Sembla que allò que ens va fer mal ho hem oblidat, però…

28 October, 2015   /    no comments

Quan sentim parlar de traumes, sovint, ens poden aparèixer a la ment imatges de casos greus, però moltes vegades es tracta de situacions relativament senzilles, que ens han afectat molt i que sense adonar-nos, ens han limitat en la nostra manera de ser i d’actuar.
Algunes vegades no som conscients que tenim un trauma o estem convençuts que el que teníem ja ho hem superat (perquè ja no pensem de forma conscient en ell).

Hi ha traumes que són greus i molt clars, com per exemple:

  • La malaltia o mort d’un familiar o amic, sobretot si és sobtada o si es tracta d’una persona jove.
  • El maltractament infantil.
  • Una violació.
  • Abusos.
  • Viure una catàstrofe natural (terratrèmols tsunamis,…)

Però també ens poden traumatitzar les següents situacions:

  • Una forta discussió amb una persona propera, tant si és en relacions familiars, laborals o d’oci.
  • Un disgust amb pares, fills, parelles o amics.
  • Un desengany sentimental o separació, amb tota la situació emocional que comporta.
  • Un gran ensurt, un accident, perdre la feina, una humiliació, etc.

Totes aquestes situacions poden ser recents o llunyanes. El temps, per si sol, no cura els traumes si el nostre cervell ha quedat bloquejat degut a l’ensurt de la situació.

En algunes ocasions pensem que hem resolt una situació traumàtica i no és així, sinó que l’hem amagat o la ignorem, però si per algun atzar ens torna el record i ens dol molt, ens fa plorar o aflora la ràbia, llavors vol dir que no està superat .

Hi han teràpies (la teràpia EMDR i la teràpia Brainspotting) que poden ajudar al nostre cervell a desbloquejar-se per poder “pair” aquest trauma. Aquestes teràpies no fan oblidar el succés traumàtic, senzillament assumirem el que no es pot canviar, desbloquejarem barreres i eliminarem el dolor que ens provoca en el present i que no ens permet estar bé en el nostre dia a dia.

Aquestes teràpies permeten restaurar els mecanismes d’autocuració. Això voldir que la curació emocional la produeix el nostre propi cervell per naturalesa pròpia, i que quan no ho pot fer és perquè hi ha alguna resistència que li està impedint (el trauma).

Quan el trauma és conscient i recent, necessitem exterioritzar-ho com sigui: plorant, parlant,… i també cal passar un període de dol i recuperació. La no acceptació i les lamentacions repetides que no porten enlloc, ens van absorbint energia i acabem esgotats i irritables.

Cercar suport, sentir-se comprès i recuperar la motivació i il·lusió per la vida (perduda degut a aquest trauma) que ens animi a seguir endavant, és de gran ajuda.

Quan el trauma no és conscient, pot expressar-se d’altres maneres: malalties físiques, cansament no justificat, símptomes físics diversos que no tenen causa orgànica, amargura i irritabilitat, desil·lusió, etc.  Tot això pot ser degut a un trauma ocult en la nostra ment, i per lliurar-nos dels seus efectes cal fer un treball terapèutic guiat per un bon professional acreditat.

Per més informació sobre aquestes teràpies, podeu consultar altres seccions d’aquest web.


Superar ferides emocionals

27 October, 2015   /    no comments

 

Algunes persones prefereixen no parlar de les seves ferides emocionals. Pensen que si no parlen, no sentiran mal. Però la veritat és que les ferides emocionals no funcionen així. A l’igual que una ferida física, si una ferida emocional no es toca i es deixa oberta, pot passar que s’infecti, que es faci més gran i acabi afectant a altres zones del meu cos (en el cas de les ferides emocionals seria a altres àmbits de la meva vida).

Per altra banda, si fem això de no voler tocar les nostres ferides, acaba passant que el dolor és tan gran, que necessitarem utilitzar algun tipus d’anestèsia per deixar de sentir aquest dolor; algun recurs que em distregui d’aquest mal tan insuportable que sento. Aquí és quan comencen a aparèixer les addiccions i altres conductes desadaptatives (joc, drogues, alcohol, compres, desordres alimentaris, etc ).

La funció de les addiccions, no deixa de ser la d’anestesiar el dolor emocional provocat per alguna situació viscuda a la vida i que no s’ha superat. La ferida que queda, i que s’intenta ignorar, es va fent cada vegada més gran i dolorosa, de manera que cada vegada la persona necessitarà augmentar la seva dosi d’anestèsia (addicció) per no sentir aquest mal.

Malauradament, l’anestèsia no cura, tan sols calma, adorm, però això no és el que necessitem per deixar de sentir aquest dolor emocional tan gran.

Està clar que per curar una ferida (física o emocional), necessitem tocar-la… i això implica un cert dolor. Però la teràpia psicològica farà que cada vegada aquest dolor vagi a menys, fins que aconseguim curar la ferida i cicatritzar-la.

La bona notícia és que les cicatrius no fan mal, només serveixen per recordar que allà vàrem patir molt, però que ara, en el nostre present, això ja no està passant.

Superar un trauma significa això: deixar de patir per un succés del meu passat, que ja no està present. No és necessari oblidar (de fet, no es pot), només cal deixar de patir.

 

Autora: Sònia Farelo Aguilar (psicòloga) 


FASES EN LES RELACIONS DE PARELLA

23 October, 2015   /    no comments

 

 

 

 

 

  1. ENAMORAMENT

Aquesta fase es caracteritza perquè apareix un fort sentiment d’atracció cap a una altra persona. I a la vegada s’inicia un procés de idealització de la persona que ens atreu, com una forma de justificar aquest sentiment d’atracció.

Resultat d'imatges de enamoramiento

L’actitud cap a l’altre/a és de compromís i d’entrega màxima.

 

  1. FESTEIG

Aquí s’inicia un procés d’intercanvi de conductes gratificants, on les trobades tenen una pretensió lúdica i afectiva. Les activitats que es fan en comú es negocien i pacten prèviament, i com que es viu en espais separats, la independència i la privacitat es mantenen. Anem coneixent a l’altre/a en un entorn d’activitats positives.

Resultat d'imatges de noviazgo

Hi han moltes novetats (relacions sexuals, amistats, família, etc.) que generen un procés d’eufòria, i aquest facilita un increment de l’activació fisiològica que amplifica les nostres sensacions agradables.

La idealització continua… i això fa que tot allò que desconeixem de l’altre/a, ho suplim amb fantasies basades en aquesta idealització. Per tant, tot allò que no sabem de l’altre, ens imaginem que és meravellós. Això és la idealització.

 

  1. COMPROMÍS

En aquesta fase ja coneixem en global a l’altre/a, i llavors es produeix un cert desengany…perquè comparem la realitat amb la imatge idealitzada que ens havíem fet de l’altre/a.

La convivència diària (matrimonis, parelles de fet,…) fa que aparegui nova informació sobre l’altre/a: monotonia, rutines del dia a dia, obligacions domèstiques, responsabilitats socials i econòmiques, costums i manies… tot això facilita la desmitificació.

Resultat d'imatges de compromiso pareja

La novetat, si no es fa res per posar remei, deixa d’aparèixer i dona lloc a la rutina. La quantitat d’activitats gratificants disminueixen considerable i ràpidament.

Però com a part positiva…s’aconsegueixen molts dels objectius de la parella: companyia, comprensió, identitat social, protecció, satisfacció reproductiva,…

 

Hi han parelles que passen per totes les fases…altres no passen de la segona…o la primera. Quan s’arriba a la tercera fase, és quan apareixen els conflictes i dificultats. Totes les parelles que arriben a la tercera fase, passaran per crisis …però no totes les superaran. La diferència entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és que les parelles funcionals saben (o aprenen) fer front a les crisis i superar-les.

