Un estil de vida basat en la por limita la teva capacitat de pensament. La por bàsicament opera evitant que consideris un major nombre de possibilitats en la realitat, i configura una sèrie d’opcions “per defecte” bàsicament limitades. Bàsicament les configuracions que la por genera es basen en el següent:

1. Hàbit de pensar molt les coses, donar-li mil voltes i no fer-les o fer-les quan ja és massa tard.
2. Posar molt esforç i energia en trobar defectes en el que fas o en el que voldries fer.
3. Preocupar-te excessivament per cada petita cosa que fas, per cada problema, inconvenient, circumstància o calamitat.
4. Criticar-te exhaustivament per no ser perfecte, ideal, atractiu/va, i recriminarte constantment no ser suficient o el que en realitat desitges.
5. Un estil de vida basat en la por opera restringint les opcions que perceps disponibles, redueix la varietat d’opcions que pots tenir a la vida, persones que puguis conèixer, metes que puguis perseguir, viatges que pots fer, i et deixa amb opcions reduïdes.
6. Pots sentir-te presoner/a al món, en lloc de sentir-te lliure.
7. Pots sentir constant rutina i avorriment, en lloc de ser una constant aventura, canvi i innovació.
8. Pot fer-te pensar que hi ha molts perills per aquí fora, en lloc de pensar que hi ha moltes oportunitats o coses per descobrir.
9. Et limita a pensar que l’única forma d’estar segur/a és quedant-te en el conformisme, la comoditat o la teva zona de seguretat, no et deixa veure opcions per canviar la teva vida, una relació que no funciona, una solitud que et persegueix per anys, un treball mal pagat…

Un estil de vida basat en la por et roba tota l’alegria de viure, tota l’emoció, la diversió i el plaer. És molt difícil gaudir de la vida i mantenir un estat d’energia positiva quan inverteixes aquesta mateixa energia en la por. Bàsicament el que produeix en tu és:

1. Cansament físic, mental i buit emocional
2. L’amistat i les relacions afectives esdevenen una font de fatiga i cansament, cosa que no prospera i que sempre està en conflicte.
3. Les teves respostes es basen en l’ansietat, la depressió, la inseguretat, la por.

Un pacient solia definir la vida com “una maleïda cosa darrere d’una altra”.

Viure amb por no necessàriament vol dir que vius atemorit o incapaç de funcionar, de fet la síndrome de la por és molt més subtil. Hi ha molts graus de por que operen en formes molt variades i que s’expressen de diferents formes, les més comunes són:

1. Cercar aïllar-se.
2. Queixant-se excessivament per tot, amb tots i de tot.
3. Sent hipervigilant, massa estressat amb les coses, poc espontani.
4. Sentint-se buit/buida.
5. Evitant la intimitat.
6. Evitant arriscar-se per por al rebuig.
7. Sent excessivament controlador/a.
8. Evitant afrontar les situacions amagant-se.
9. Desenvolupant quelcom que els psicòlegs anomenem FORMACIÓ REACTIVA, és a dir, comportant-se de forma oposada a com t’estàs sentint, per exemple, comportant-se com algú agressiu per evitar mostrar la fragilitat que portes dins.

La por té moltíssimes màscares, formes en les quals es camufla, i per les que de vegades resulta difícil acceptar que el comportament té l’origen en una por molt arrelada. La por pot emmascarar-se com a necessitat de seguretat, com dubtes intensos, indecisió, falta de certesa, preocupació, rigidesa, massa serietat, excessiva por al fracàs o la derrota o el rebuig.

La por es pot veure com un patró d’experiències, una forma de percebre la realitat que ha estat apresa i que es pot desaprendre.

Un estil de vida basat en la por pot desenvolupar-se de moltes formes, però una cosa és sempre certa: Si experimentes por freqüentment, intensament o per un espai de temps massa prolongat comences a desenvolupar un estat mental que afecta la forma en què perceps la realitat i la manera com et comportes. Fent una comparació amb la ira: una cosa és sentir ira cap a algú per alguna raó justificada i insultar, i una altra cosa és convertir-te en una persona iracunda (la ira com a estil de vida). La por com a estil de vida és una cosa constant en la teva ment, opressiva i altament limitant.

Quan la por pren un lloc preponderant en la teva vida, el teu estil de vida s’orienta a acomodar a la por, en lloc de VÈNCER la por. Tendeixes a vigilar constantment a la recerca d’elements perillosos, intimidants. La vigilància i evitació del perill es torna en una mentalitat en la qual sempre s’està alerta davant del perill, es perd llibertat, capacitat d’improvisar, respons ràpidament amb por a situacions inofensives, aprens a evitar el risc, cosa que t’aparta de tenir experiències diferents que podrien ser positives i constructives (relacions, amistats, nous treballs, negocis, viatges, etc). Comences a desenvolupar una insaciable necessitat d’estar segur/a (encara que això impliqui estar sol/a).

La notícia és aquesta: la vida és insegura per naturalesa i cal viure amb això. La vida és un negoci arriscat:

• En viure, estem en risc de morir
• En estimar, estem en risc de perdre
• En sentir, estem en risc de ser ferits
• En aprendre, correm el risc de sentir-nos estúpids
• En intentar, correm el risc de fracassar
• En parlar, correm el risc de fer el ridícul
• En tenir èxit, correm el risc de conèixer els nostres límits

És possible prendre precaucions per minimitzar els riscos? Per descomptat. Podem eliminar tots els riscos? MAI.

FONT: Superar el Miedo al Miedo. Franklin Delano Roosevelt (1882-1945)

http://www.almagestalt.com.ar/gestalt_miedo_al_miedo.htm