Hi ha molts aspectes a tenir en compte en el diagnòstic i el tractament del Trastorn Límit de la Personalitat:

 

1. – INESTABILITAT AL SENTIT DE SI MATEIX

Aquestes persones solen tenir una autoimatge variable que generalment es basa en com són percebuts pels altres (davant una crítica es poden sentir “dolents”, “ineptes”, “no vàlids” i davant una floreta es poden sentir “una bona persona “,” algú fantàstic “, etc.). Aquesta variabilitat en l’auto-imatge o forma de percebre, comporta canvis d’humor i pensaments contradictoris sobre un mateix i dels altres. D’aquesta manera, en el curs d’una entrevista i en funció del tema que estiguem tractant (o de la persona amb la qual tingui relació aquest tema) el pacient es pot mostrar bé, molt alegre o content o bé molt disgustat, decebut o fastiguejat amb si mateix i/o el terapeuta o altres persones. Això està molt relacionat amb el pensament dicotòmic o pensament del “tot o res” que presenten els pacients amb aquest diagnòstic.

A més d’això, aquestes persones solen tenir una inseguretat tremenda i una gran dificultat per percebre-hi en sí mateixos qualitats positives i de vegades, davant de comentaris agradables sobre ells o d’alguna cosa que han fet bé, senten que estan sent afalagats però que en el fons no és cert, “ho dius perquè em senti millor però en el fons saps que sóc mediocre i que no valc per a res”.

 

2. – RELACIONS INTERPERSONALS INESTABLES:

La formació de relacions “intenses i inestables” és un dels criteris bàsics per al diagnòstic del TLP. Alhora, és un dels aspectes més vulnerables d’aquestes persones. Una persona amb TLP pot necessitar als altres de forma desesperada i alhora sentir la necessitat d’evitar aquest contacte íntim per evitar un major dany emocional.

Algunes persones porten aquest tipus de conflicte a les seves relacions, confonent i, finalment, apartant els altres de les seves vides. Algunes de les persones amb TLP tenen una necessitat desmesurada de suport, companyia i afecte i esperen que els altres sàpiguen el que necessiten en tot moment (fins i tot sense dir-ho).

En general, solen ser molt perceptius i captar les necessitats i punts febles dels altres. No obstant això, de vegades tenen dificultat per observar aquestes necessitats, especialment, quan es tracta dels seus éssers més propers. Això fa que, per sentir suport o protegir-se emocionalment, auto-convencent-se que no ho necessiten, utilitzin mètodes indirectes com (idealitzar una persona o devaluar respectivament, per exemple) o per contra molt directes i cridaners (amenaces de suïcidi, talls, etc.). Això crea gran confusió als familiars i cercles pròxims, que solen percebre aquestes conductes com manipuladores.
En els casos en què les conductes són indirectes, és probable que es degui al fet que la persona amb TLP no admet de forma conscient la seva necessitat pels altres i irònicament, fins i tot els aparta en els moments que més els necessita. Aquest estira i arronsa sol acabar en relacions de molt curta durada amb començaments i finals intensos.

La persona amb TLP no és conscient que en realitat, aquesta forma d’aconseguir atenció genera un malestar important en els altres, que solen sentir-se en constants xantatges i pressionats, i que finalment, aquests comportaments són el que els fa allunyar-se’n de la persona que pateix TLP, confirmant una vegada més que “no li importa als altres perquè no és una persona que valgui la pena”.

 

3. – PROBLEMES PER “FUNCIONAR” O TREURE PROFIT DE LES SEVES HABILITATS:

Moltes persones amb TLP són altament funcionals i tenen múltiples habilitats que no són capaços d’utilitzar amb èxit. És a dir, tenen capacitat per aconseguir el que es proposen però la seva inestabilitat i inseguretat no els permet aprofitar el seu potencial i acaben practicant “el autosabotatge”. En gran part això es deu a la seva dificultat per autoobservarse i poder veure aquestes qualitats en ells mateixos.

 

4. – ALTERNAR ENTRE SUSPICÀCIA I EXTREMA INGENUÏTAT

Les persones amb aquest trastorn solen actuar de formes molt diferents. És molt coneguda la seva tendència a oscil·lar entre els extrems. El mateix passa amb la confiança, en moments d’estrès poden desconfiar fins a límits inimaginables, arribant a fregar la paranoia i en moments en què es troben bé, poden ser extremadament ingenus i confiar del tot en la primera persona que es creua en el seu camí. No és estrany que un pacient es porti a un desconegut a casa o a algú que li diu que està passant un mal moment i no tenir on anar o que li faciliti la seva direcció i claus de casa perquè es vagin a descansar una estona.

 

Això en part, té relació amb la seva necessitat de mantenir relacions íntimes o tenir amics en els quals confiar i als que poder comptar els seus problemes, o simplement donar l’oportunitat que ells no han tingut en algun moment de la seva vida en què s’han sentit abandonats.

 

És molt freqüent que aquestes persones vagin a consulta després d’un nou desengany o una estafa sentint-se fatal per ser tan “idiotes” i “pensar que els altres poden ser com jo”.

 

<< Sempre faig el mateix. Sempre penso que els altres són com jo. Sóc capaç de fer qualsevol cosa pels altres. He arribat a fer coses desagradables per complaure als altres. Quan conec a una persona que sembla estar patint no puc evitar intentar acabar amb el seu sofriment. M’he portat a vagabunds a casa, a persones que deien no tenir papers i la majoria de les vegades el resultat ha estat pèssim, m’han robat, maltractat i insultat. El més greu de tot és que sé que ho tornaré a fer. Si trobo algú que pateix i no l’ajudo i després resulta ser veritat i ningú l’ajuda …..

