El trastorn de conversió, anteriorment conegut com a histèria de conversió, es caracteritza per una sèrie de símptomes que afecten les funcions motores o sensorials, en absència d’un trastorn neurològic o una malaltia mèdica que ho expliqui o justifiqui. S’anomena trastorn de conversió ja que la persona converteix el conflicte psicològic en un trastorn físic. Aquest trastorn sol iniciar-se en els últims anys de l’adolescència i en els primers anys de l’edat adulta. En la majoria dels casos, té un inici sobtat i és important aclarir, que cap dels símptomes que la persona afecta són simulats o inventats, més enllà que els exàmens mèdics no puguin explicar-los. A continuació, et presentarem, com identificar el trastorn de conversió:

1. Conversió. Els símptomes manifestats per la persona no són simulats o inventats, més enllà que els exàmens mèdics no identifiquin cap malaltia. La persona efectivament pateix dels símptomes que relata, però els mateixos tenen un origen psicològic que es manifesten a través del cos.
2. Símptomes motors. En el cas dels símptomes motors, la persona experimenta alteracions en la coordinació i l’equilibri, paràlisi o debilitat muscular en un o diversos membres. També és freqüent que pateixi d’afonia, dificultat per empassar, sensació de tenir un nus a la gola i retenció urinària.
3. Símptomes sensorials. Pel que fa als símptomes sensorials, la persona sol manifestar una pèrdua de la sensibilitat tàctil, en molts casos, no sent el dolor per exemple, si la punxem amb una agulla. És comú que pateixi de ceguesa, sordesa i també d’al·lucinacions. Alhora poden patir de crisis nervioses o convulsions.
4. Observació. En molts casos, a través de l’observació de la conducta de la persona podem verificar que efectivament no es tracta d’una malaltia neurològica ni mèdica. Tant és així, que pot ocórrer que si una persona manifesta no poder moure la cama, si ho observem amb deteniment, pot ser que mogui la cama quan s’està vestint o quan s’aixequi.
5. Inici. Aquest trastorn sol aparèixer en els últims anys de l’adolescència i en els primers anys de l’edat adulta. El seu inici sol ser sobtat (encara que també s’han observat casos on apareix en forma gradual). En general, aquest trastorn sol durar alguns dies i fins i tot pot durar algunes setmanes.
6. Vida quotidiana. La persona que pateix d’un trastorn de conversió, sol experimentar un deteriorament en diversos aspectes de la seva vida, dins dels quals es troba l’àmbit laboral, social i familiar. És molt important consultar amb un metge especialista, perquè realitzi un adequat diagnòstic i perquè pugui descartar la possibilitat d’una afecció neurològica o d’una altra naturalesa.

Consells
Si creus que algú pateix d’un trastorn de conversió, consulta amb un especialista.

FONT: http://salud.uncomo.com/articulo/como-identificar-un-trastorno-de-conversion-5060.html