“Si vols conèixer el teu passat, llavors mira el teu present que és el resultat. Si vols conèixer el teu futur, mira el teu present que és la causa”

(Buda)

Malestar emocional

El teu malestar emocional prové en la majoria dels casos de les disfuncions sofertes en la teva infància. Els nostres pares, amb la millor de les intencions, ens van deixar gravades algunes creences i situacions en què se’ns estimava o se’ns deixava d’estimar  (segons els nostres ulls de xiquets) d’acord amb com actuéssim.

Posem un exemple: diguem que la meva manera d’expressar l’enuig en la infantesa, era plorar fins posar-me de color lila. La meva mare reiteradament em repetia “no ploris” per evitar l’escàndol públic. L’atabalava tant amb els meus atacs d’histèria, moltes vegades sense causa justificada al seu entendre, que al final s’acabava posant nerviosa i em cridava o em pegava suaument. La conclusió que treu una nena petita d’aquí és “enfadar-se no està permès i porta problemes, per tant és dolent”. I això es tradueix en dues lectures posteriors. Una, que jo em converteixi en una persona a qui no li agrada enfadar-se i reprimeixi o manipuli els meus disgustos tant com sigui possible, i dos, que quan realment m’enfadi tregui tot el meu potencial de nena interior ferida i munti les mateixes rabietes que quan era petita.

Fins que no canalitzi els meus empipaments de forma correcta, no em sentiré bé amb ells i em sentiré inadequada cada vegada que necessiti expressar el meu enuig i no sàpiga com. I aquesta mateixa argumentació s’aplica a moltes altres situacions. Tots i totes portem un gran bagatge emocional que s’ha gravat en nosaltres en els nostres primers anys de vida. Els primers cinc anys l’infant és innocent, ple de confiança i amor emocional, alegre, divertit i dinàmic, però poc a poc va aprenent que hi ha normes.

El codi familiar està ple de creences i límits, algunes positives i adequades per a aquesta edat, però moltes negatives, o mal expressades que limiten el potencial de cada infant fent que es converteixi en un adult amb moltes ferides internes.

Pares i professors amb frases del tipus: “no cridis”, “menja-t’ho tot”, “si no fas bé els deures no t’estimarà”, “tu per dibuixar no serveixes”, “tu no ets com el teu germà”, etc… van fent efecte en el potencial original i l’infant es desconnecta. Als set o vuit anys d’edat, l’infant decideix que no és segur ser natural i aprèn un munt de mecanismes de defensa que l’ajudaran a encaixar en el seu ambient però que li desconnectaran amb el seu món emocional autèntic creant moltes barreres i moltes pors.

Aquestes barreres només poden trencar-se, quan l’adult prengui de la mà a aquest infant ferit i li faci sentir que la seva essència, tal com és en realitat, està bé i que ja no necessita adaptar-se a les característiques i normes de ningú.

EXERCICI. Intenta respondre a aquestes preguntes:

• Com era la vida familiar a casa teva?
• Et senties estimat/da i comprès/a?
• En què xocaves amb els teus pares?
• Quines frases negatives et repetien els teus pares sense parar?
• Com t’enfadavess llavors?
• Podries anomenar algun fet/s o desengany/s, com el despertar a la teva vida adulta?
• Què va passar?
• Com et sents ara al respecte?

AUTORA: Trinidad Montero Zamora 

FONT: http://trinidad-montero-zamora.blogspot.com.es/2012/09/limpieza-emocional-malestar-emocional.html