 El que més mal em fa és que s’aprofitin de la meva confiança i bona intenció … quan coneixen els meus punts febles sempre els acaben utilitzant per fer-me mal. >>

 

5. – RECÓRRER AL PENSAMENT MÀGIC

Moltes persones amb TLP recorren a aquest tipus de pensaments amb freqüència. És com un sentiment de “només he de tenir això” perquè tot vagi bé. És a dir, pensar que una persona, lloc, cosa, conducta o idea pot fer que els problemes desapareguin de forma instantània o fer que la persona se senti feliç i/o segura. Els pensaments màgics més freqüents solen tenir relació amb que “altres arreglin el seu malestar”. Per exemple, la persona amb TLP pot pensar que l’únic que necessita és algú que l’acompanyi o algú a qui donar tot l’afecte que té per donar, que només ha de trobar a l’amiga de la seva vida o al company ideal. La persona “màgica” pot ser una persona coneguda, algú amb qui connecta en un dia de bon rotllo, una persona que es troba pel carrer desvalguda i sense lloc on anar o algú que li dóna un cop de mà enmig d’algun merder nocturn.
Qualsevol persona, cosa o situació adquireix un suposat “poder” que és capaç de controlar el seu malestar. Exemples: “Si el meu ex-parella torna amb mi em posaré bé”, “només necessito una persona que em vulgui i em curi amb el seu afecte”, “si em compro un altre vestit em trobaré millor”, “si em tallo una vegada més, serà l’última i deixaré de fer-ho “.

 

Cas: si tingués una mascota tot aniria millor

Pacient amb TLP i fòbia als animals. En una sessió de grup altres participants parlen de les seves respectives mascotes i l’afecte que els donen. Als pocs dies comença a pensar que si tingués un gosset a qui donar el seu afecte i cuidar, tot aniria bé. Afirma que així sortiria a passejar, que no ho fa perquè ha de fer-ho sola. La família no està d’acord però ella s’obstina que sense la mascota no podrà millorar. Finalment accepten. Li regalen un gosset i els primers dies està entusiasmada, la seva atenció gira al voltant de la mascota i a les seves necessitats (donar-li menjar, afecte, passejos i altres). Setmanes més tard li comença a tenir por, se sent culpable perquè diu que li ha encomanat la seva depressió. Afirma que per la seva culpa no menja ni dorm i que si no tingués el gosset es trobaria millor. Torna la mascota al seu amo i setmanes més tard la comença a trobar a faltar. Diu que ha estat un error i que si tingués el gosset es trobaria millor.
En aquest cas el pensament màgic és clar: necessito un gosset per poder passejar i sentir-me millor. Alhora, la mascota li servia com un desviament d’atenció del seu veritable problema (el TLP). Ara el seu únic problema és no tenir gos i posteriorment l’únic problema és tenir el gos. La solució és igual de màgica: tenir o no tenir-lo. A això em refereixo quan dic que és una cosa així com “només he de tenir això perquè tot vagi bé”.

 

6. – ALTRES CARACTERÍSTIQUES

A més d’això podem parlar d’un afecte variable, una “estable inestabilitat”, conductes impulsives, conductes autodestructives i trastorns cognitius o de percepció en determinats moments d’alta emotivitat. Això els pot portar a sentir o pensar en formes semblants a les següents:

 

• Sentiments de no ser estimat o defectuós: “Ningú em voldria si em conegués de veritat”, “Ningú podria estimar algú com jo”, “Si em coneixen de veritat s’adonaran de com de terrible sóc”.
• Sensació d’inutilitat o de “no ser apte per”: “No sé fer res bé”, “Sóc un complet desastre”.
• Sensació de dependència: “No puc valer-me per mi mateix, necessito a algú en qui recolzar-me”, “Si no m’acompanyes, segur que em surt malament”.
• Sensació de ser ignorat, abandonat o oblidat: “Estaré sol, ningú estarà aquí per mi”, “Si deixo de fer-me talls, tinc por que s’oblidin de mi”, “qui podria recordar de trucar a algú com jo?”.
• Sensació de pèrdua de control: “No em puc controlar”, “Em vaig deixar portar, és una cosa que s’escapa del meu control”, “si m’equivoco l’hauré fastiguejat del tot”.
• Manca de confiança en un mateix i/o a les seves pròpies decisions: “Si no faig el que volen els altres, m’abandonaran o m’atacaran”, “Si li dic el que penso de veritat, pensarà que sóc un estúpid”.
• Desconfiança o suspicàcia en relació a altres persones: “Les persones em faran mal, m’atacaran o s’aprofitaran de mi”, “Segur que em tracta bé perquè vol alguna cosa de mi”, “M’he de protegir dels altres”.
• Terror a ser arrossegats, enganyats o traïts per les seves emocions: “He de controlar les meves emocions o alguna cosa terrible passarà”, “No li puc demostrar tot el que m’he alegrat de veure-li o no tornarà”, “si sap el que sento de veritat pensarà que estic boig “.
• Autocàstig o autosabotatge: “Sóc una mala persona, mereixo ser castigat”, “Si sóc així de infeliç és perquè m’ho mereixo”, “només trobo una explicació a aquest malestar que sento: jo m’ho provoco, per tant, mereixo patir “.

 

 

FONT: Dolores Mosquera. Abordaje del Trastorno Límite de Personalidad

http://www.trastornolimite.com/informacion/informacion-sobre-tlp/68-caracteristicas-comunes-de-la-persona-con-tlp