Teràpia EMDR

EMDR (Desensibilització i reprocessament mitjançant Moviments Oculars) és un abordatge psicoterapèutic en el tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils al llarg la vida del subjecte, des de fòbies, atacs de pànic, mort traumàtica i dols o incidents traumàtics en la infància, fins accidents i desastres naturals (en qualsevol edat de la vida d’un individu). També s’utilitza EMDR per alleujar l’angoixa i/o la fòbia de parlar en públic, per millorar el rendiment en el treball, en els esports i en les interpretacions artístiques.

EMDR com a mètode combina elements teòric-clínics d’orientacions com ara la psicoanàlisi, cognitiu-conductual i altres. Per a molts pacients EMDR resulta de major ajuda pels seus problemes que altres teràpies convencionals. El 1987, Francine Shapiro, psicòloga nord-americana, va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. Va iniciar una investigació (Shapiro, 1989) amb subjectes traumatitzats en la guerra del Vietnam i víctimes d’abús sexual per mesurar l’eficàcia del EMDR. EMDR reduïa de manera significativa els símptomes del Trastorn per Estrès Post Traumàtic en aquests subjectes.

Per què i com funciona EMDR?

Dins de cada persona i de forma natural, hi ha un sistema de processament d’informació fisiològic (SPIA) per mitjà del qual les noves experiències i informació que rep l’individu, són normalment processats a un estat adaptatiu, és a dir, són assimilades com un record saludable. Per tant, amb aquest sistema que tots els éssers humans tenim, el cervell aconsegueix “digerir” totes les experiències que anem vivint. La informació és emmagatzemada en xarxes de memòria que contenen pensaments, imatges, emocions i sensacions relacionades (lligades entre si). El resultat d’un processament adaptatiu (és a dir, un processament correcte per part d’aquest sistema) és: aprenentatge, alliberament d’aflicció emocional, i l’habilitat de respostes adaptatives i l’enteniment del què ha passat.

Però, les experiències traumàtiques (accidents, catàstrofes, etc..) i les necessitats interpersonals no satisfetes persistentment durant períodes crucials del desenvolupament (abandonaments físics i emocionals durant la infantesa, maltractaments, abusos, etc…) poden produir bloquejos en la capacitat del SPIA per resoldre esdeveniments pertorbadors o traumàtics. Llavors quan la informació emmagatzemada en xarxes de memòria relacionades a una experiència pertorbadora o traumàtica no es processa totalment, produeix reaccions disfuncionals, com por, pànic, tristesa profunda, somnis repetitius relacionats amb l’experiència, evocació involuntària d’imatges sobre el record (flashbacks), entre d’altres.

El que fem amb EMDR és estimular (mitjançant moviments oculars o qualsevol altra estimulació bilateral) el sistema SPIA, la capacitat natural del cervell humà, per tal que la informació que ha estat emmagatzemada disfuncionalment es reprocesi, és a dir, es reorganitzi a nivell cerebral, de manera que pugui assimilar l’experiència i així poder recordar l’esdeveniment traumàtic amb el menor dolor possible. No es tracta de fer oblidar el succés traumàtic, sinó fer que el record traumàtic deixi d’afectar i fer mal en el present.

EMDR

Preguntes habituals sobre EMDR:

Què és EMDR?

Com ja hem dit, EMDR significa: Dessensibilització i reprocessament mitjançant Moviments Oculars. És un mètode que ajuda a alleujar l’estrès posttraumàtic. S’utilitza tant per reduir les pors i l’ansietat com per potenciar els sentiments de calma i de seguretat en un mateix.

Què significa “dessensibilització”?

És el procés d’anar sentint-se còmode amb el record sobre un esdeveniment que era temut, però que actualment, o no està present o és inofensiu. Per exemple, si vas en bicicleta i caus, després podria fer-te por tornar a portar una bicicleta, com a mínim durant un temps. Si practiques anar en bicicleta lentament, primer sobre l’herba, després a la vorera, i a més parles sobre l’experiència amenaçant, el record de l’accident es pot anar dessensibilitzant de manera que el pensament d’anar en bicicleta mai més sigui tan atemoritzant. El record de l’esdeveniment es converteix en menys incòmode, com si es mirés una foto vella o una pel·lícula d’allò que ens amoïna. De fet, quan el procés de dessensibilització s’ha completat, el fet de portar una bicicleta pot ser viscut com una cosa divertida i excitant, i de cap manera atemoritzant.

En el cas que sigui raonable suposar que l’incident mai més torni a passar, la dessensibilització pot permetre mirar al record amb tranquil·litat. Si l’incident és una cosa semblant a una pràctica mèdica que hauràs de tornar a afrontar, la dessensibilització de vells records pertorbadors t’ajudarà a preparar les teves futures trobades amb l’incident. EMDR pot agilitzar el procés de dessensibilització dels records preocupants i angoixants.

Què significa “reprocessament”?

És un terme psicològic que implica treballar en la comprensió d’un record de manera que aquest deixi d’infondre por i es converteixi en alguna cosa útil. Tornant a l’exemple de l’accident de bicicleta, podries haver pensat: “No sóc prou bo/na conduint bicicletes. No puc gestionar experiències noves. Em faré mal si intento fer alguna cosa nova”. Si persisteixes en aquests pensaments, seràs una persona desgraciada i deixaràs passar moltes oportunitats. Si “reprocesses” el record d’aquesta experiència, podries arribar a pensar: “Ara ja està superat. Sóc prou bo/na conduint bicicletes. És segur per a mi intentar activitats noves. Puc gestionar els riscos normals de la vida“. El mètode EMDR facilita que les persones “reprocessin” els records i els ajuda a sentir-se més còmodes i segures de si mateixes quan sigui adequat estar calmat.

És EMDR una forma d’hipnosi?

No, EMDR no és hipnosi. Durant la hipnosi, les lectures dels electroencefalogrames (EEG) indiquen que hi ha un increment en les ones alfa, beta o delta que ha estat associat amb un increment en la suggestionabilitat. Els patrons dels EEG de les persones durant la teràpia EMDR mostren ones cerebrals que estan dins dels paràmetres normals de l’estat de vigília. Durant l’aplicació de EMDR, la persona és en realitat menys susceptible del que és habitual a la informació errònia.

Què pot fer l’EMDR per mi?

L’EMDR pot ajudar-te a entrar en contacte amb el teu propi poder intern de manera que puguis pensar tranquil·lament en els teus vells records, superar les teves pors i preparar-te per a futurs esdeveniments estressants. Et pot ajudar a sentir-te més valent/a i segur/a de tu mateix/a. Pot ajudar-te a pensar en el que és útil per a tu, perquè així puguis augmentar la teva autoestima. L’EMDR pot únicament incitar-te a rebutjar informació inútil o l’ansietat excessiva, o pot reforçar la informació que és autèntica.

Què no pot fer EMDR per mi?

EMDR no et pot ajudar a sentir-te segur/a si no estàs segur/a. És a dir, EMDR no pot acabar amb les respostes de por que són protectores i adequades. Per exemple, EMDR no pot fer que algú se senti segur muntant a cavall per una carretera amarada d’aigua i plena de matolls si no té les habilitats o l’equipament necessari per fer-ho. EMDR pot únicament ajudar-te a estar més calmat/ada (i això podria ajudar-te a pensar més ràpidament en una situació d’emergència).

EMDR no pot ajudar-te a fer alguna cosa que no vols fer, ni pot ajudar-te a que t’agradi una cosa que no vols que t’agradi. Per exemple, si estàs obligat/da a anar en bicicleta i tu no vols fer-ho, EMDR no pot canviar les opinions reals.

FONT: La curación del trauma infantil mediante el DRMO (EMDR). Joan Lovett. Editorial: Paidós.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR