defensen la idoneïtat d’una categoria diagnòstica específica. En aquest sentit, en països com els Estats Units hi ha diverses subcategories de TEPT: síndrome de la dona maltractada, síndrome del trauma de violació i síndrome d’acomodació al maltractament infantil. Una raó molt important per emprar aquesta categoria diagnòstica és que si conceptualitzem els símptomes de la dona maltractada com TEPT aconseguim “despatologitzar” a la dona.

Abús i/o dependència de substàncies

L’ús de psicofàrmacs, ansiolítics i hipnòtics, és freqüent en les dones maltractades. La majoria de les dones els fa servir com una forma de pal·liar els símptomes d’ansietat i TEPT. De la mateixa manera, altres dones consumeixen alcohol o altres drogues. La prevalença del consum d’alcohol i altres tòxics difereix segons els estudis. Per l’alcohol se situa entre el 7 i el 45%, i per altres drogues estaria entre el 5 i el 33%. El risc de l’abús de substàncies pot disminuir la capacitat de presa de decisions per sortir d’aquesta situació.

FONT: http://www.psiquiatrialdia.com/eWebs/GetDocumento.do?doc=224030&accion=acc_listar