La majoria de les vegades que introduïm aliments en el nostre organisme és perquè les emocions ens desborden i descontrolen i tractem de reduir-les a cop d’afartament.

Des que naixem hem establert una relació molt forta entre el menjar i l’afecte. Una mare que alleta el seu nadó no només l’alimenta: li dóna calor, afecte, contacte. Quan agafem un refredat o ens sentim malalts, prenem una sopa o un got de llet perquè ens reconforta, ens recupera i ens dóna benestar. Un munt de situacions diàries ens porten a menjar per calmar l’ansietat, la tristesa, l’avorriment o l’enuig.

No obstant això, aquest és un procés gairebé automàtic que escapa a la nostra consciència. Sense adonar-nos de què sentim, ens encaminem a la cuina per fer callar aquest malestar. Hem convertit el menjar en el nostre principal nutrient emocional.

Només controlant i coneixent millor les nostres emocions, podrem controlar el nostre pes. És a dir, que el nostre sobrepès és emocional. No tenim cap pràctica en això de contactar amb els nostres sentiments i aquests busquen la seva sortida i el seu alleujament a través del menjar. Si fóssim capaços de preguntar-nos amb freqüència: què em passa?, Què sento? podríem buscar solucions alternatives per calmar aquesta ansietat, descarregar l’enuig o alleujar el sofriment.

Necessitem nodrir la nostra vida amb més experiències gratificants i relaxants per no caure en la sortida automàtica; necessitem enriquir el nostre receptari emocional per localitzar millor el que sentim i resoldre-ho de manera creativa.

T’atreveixes a buscar sortides que no siguin menjar per sortir de la tristesa? I per descarregar l’enuig amb el teu “jefe”? I per treure’t l’estrès del cos? Ànims, hi ha mil maneres.

Autor: Miriam Magallon (http://www.mundopsicologos.com/articulos/sobrepeso-emocional.html)