Trauma

Què és un trauma?

La paraula trauma deriva del grec, i significa “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” que pot ser provocada per diverses situacions. Per exemple, quan sentim parlar de traumes l’associem a problemes originats per grans desastres naturals o aquells causats per l’home, com guerres, accidents, abusos, etc. Els especialistes els anomenem Traumes amb “T” per la gran magnitud de les seves causes. També hi ha una altra categoria de traumes amb “t”, l’origen està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància. Com per exemple: desprotecció, humiliació, canvi de rols en la família, etc.

No obstant això, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat del dany que aquest produeix. Pot ser tan nociu un “Trauma” com un “trauma”, perquè els seus efectes dependran de cada persona, de la seva història i entorn afectiu, del moment en què s’hagi produït i de la seva reiteració al llarg del temps. El trauma, no importa el seu origen, afecta de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món.

Per tant, TRAUMA és qualsevol situació no superada i que continua provocant símptomes en la persona tot i ser un succés que ja no està present en la seva vida actual. Un record no superat, sembla que es revisqui constantment perquè hi han coses en el nostre dia a dia que ens ho pot estar recordant (aquestes situacions es diuen “disparadors”).

També pot passar que la persona estigui patint tota una sèrie de símptomes (tristesa, angoixa, insomni,…) degut a alguna situació no superada (trauma), però que no sigui conscient que és degut a això. Els traumes ocults són molt freqüents en les consultes dels psicòlegs.

Trauma infantil

Com he dit abans, per al públic en general, la paraula “trauma” s’associa a guerres, crims violents, terratrèmols… (això serien els traumes tipus “T”). No obstant això, hi han experiències més corrents, com per exemple la mort d’un avi, tindre polls, ser criticat públicament per un professor, una imatge impactant d’una pel·lícula, l’ennuegament amb una peça de menjar, o experiències primerenques de les que no hi han aparentment memòries durant la gestació o el part,… (traumes tipus “t”), que poden causar alguna simptomatologia persistent i profunda en els nens petits. Aquests problemes si no es tracten, solen empitjorar amb el temps. Els nens no ho superen pel sol pas del temps. Aquests nens milloren quan es tracten amb EMDR.

Els nens són extremadament vulnerables als esdeveniments traumàtics, i molts esdeveniments que els adults considerem ordinaris, ells els experimenten com amenaçadors per a la seva vida.

Conseqüències del trauma

TraumaAquestes creences poden estar referides a la seva persona: “sóc incapaç, sóc poruc, estic indefens, sóc dolent, no m’estimen”; o a un altre aspecte en particular: “sóc incapaç de ser bon alumne, de complir els meus horaris, de parlar en públic, no serveixo per escriure”. Aquestes creences interfereixen i dificulten la seva conducta. Quan estem amenaçats per un perill emocional o físic, el nostre sistema nerviós està preparat per reaccionar davant el perill, de manera que la circulació de la sang és dirigida als òrgans vitals, el cor batega més ràpid, augmenta el ritme de la respiració, els músculs es tensen, i s’aguditza un estat psicològic d’alerta, etc.

Quan el perill ha passat, aquest sistema d’alerta deixa de funcionar i torna a la normalitat. Però quan una experiència que pot implicar dolor, vergonya, por, horror o pànic, és aclaparadora per la seva intensitat, pot passar que el sistema nerviós no estigui en condicions d’elaborar una resposta de control. En conseqüència, el sistema de prevenció i defensa es manté en estat d’alerta permanent i, a partir d’aquest moment, la més petita situació que recordi el fet traumàtic dispara tota la bateria d’estímuls per reaccionar com si estigués defensant-se de la mateixa manera com ho va fer la primera vegada. En aquesta situació, les reaccions es fan inadequades i la persona pot quedar bloquejada, paralitzada, indefensa.

L’exposició a esdeveniments aterridors condueixen a un estrès extrem que malmet el cervell.

Teràpies de neuroprocessament i integració cerebral

Malauradament, de vegades el temps, per si sol, no ho cura tot, i les ferides emocionals que causen els traumes poden romandre presents tota la vida si no fem alguna cosa per cicatritzar-les. Segur que coneixeu algú que encara plora quan recorda un succés que fa anys que va passar… això és senyal de que la persona no ho ha pogut cicatritzar. Cicatritzar no vol dir oblidar, vol dir deixar de fer mal. Una cicatriu sempre ens farà recordar que allà hi va haver un patiment, però que a dia d’avui, ja no ens fa mal. Potser que hagis passat per un accident greu o hagis presenciat algun. Pot ser que hagis patit esdeveniments traumàtics en la teva infantesa com abusos sexuals o assetjament escolar. O simplement, com la majoria de les persones, hagis hagut d’enfrontar petits traumes, esdeveniments negatius, que et van marcar i segueixen afectant la teva autoestima.

El tractament d’un trauma es pot realitzar a través de la psicoteràpia i, dins d’aquesta, es poden dur a terme diverses tècniques amb l’objectiu de reprocessar el trauma. Sovint, la psicoteràpia habitual no és suficient per superar aquelles situacions més doloroses en la vida de les persones, ja que no pot accedir a la part més profunda del nostre cervell, on es guarden les sensacions i emocions més invalidants del trauma. Per això, han sorgit unes noves tècniques, més profundes, que ajuden a que puguem deixar enrere ferides del passat. Aquestes es diuen tècniques de neuroprocessament i integració cerebral (per exemple l’EMDR i el Brainspotting), i han demostrat ser molt eficaces a l’hora de comprendre un trauma i reprocessar la seva càrrega emocional per poder superar-lo.

Els seus beneficis es podrien resumir en:

  • Activar els dos hemisferis cerebrals perquè la persona pugui mobilitzar tots els seus recursos a l’hora superar el trauma.
  • Integrar els dos hemisferis i activar les àrees del còrtex amb la finalitat d’alliberar emocions que han quedat reprimides en el passat.
  • Aconseguir que la persona pugui observar el trauma des de fora, examini les seves emocions negatives i les treballi per aconseguir la solució que desitja.
  • Transformar les creences limitants (que ens impedeixen avançar per aconseguir els objectius que desitgem) en creences potenciadores.

Les teràpies de neuroprocessament tenen la capacitat de generar canvis en el cervell, facilitant que la persona pugui canviar la seva manera de funcionar i millorar així la seva qualitat de vida.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR