1. Què és un trauma?

Trauma: La seva ombra marca la vida futura i crea angoixa emocional…

Un trauma és una ferida psíquica que pateixen algunes persones com a conseqüència d’un succés o conjunt de successos negatius en la seva vida, que els afecta de manera dramàtica causant dolor i angoixa emocional.

Aquests successos negatius deixen empremta en la persona que el pateix. Modifiquen la seva personalitat i també afecten a la seva actitud i comportaments futurs davant situacions similars. Aquestes persones també tracten d’evitar o fugen d’aquestes situacions com un mecanisme de defensa, en no haver estat capaços d’assimilar-ho psíquicament ni d’haver-se adaptat a la nova situació.

És important aclarir que el trauma de vegades és el resultat del que es va percebre i no del que realment va passar. Pot passar, per exemple, que una persona durant la seva infància es sentís rebutjada o que no se sentís estimada, però això no vol dir que efectivament hagi estat així. No obstant això, en haver-ho viscut com si fos així, patirà totes les conseqüències que es deriven d’un trauma emocional.

2. Qui pot patir un trauma i per què?

Un trauma pot produir-se a qualsevol edat. No obstant això, és en la infància i en l’adolescència quan les persones són més vulnerables i queden marcades amb més força pel que els passa. A aquestes edats no es té una personalitat definida i es té poca capacitat de resposta per fer front a esdeveniments que influeixen negativament en les persones.

Hi ha successos en la infància que marquen per sempre i que deixen seqüeles depenent, sobretot, de la gravetat del succés i de la freqüència amb la que va passar.

Molts nens han de fer front a la mort o al divorci dels seus pares, havent de viure amb aquesta carència sempre. Altres són víctimes de maltractaments, rebuig, indiferència, superprotecció, falta de comunicació, etc. A cada un li afectarà de manera diferent, però tenir ajuda i suport per resoldre els problemes, mitiga les situacions i contribueix a que es superin.

3. Assumir el passat
 
La vida de les persones és plena de vivències i records, alguns agradables i altres tristos i dolorosos. El problema sorgeix quan els records desagradables deixen empremta, és a dir, aquests records es viuen amb especial intensitat i causen un profund dolor i angoixa.

Els qui els pateixen intenten oblidar i no ho aconsegueixen, intenten no recordar-los, però van a la seva ment una i altra vegada. En aquest cas, estem davant persones que han patit un trauma emocional i no han aconseguit superar-ho; encara no han assumit el seu passat.

Altres vegades passa que, com a conseqüència del fort impacte que pot causar un esdeveniment en una persona, no aconsegueix recordar-ho o té llacunes en la seva memòria que li impedeix esbrinar què va ser el que va succeir realment. Són traumes del passat amagats en l’inconscient, que no els permeten viure tranquils i que han de ser conscients d’ells per ser superats.

Encara que no es tingui cap record del que va passar i per qui el pateix sigui com si això no hagués passat, perquè efectivament no ho recorda, els traumes deixen empremtes tan profundes que, fins i tot sense recordar-los, afecten la personalitat i al viure diari.

Moltes persones pateixen trastorns de conducta o un desenvolupament anòmal de la personalitat, com a conseqüència d’aquests successos que no recorden, però que el fan viure amb temors. És fonamental descobrir l’origen d’aquests temors per aprendre a enfrontar-se al problema i així poder solucionar-ho.

 4. Com superar un trauma
 
Totes les persones, i a qualsevol edat, poden quedar traumatitzades per un succés negatiu que passi en un moment determinat. L’important és afrontar-ho i no permetre que l’afecti durant tota la vida. Per això és aconsellable:

– Comptar amb el suport d’amics i familiars. En casos concrets es pot trobar suport en l’àmbit social, segons el tipus de trauma que es pateixi. Les dones maltractades o víctimes d’abusos sexuals, poden acudir a determinats centres socials que tinguin entre les seves funcions, la d’ajudar a víctimes de la violència de gènere o d’agressions sexuals.

– Anar a un professional. En determinades ocasions no es té clara la causa del trauma. El més important, en aquest cas, és descobrir-la per comprendre el perquè del problema i a partir d’aquí posar solució. És aconsellable acudir a un professional perquè a través de converses o mitjançant algun tipus de teràpia  l’ajudi a trobar l’origen del problema.

– Superar els possibles sentiments de culpa. Hi ha persones que se senten culpables pel succés que els va causar el trauma. Consideren que podien haver evitat o que van ser elles les que van provocar la situació. En aquests casos, el primer és superar aquest sentiment de culpabilitat, han de tenir clar que elles són les víctimes i que no van fer absolutament res perquè això succeís.

– Modificar les conductes. Consisteix en modificar els pensaments, sentiments i emocions. Quan en relació al succés traumàtic apareixen una sèrie de conductes irracionals, el professional ajuda a comprendre la irracionalitat d’aquestes conductes, desmuntant aquestes idees i ensenyant a modificar-les o canviar-les per altres alternatives.

 
FONT: Sra. Trinitat Aparicio Pérez. Psicòloga. Especialista en infància i adolescència. Granada.

(http://www.pulevasalud.com/ps/contenido.jsp?ID=11470&TIPO_CONTENIDO=Articulo&ID_CATEGORIA=103643)