Si vius de manera conscient, és a dir en el present, la teva relació funcionarà sempre adequadament, però si no és així, totes les relacions incloent les íntimes acabaran fracassant o, simplement, formaran part dels milions que, estadísticament parlant, viuen en disfuncionalitat. Al principi, mentre estàs en l’etapa de l’enamorament, tot sembla funcionar a la perfecció, però això es va acabant quan s’inicien les discussions, insatisfaccions, violència física i emocional, que et van conduint a viure moments de tensió cada cop més freqüents.

Si aquest és el teu cas, et diré que les relacions amoroses es converteixen ràpidament en relacions d’AMOR-ODI. El resultat és que el sentiment de l’amor es transforma en un tres i no res en una agressivitat salvatge, arribant a moments d’indiferència, desarrelament o manca d’interès i, moltes vegades, tu ho consideres normal.

En conseqüència, si en les teves relacions experimentes un sentiment d’amor però també d’odi, manifestat com a violència emocional, el més probable és que estiguis confonent la dependència o la necessitat d’algú amb l’Amor, i també és possible que ja s’hagi convertit en addicció a causa de les teves mancances.

No és lògic que puguis estimar la teva parella un instant i després, en un altre moment, agredir-la. El veritable AMOR no contempla el sentiment contrari. Si el teu AMOR està impregnat d’allò que li és contrari, no és amor sinó la manifestació de la necessitat de l’Ego d’una identitat completa i profunda, que està coberta transitòriament per l’altra persona. Vé a ser com un substitut de la salvació que et proposa l’Ego.

Però quan la teva parella deixa de satisfer les teves demandes o, millor dit, les del teu Ego, comencen a sorgir els sentiments de por, dolor i mancança que estaven coberts per la relació amorosa.

Passa igual que amb una altra addicció: la de les drogues. Experimentes moments bons mentre la droga està disponible, però també està clar que arribarà un moment que no et farà l’efecte que tu necessites, que no arribarà a satisfer la teva demanda.

Quan, un cop passat l’efecte emocional, reapareixen els sentiments negatius, ho fan amb una major intensitat, i és llavors quan t’adones que qui els provoca és la teva parella. En aquest moment sorgeix l’efecte “mirall”: et reflecteixes, et projectes en la teva parella i l’ataques amb tota la violència de què ets capaç. En sentir-se agredida, la teva parella pot reaccionar i contraatacar. Un cop passat l’episodi, el teu Ego, inconscientment, espera que hagi servit de lliçó i que tot plegat propiciï un canvi en la manera de ser de la teva parella, de tal forma que puguis continuar emmascarant o tapant la malaltia de la relació.

Els experts afirmen que totes les addiccions tenen el seu origen en negar-se l’individu a afrontar i traspassar els seus dolors emocionals.

Si t’hi fixes, t’adonaràs que totes les addiccions comencen amb dolor i acaben de la mateixa manera. Qualsevol tipus de substància o persona que originin aquesta addicció (alcohol, drogues, menjar, sexe, tabac, joc…) estan utilitzant algú o alguna cosa per cobrir, tapar, el dolor de l’individu.

Precisament per això hi ha tant de dolor i mostres d’insatisfacció en les relacions íntimes, un cop passada la primera eufòria. La causa, no són les relacions en elles mateixes sinó l’efecte negatiu que produeixen. Totes les addiccions tenen aquesta conseqüència: arriba un moment en què l’addicció deixa de funcionar i el dolor s’intensifica. Per aquesta raó, la majoria de les persones busca escapar de la seva realitat i pretén trobar la salvació en el futur. Si s’enfoquessin en l’ara, el primer que trobarien seria el seu propi dolor, i és això el que més temen.

Si sabessis que tot es pot resoldre fàcilment i que en aquest moment, donant-te l’oportunitat d’aturar-te un instant i observar-te com allò que ets: un ésser vivint un present, una realitat, sigui la que sigui, i que aquesta és l’única veritat que existeix… si sabessis això, llavors permetries que el passat convertit en il·lusió es disolgués i el dolor que et va generar també.

Per començar a viure una relació sana amb la teva parella, desprèn-te de les il·lusions que et generen el passat i el futur, perquè totes dues et produeixen ansietat, la qual el condueix cap a l’angoixa, el dubte, la desesperació i, per acabar-ho d’arrodonir, cap a la infelicitat. Centra’t en el teu present, en la teva realitat, que és l’única cosa que tens segura. Gira cap enrere només per identificar les coses positives que n’has après i que pots utilitzar en el present. Visualitza el futur sempre enfocant-lo en una planificació adequada, sense perdre de vista la teva realitat.

Deixa de jutjar-te a tu mateix/a: aquest és el principi d’una relació sana. I, immediatament, deixa de jutjar la teva parella. Fer això et portarà a l’acceptació, la felicitat, l’alegria i, per descomptat, a la llibertat.

FONT: http://www.thesecretlarevista.com/ca/00000009/5241/Relacions_addictives_o_sanes.html

Deixar enrere el passat és una habiltat necessària per poder continuar sanament amb la nostra vida. Però a vegades els successos que ens han fet patir molt, ens impedeixen poder passar pàgina i ens quedem atrapats allà, sense poder avançar. Aquesta és una dinàmica molt freqüent quan es trenca una relació de parella.

Tornar a començar per oblidar desenganys pot ser la millor manera d’equivocar-se de nou. Si vols donar a les teves futures relacions l’oportunitat que es mereixen, comprova si has sabut deixar enrere el teu passat.

Respon aquest test i esbrina si estàs preparat/da per continuar amb la teva vida, o si prèviament has de fer un treball personal se superació.

Recorda sempre demanar ajuda a un professional, si creus que aquest treball personal se t’està fent massa dur.

Ves al següent enllaç per respondre el qüestionari:

http://test.doctissimo.es/test-psicologicos/test-de-personalidad/sabes-dejar-el-pasado-atras.html

L’abús sexual és un tema que angoixa a tots els pares, ja que mai volem veure els nostres fills enfrontats a una situació tan terrible com aquesta. No obstant això, és important tenir antecedents de les conductes que puguin presentar els infants en el cas de patir aquest tipus de violència.

Es defineix com a abús sexual infantil tota conducta d’aquesta índole que violenta a un menor per part d’una persona amb la qual manté una relació desigual, ja sigui per edat, maduresa o poder.
La majoria dels abusadors es concentra dins del cercle més pròxim del petit.

Amb aquests antecedents és essencial posar atenció a certes actituds que el teu fill pugui presentar, com ara:

– Canvis bruscos d’actitud
– Plor fàcil per petites coses, ansietat
– Autoagressió
– Coneixement de temes sexuals o actituds impròpies per a l’edat
– Por al contacte físic
– Agressivitat, descontrol, culpa o vergonya
– S’orina al llit o durant el dia
– Baix rendiment escolar

A més d’aquests canvis, el nen pot tenir símptomes físics com ara mal, irritació o picor als genitals, dificultat per caminar o seure i hematomes o rascades.

És important que sempre recalquis al teu fill que el seu cos és un “temple” i que ningú pot incomodar-lo ni tocar-lo en les seves parts íntimes. També cal generar la confiança suficient perquè se senti capaç d’explicar-ho en el cas que es vegi enfrontat a una situació d’aquest tipus.

Fes-li saber, a més, que no cregui en amenaces que li poguessin fer si arriba a explicar el que està passant. I tingues en compte que la informació sexual primerenca pot ajudar a que ells mateixos es protegeixin.
En el cas que els pares s’hagin d’enfrontar a aquesta situació és primordial que conservin la calma davant de l’infant i conversin amb ell en privat, que li demostrin confiança i que creguin en el que està dient. Així mateix, han de fer-li saber la seva valentia per confiar en ells i deixar-li clar que el segueixen estimant d’igual forma. I, per descomptat, no cal oblidar denunciar.

Les seqüeles emocionals que l’abús sexual té en els nens són nefastes, provocant trastorns psicològics de diversa índole quan són adults.

FONT: http://www.biobiochile.cl/2012/07/31/8-senales-para-detectar-el-abuso-sexual-infantil.shtml

Els nens que han experimentat un primer esdeveniment traumàtic abans dels 11 anys, tenen tres vegades més probabilitats de desenvolupar símptomes psicològics que els nens que pateixen el seu primer trauma en l’adolescència o a una edat més adulta.

La bona notícia és que els nens amb un trauma responen positivament davant el suport de la família. Si confien en els seus pares, familiars o professors és més fàcil que el superin.

Ajudar a un nen a superar una experiència traumàtica pot ser beneficiós perquè recuperi la seva habilitat d’interactuar. Poden aprendre a enfrontar-se al succés i avançar.
L’ajuda per als infants que han patit un trauma recentment hauria de començar immediatament. És important identificar els signes de trauma. Assegura’t que se senti recolzat:

• Tingues en compte què pot ser considerat una experiència traumàtica per a un nen. Una experiència traumàtica és una cosa que l’espanta i el fa sentir vulnerable.

Els tipus de desastre que poden espantar un nen inclouen desastres naturals, un accident de trànsit, altres tipus d’accidents, negació de la infància, abusos (verbals, físics o sexuals), la guerra i violència o abusos violents. Altres successos menys greus també poden considerar-se traumes, com per exemple haver tingut polls.

Un pare que pateix d’estrès post traumàtic pot ser la causa de que el seu fill desenvolupi una resposta traumatitzada. De fet, un nen pot reaccionar més fortament cap a un trauma que un adult.

• Comença assessorant els problemes psíquics. Un nen que ha patit una experiència traumàtica pot mostrar els següents signes:

1. Es posa trist fàcilment, plorant i ploriquejant.
2. Torna a un comportament més jove, com mullar el llit i xuclar-se el polze.
3. Es comporta malament.
4. Té símptomes de malaltia, com mal de cap, vòmits o febre.

• Busca qualsevol dels següents signes psicològics en un nen. Un nen traumatitzat pot mostrar algun o tots aquests comportaments després d’un desastre:

1. Se sent trist davant la pèrdua d’un objecte significatiu com un peluix o una manta. Pot ser insignificant per a un adult però per a ell és important.
2. Passa de ser callat i obedient a ser sorollós i agressiu, o pot passar de ser atrevit a tímid i poruc.
3. Desenvolupa terrors nocturns. Pot tenir por de dormir sol a la nit, apagar la llum o tenir terrors nocturns o malsons.
4. Pot tenir por que el succés torni a passar.
5. Pot perdre la confiança en els adults, ja que els adults no van ser capaços de controlar el desastre.
6. No vol perdre de vista els seus pares i es nega a anar a una guarderia.
7. Se sent culpable o avergonyit de causar el desastre per dir o fer alguna cosa.
8. Té por del vent, la pluja o altres sorolls.
9. S’aïlla dels altres nens.
10. Es preocupa de com o on sobreviurà la seva família.
11. Pot parlar o mostrar interès pel suïcidi.

• Tingues en compte que encara que no mostri els següents símptomes, no vol dir que no ho estigui patint. Pot patir un impacte psicològic i tancar-se en si mateix (dissociació). (Si vols llegir més sobre dissociació, busca els altres articles publicats en aquest Blog que parlen sobre aquest tema).

Alguns nens no donen mostres de tristesa en moltes setmanes o mesos. Ajuda-li a que expressi els seus sentiments.

• Busca ajuda tan aviat com puguis. Les reaccions immediates influencien l’activitat del nen.

No tractis de suportar-ho sol. És natural que vulguis ser el suport del teu fill, però anar sol ho farà més dur, sobretot si tu també has experimentat el succés traumàtic.
Pots ser d’ajuda si tractes de tornar a la rutina de seguida, alimentant al nen amb una dieta sana i nutritiva, i jugant i començant a fer activitats d’exercici amb el teu fill.
Estigues disponible per a ell i concentra’t en dir-li que el que importa és l’ara i que deixi el passat enrere.

Consells

Un nen incapaç de recuperar-se d’alguna cosa pot desenvolupar-se de manera diferent a la que ho hagués fet abans del succés. Les parts del cervell responsables del llenguatge emocional i la memòria es poden veure greument afectades pel trauma i influir en el seu rendiment escolar o les seves amistats.
Vés amb compte si estàs tractant d’ajudar a un nen amb la seva experiència traumàtica. Pot ajudar el llegir més sobre com els nens són afectats pels traumes. Llegeix informació de llocs de confiança mèdica per aconseguir ajuda.
Dibuixar i escriure poden ser bones tècniques perquè el nen expressi la seva vulnerabilitat, tristesa o records del succés. Mentre que un especialista pot prendre això com una resposta, tu pots usar-lo com un mètode d’expressió de sentiments en qualsevol moment. Històries de com nens superen experiències traumàtiques poden ser d’ajuda també.
Advertències

Si un nen experimenta algun d’aquests símptomes i és ignorat, potser experimenti problemes psicològics.
Si el trauma es causa d’experiències que es repeteixen, com un abús, allunya immediatament al nen de la font de l’abús i ajuda-li a mantenir la distància.

I sobretot demana ajuda a un professional.

FONT: http://es.wikihow.com/saber-si-un-ni%C3%B1o-sufre-un-trauma-debido-a-alg%C3%BAn-suceso

El trastorn de conversió, anteriorment conegut com a histèria de conversió, es caracteritza per una sèrie de símptomes que afecten les funcions motores o sensorials, en absència d’un trastorn neurològic o una malaltia mèdica que ho expliqui o justifiqui. S’anomena trastorn de conversió ja que la persona converteix el conflicte psicològic en un trastorn físic. Aquest trastorn sol iniciar-se en els últims anys de l’adolescència i en els primers anys de l’edat adulta. En la majoria dels casos, té un inici sobtat i és important aclarir, que cap dels símptomes que la persona afecta són simulats o inventats, més enllà que els exàmens mèdics no puguin explicar-los. A continuació, et presentarem, com identificar el trastorn de conversió:

1. Conversió. Els símptomes manifestats per la persona no són simulats o inventats, més enllà que els exàmens mèdics no identifiquin cap malaltia. La persona efectivament pateix dels símptomes que relata, però els mateixos tenen un origen psicològic que es manifesten a través del cos.
2. Símptomes motors. En el cas dels símptomes motors, la persona experimenta alteracions en la coordinació i l’equilibri, paràlisi o debilitat muscular en un o diversos membres. També és freqüent que pateixi d’afonia, dificultat per empassar, sensació de tenir un nus a la gola i retenció urinària.
3. Símptomes sensorials. Pel que fa als símptomes sensorials, la persona sol manifestar una pèrdua de la sensibilitat tàctil, en molts casos, no sent el dolor per exemple, si la punxem amb una agulla. És comú que pateixi de ceguesa, sordesa i també d’al·lucinacions. Alhora poden patir de crisis nervioses o convulsions.
4. Observació. En molts casos, a través de l’observació de la conducta de la persona podem verificar que efectivament no es tracta d’una malaltia neurològica ni mèdica. Tant és així, que pot ocórrer que si una persona manifesta no poder moure la cama, si ho observem amb deteniment, pot ser que mogui la cama quan s’està vestint o quan s’aixequi.
5. Inici. Aquest trastorn sol aparèixer en els últims anys de l’adolescència i en els primers anys de l’edat adulta. El seu inici sol ser sobtat (encara que també s’han observat casos on apareix en forma gradual). En general, aquest trastorn sol durar alguns dies i fins i tot pot durar algunes setmanes.
6. Vida quotidiana. La persona que pateix d’un trastorn de conversió, sol experimentar un deteriorament en diversos aspectes de la seva vida, dins dels quals es troba l’àmbit laboral, social i familiar. És molt important consultar amb un metge especialista, perquè realitzi un adequat diagnòstic i perquè pugui descartar la possibilitat d’una afecció neurològica o d’una altra naturalesa.

Consells
Si creus que algú pateix d’un trastorn de conversió, consulta amb un especialista.

FONT: http://salud.uncomo.com/articulo/como-identificar-un-trastorno-de-conversion-5060.html