Els trastorns d’ansietat generen més dificultats d’atenció, que les generades només pel TDAH.

En general, els nens tendeixen a actuar, a irritar-se i a comportar-se malament, quan es troben nerviosos o tristos, per expressar el seu malestar, ja que no tenen la mateixa capacitat per expressar les seves dificultats emocionals que els adults.

És evident que als nens amb TDAH els resulta més difícil respondre a les demandes del seu entorn, i això fa que les situacions que pels altres nens són habituals, a ells els suposi un important estrès (realitzar els deures, recollir les seves coses, recordar-se de detalls).

Entre els trastorns d’ansietat amb diagnòstic propi trobem:

• Fòbies simples: Són pors específiques a alguna cosa, unit a conductes d’evitació. Per exemple evitar situacions socials en la fòbia social.
• Ansietat per separació: Temor patològic a separar-se dels pares, i sovint tenir malsons sobre això. Temen que els succeeixi alguna cosa, els costa dormir sols i refusen participar en activitats que els allunyin dels seus éssers estimats. A vegades es neguen a anar a l’escola, o a anar a campaments, que junt a dificultats de fracàs pot derivar en fòbia escolar.
• Ansietat generalitzada: Es donen preocupacions excessives i constants sobre rendiment escolar, la relació amb amics… i moltes altres situacions diverses. Temor exagerat a fer el ridícul, tensió generalitzada, autocrítica constant, por al fracàs.
• En els menors que han viscut situacions vitals traumàtiques pot donar-se el Trastorn d’Estrès post traumàtic (TEPT): Aquest trastorn es caracteritza per reaccions d’ansietat a conseqüència de l’exposició a un esdeveniment vital traumàtic com ara un maltractament o abús, accidents, etc. En aquestes situacions normalment hi va haver un moment de pànic intens i desesperança. El TEPT en nens es pot expressar amb conductes agitades i desorganitzades. A més, allò típic del trastorn és que l’esdeveniment traumàtic és sovint reexperimentat per records intrusius, malsons, escenificacions del succés, malestar intens davant de situacions que recorden el succés traumàtic i respostes fisiològiques davant d’estímuls relacionats amb el succés traumàtic (agitació, taquicàrdia, tremolor, bloqueig). Es tendeixen a evitar els estímuls associats al trauma. Així, són freqüents:

1. esforços per evitar activitats, llocs o persones que provoquen records del trauma
2. incapacitat per a recordar un aspecte important del trauma
3. reducció acusada de l’interès o la participació en activitats significatives
4. sensació de desinterès o alienació enfront dels altres
5. restricció de la vida afectiva
6. sensació d’un futur desolador, pessimisme
7. També solen trobar-se símptomes persistents d’augment de l’activació, tal com indiquen dos o més dels següents símptomes:
   1. insomni de conciliació o de manteniment
   2. irritabilitat
   3. dificultats per concentrar-se
   4. hipervigilància
   5. sobresalts

En els nens amb estrès post traumàtic poden donar-se una gran varietat de reaccions en resposta al trauma. Aquestes reaccions van des conductes regressives, pors, ansietat, somatitzacions, depressió, problemes de conducta, aïllament, dèficit d’atenció, trastorns del son, més dificultats d’aprenentatge, i respostes passives o agressives en la interacció amb els altres, En alguns casos també hi ha una relació amb un possible consum i abús de substàncies, sobretot per intentar pal·liar la sobreexcitació fisiològica que presenten.

Els trastorns depressius i la baixa autoestima

Es poden donar amb certa freqüència sobretot en adolescents amb TDAH. La tristesa/irritabilitat, la culpa excessiva, la tristesa i manca d’il·lusió, la fatiga, i trastorns de la son/alimentació ens han d’alertar davant la presència d’un trastorn afectiu. És convenient valorar l’existència de variables situacionals que poguessin estar generant aquesta resposta depressiva. L’aparició de símptomes de depressió en nens amb TDAH té molt a veure amb l’autoestima. Quan parlem d’autoestima, ens referim al sentiment de vàlua personal que cada un té de si mateix. Aquesta imatge es genera en base a la informació que el nen rep dels altres, especialment dels adults significatius, i també la base de la consecució de metes relacionada amb les seves habilitats personals. Si aquesta imatge és negativa, és a dir el nen es considera ara “maldestre o dolent”, parlem d’autoestima negativa o baixa. Els nens amb TDAH creixen generalment sotmesos a una sèrie de fracassos, escolars i socials, cometen més errors que altres, es fiquen en més dificultats que els altres, pel que són represos o castigats amb més freqüència; no resulta estrany llavors que tinguin un pobre concepte de si mateixos, el que pot donar lloc a estats d’ànim depressius.

És normal que els nens amb TDAH se sentin en ocasions decaiguts i desil·lusionats perquè no poden comportar-se, aprendre i ser acceptats com els altres nens. No obstant això, un diagnòstic de depressió és diferent. El nen deprimit pot cronificar el seu estat d’ànim baix i manifestar:

1. sentiments de preocupació excessiva, tristesa o desig d’aïllament.
2. Irritabilitat persistent.
3. Pèrdua d’interès per tot. Avorriment.
4. Alteracions del son i la gana.
5. Queixes físiques sense causa orgànica.
6. Cansament excessiu i disminució de concentració.
7. Possibles idees de mort recurrents.

A causa de les dificultats que presenten els nens amb TDAH, i probablement també per raons de maduració biològica, és normal que siguin més immadurs emocionalment, que canviïn amb freqüència d’humor i que manifestin una deficient autoestima. Aquesta immaduresa emocional en els TDAH pot manifestar-se amb respostes emocionals excessives (crits inoportuns, plor fàcil, energia desproporcionada), dificultats en la regulació emocional (passen del riure al plor o enuig amb rapidesa), i sent molt reactius o susceptibles davant els estímuls o comentaris d’altres.

Un trastorn emocional que es diagnostica en la infància i pot donar-se també en nens amb TDAH és el Trastorn del vincle amb desinhibició, típic de menors institucionalitzats, que no han viscut relacions d’afecció segures, és a dir que no van rebre la cura i protecció necessaris en seus primers anys. Aquests nens tendeixen a establir relacions superficials i molt intenses, o enganxoses, amb moltes persones, són inquiets i semblen estar buscant permanentment l’atenció i afecte d’altres (el que pot confondre a vegades amb símptomes de la hiperactivitat).

Altres trastorns emocionals són el trastorn bipolar, amb episodis de mania (activitat i eufòria excessiva) i episodis depressius, juntament amb períodes de normalitat en l’estat d’ànim. En realitat la probabilitat que es doni el TDAH al costat del trastorn bipolar no és molt alta. El TDAH sol iniciar-se molt aviat, mentre que el trastorn bipolar sol aparèixer en l’adolescència.

FONT: http://elisabethornano-tdah.org/es/tdah/educadores/diferenciar-trastorno-por-tdah-otros-trastornos/03.php