 


Saps expressar les teves emocions?

13 October, 2015   /    no comments

Ho sabem en teoria: tan dolent és quedar-se curt com passar-se. Ara anem a veure-ho a la pràctica: contesta les següents preguntes i sabràs si alliberes els teus sentiments de forma saludable o, per contra, els guardes en el teu interior perjudicialment.

 

  1. Quina d’aquestes emocions t’és més fàcil de reconèixer en tu?
    1. La por
    2. La còlera
    3. La tristesa
    4. L’alegria

 

  1. Identifiques amb facilitat el desencadenant de les teves emocions?
    1. Mai
    2. Gairebé mai
    3. Gairebé sempre
    4. Sempre

 

  1. Quan estàs trist/a …
    1. No acostumo a trobar-me trist/a mai
    2. Em torno irascible, m’enfado sense saber per què
    3. Em constipo o comença a fer-me mal el cap
    4. Busco a un amic per desfogar-me

 

  1. Si alguna cosa o algú no és del teu gust …
    1. Acostumo a callar, però em sento a disgust amb mi mateix
    2. Culpo a algú i m’enfado fora de temps
    3. Començo a sentir-me malament, fins que per fi ho dic
    4. Ho dic amb molta facilitat i claredat

 

  1. Parlar de les teves pors profundes et resulta …
    1. Absolutament impossible: em sento massa angoixat i confús
    2. Només ho faig si no em queda més remei
    3. Fàcil, però només amb les persones de confiança
    4. Ho faig amb naturalitat, però procuro no agobiar massa a la gent

 

  1. Quan estàs molt content/a, demostres la teva alegria?
    1. No, procuro desviar l’atenció per por al ridícul
    2. Em sento incòmoda/e fent-ho
    3. Sí, dic que estic content/a però sense passar-me
    4. Sí, espontàniament m’agrada que els altres participin d’això

 

  1. Si reps un elogi …
    1. Tant me fa
    2. Em pregunto què hi ha ocult darrere
    3. Li trec la importància: no m’agrada cridar l’atenció
    4. Ho accepto amb gust i ho agraeixo

 

  1. Parles de tu …
    1. Mai: detesto fer-ho
    2. Massa, segons m’han dit els altres
    3. Explico allò que em passa, però no el que sento
    4. No em costa, però sé dosificar i valorar la situació

 

  1. En un ambient de tensió o nervis, tu també et poses nerviós/a?
    1. Mai: no m’afecta res
    2. Sí, perdo el control
    3. De vegades, però procuro contenir-me
    4. M’afecta, però sé controlar-me i fer front a la situació

 

  1. Davant l’adversitat, et desanimes …
    1. Molt fàcilment
    2. Amb bastant facilitat
    3. Una mica, però després em refaig aviat
    4. A penes, perquè tinc confiança en els meus recursos

 

 

 

RESULTATS:

Fixa’t amb quina lletra (a, b​​, c, d) has respost a cada pregunta. Observa quina lletra és la que predomina en les teves respostes i comprova a quin perfil correspons:

a) T’has construït una cuirassa per amagar les teves emocions i impedir que et facin mal. Corres el risc d’acumular massa tensió: si no prens mesures, l’explosió pot ser perillosa.

b) Les emocions et desborden. Penses massa en tu i et prens la vida com una ofensa personal. Aprèn a controlar-te i abandona els camins que et porten a la còlera, la malenconia o el victimisme.

c) Compte! ets propens/a a que les tristeses es somatitzin en el teu organisme generant dolors i malalties. Tracta d’alliberar-les quan et calgui: amb els amics, fent relaxació, etc.

d) Enhorabona!: saps controlar les emocions i expressar-les a viva veu quan cal, de manera que mai acumules una càrrega massa demolidora en el teu interior. Segueix així.


Página 5 de 29« Primera...34567...1020...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR