Sóc incapaç de calmar-me! L’autoregulació

17 November, 2015   /    no comments

Que la diversió i el joc són ingredients vitals per donar-li a la nostra rutina un gust especial és conegut, però, en la construcció de la felicitat no tot és diversió, moltes vegades necessitem treballar durament per portar una vida plena i amb ple benestar. Per treballar en les nostres relacions amb els altres, en el significat de la nostra existència, en les nostres metes… necessitem practicar l’autoregulació, és a dir, la capacitat de calmar-nos a nosaltres mateixos en moments difícils.

Seligman i Peterson defineixen l’autoregulació com la manera de regular el que sentim i el que fem, ser disciplinats, controlar les nostres necessitats, emocions, impulsos i conductes, mantenir el control i treballar en el camí cap a les nostres metes i mantenir els nostres estàndards. Tenir el poder d’esperar per la gratificació en comptes de sempre buscar la gratificació immediata, ens fa tenir una personalitat més forta, competent, exitosa i saludable.

L’inici de l’autoregulació comença en els primers mesos de vida, i podriem dir que fins i tot abans, en la panxa de la mare. Els adults ens calmem en funció de com els pares ens ho han ensenyat a fer, i això és el resultat de com ells ens han calmat a nosaltres quan erem nadons en els moments d’angoixa i malestar. És a dir, que si els pares no han sigut habilidosos per calmar als seus fills (o no han pogut fer-ho perquè tenien greus problemes), això repercutirà en l’estabilitat emocional d’aquell nen quan sigui adult (no sabrà calmar-se a sí mateix).

Si bé hi ha persones que neixen amb determinades característiques o es crien en ambients facilitadors on l’autoregulació pot desplegar-se, és una cosa que podem aprendre a manejar. Si no ens ho han ensenyat a fer de petits, es pot aprendre a fer durant la vida adulta.

Alguns exemples que ens proposen els autors per exercitar la nostra autoregulació inclouen el començar un pla d’exercicis i mantenir al peu de per una setmana completa. Si ets d’aquestes persones que adoren les xafarderies , has d’evitar caure en aquesta conducta almenys per una setmana. Si ets algú que pateix d’atacs d’ira o l’enuig s’escapa de les teves mans en diverses ocasions has de practicar diàriament tècniques per mantenir en control la situació. Tot comença amb el pensament , així que si estàs començant una dieta també pots proposar-te  tan sols en el pla mental que la propera vegada que vagis a menjar fora demanaràs una amanida en lloc d’una hamburguesa. Això són tècniques cognitiu-conductuals, que a vegades resulten molt difícil portar-les a terme. La teràpia EMDR pot ajudar a entendre d’on venen les nostres dificultats d’autoregulació i pot facilitar els nous aprenentatges.

Més enllà d’aquests consells ha una varietat infinita de possibilitats per començar a practicar l’autoregulació, el principal és que hi hagi el desig de implementar-la, la manera en que decideixis fer-ho queda al teu sencer criteri .

Quan estem en control del nostre propi ésser és quan en realitat som més lliures, potser no hi hagi res més difícil que lluitar amb nosaltres mateixos i els nostres propis impulsos, però com les feres es domen, el nostre caràcter també pot modelar-se si decidim treballar amb ell .

Augmentant l’autoregulació, incrementarem la nostra sensació de percebre’ns feliços.


Saps deixar el passat enrere? respon el test per esbrinar-ho!

3 November, 2015   /    no comments

Deixar enrere el passat és una habiltat necessària per poder continuar sanament amb la nostra vida. Però a vegades els successos que ens han fet patir molt, ens impedeixen poder passar pàgina i ens quedem atrapats allà, sense poder avançar. Aquesta és una dinàmica molt freqüent quan es trenca una relació de parella.

Tornar a començar una relació per oblidar un desengany, pot ser la millor manera d’equivocar-se de nou… si no has tancat la ferida provocada pel trencament anterior. Si vols donar a les teves futures relacions l’oportunitat que es mereixen, comprova si has sabut deixar enrere el teu passat.

Respon aquest test i esbrina si estàs preparat/da per continuar amb la teva vida, o si prèviament has de fer un treball personal se superació.

Recorda sempre demanar ajuda a un professional, si creus que aquest treball personal se t’està fent massa dur.

Ves al següent enllaç per respondre el qüestionari:

http://test.doctissimo.es/test-psicologicos/test-de-personalidad/sabes-dejar-el-pasado-atras.html


Les empremtes dels traumes

3 November, 2015   /    no comments

Constantment parlem d’emocions positives i negatives, bones o dolentes, quan volem referir-nos als estats emocionals que ens fan sentir bé o malament. En realitat, a totes les emocions hauríem de considerar-les positives o bones, doncs totes ens donen una informació privilegiada i sense la qual, aniríem perduts pel món. De fet, aquesta és la funció primordial de les emocions: donar-nos informació sobre com ens està afectant el nostre entorn en un moment donat.

Alegria, tristesa, ira, vergonya, por, sorpresa, fàstic. Aquestes són emocions bàsiques. Però aquestes poden derivar en altres de més complexes: culpabilitat, impotència, ressentiment, ansietat, satisfacció,… La ment humana s’encarrega d’anar processant diàriament totes aquestes emocions junt amb la informació que les acompanya, per poder anar superant les dificultats amb les que ens anem trobant a la nostra vida.

Però, quan vivim experiències en les que patim emocions molt intenses, la nostra ment es bloqueja impedint la “digestió” d’aquestes fortes emocions, de manera que resulta impossible superar amb èxit aquella experiència. Això freqüentment té com a conseqüència, l’emmagatzematge de l’emoció en el nostre cos en forma de símptomes físics.


Sembla que allò que ens va fer mal ho hem oblidat, però…

28 October, 2015   /    no comments

Quan sentim parlar de traumes, sovint, ens poden aparèixer a la ment imatges de casos greus, però moltes vegades es tracta de situacions relativament senzilles, que ens han afectat molt i que sense adonar-nos, ens han limitat en la nostra manera de ser i d’actuar.
Algunes vegades no som conscients que tenim un trauma o estem convençuts que el que teníem ja ho hem superat (perquè ja no pensem de forma conscient en ell).

Hi ha traumes que són greus i molt clars, com per exemple:

  • La malaltia o mort d’un familiar o amic, sobretot si és sobtada o si es tracta d’una persona jove.
  • El maltractament infantil.
  • Una violació.
  • Abusos.
  • Viure una catàstrofe natural (terratrèmols tsunamis,…)

Però també ens poden traumatitzar les següents situacions:

  • Una forta discussió amb una persona propera, tant si és en relacions familiars, laborals o d’oci.
  • Un disgust amb pares, fills, parelles o amics.
  • Un desengany sentimental o separació, amb tota la situació emocional que comporta.
  • Un gran ensurt, un accident, perdre la feina, una humiliació, etc.

Totes aquestes situacions poden ser recents o llunyanes. El temps, per si sol, no cura els traumes si el nostre cervell ha quedat bloquejat degut a l’ensurt de la situació.

En algunes ocasions pensem que hem resolt una situació traumàtica i no és així, sinó que l’hem amagat o la ignorem, però si per algun atzar ens torna el record i ens dol molt, ens fa plorar o aflora la ràbia, llavors vol dir que no està superat .

Hi han teràpies (la teràpia EMDR i la teràpia Brainspotting) que poden ajudar al nostre cervell a desbloquejar-se per poder “pair” aquest trauma. Aquestes teràpies no fan oblidar el succés traumàtic, senzillament assumirem el que no es pot canviar, desbloquejarem barreres i eliminarem el dolor que ens provoca en el present i que no ens permet estar bé en el nostre dia a dia.

Aquestes teràpies permeten restaurar els mecanismes d’autocuració. Això voldir que la curació emocional la produeix el nostre propi cervell per naturalesa pròpia, i que quan no ho pot fer és perquè hi ha alguna resistència que li està impedint (el trauma).

Quan el trauma és conscient i recent, necessitem exterioritzar-ho com sigui: plorant, parlant,… i també cal passar un període de dol i recuperació. La no acceptació i les lamentacions repetides que no porten enlloc, ens van absorbint energia i acabem esgotats i irritables.

Cercar suport, sentir-se comprès i recuperar la motivació i il·lusió per la vida (perduda degut a aquest trauma) que ens animi a seguir endavant, és de gran ajuda.

Quan el trauma no és conscient, pot expressar-se d’altres maneres: malalties físiques, cansament no justificat, símptomes físics diversos que no tenen causa orgànica, amargura i irritabilitat, desil·lusió, etc.  Tot això pot ser degut a un trauma ocult en la nostra ment, i per lliurar-nos dels seus efectes cal fer un treball terapèutic guiat per un bon professional acreditat.

Per més informació sobre aquestes teràpies, podeu consultar altres seccions d’aquest web.


Superar ferides emocionals

27 October, 2015   /    no comments

 

Algunes persones prefereixen no parlar de les seves ferides emocionals. Pensen que si no parlen, no sentiran mal. Però la veritat és que les ferides emocionals no funcionen així. A l’igual que una ferida física, si una ferida emocional no es toca i es deixa oberta, pot passar que s’infecti, que es faci més gran i acabi afectant a altres zones del meu cos (en el cas de les ferides emocionals seria a altres àmbits de la meva vida).

Per altra banda, si fem això de no voler tocar les nostres ferides, acaba passant que el dolor és tan gran, que necessitarem utilitzar algun tipus d’anestèsia per deixar de sentir aquest dolor; algun recurs que em distregui d’aquest mal tan insuportable que sento. Aquí és quan comencen a aparèixer les addiccions i altres conductes desadaptatives (joc, drogues, alcohol, compres, desordres alimentaris, etc ).

La funció de les addiccions, no deixa de ser la d’anestesiar el dolor emocional provocat per alguna situació viscuda a la vida i que no s’ha superat. La ferida que queda, i que s’intenta ignorar, es va fent cada vegada més gran i dolorosa, de manera que cada vegada la persona necessitarà augmentar la seva dosi d’anestèsia (addicció) per no sentir aquest mal.

Malauradament, l’anestèsia no cura, tan sols calma, adorm, però això no és el que necessitem per deixar de sentir aquest dolor emocional tan gran.

Està clar que per curar una ferida (física o emocional), necessitem tocar-la… i això implica un cert dolor. Però la teràpia psicològica farà que cada vegada aquest dolor vagi a menys, fins que aconseguim curar la ferida i cicatritzar-la.

La bona notícia és que les cicatrius no fan mal, només serveixen per recordar que allà vàrem patir molt, però que ara, en el nostre present, això ja no està passant.

Superar un trauma significa això: deixar de patir per un succés del meu passat, que ja no està present. No és necessari oblidar (de fet, no es pot), només cal deixar de patir.

 

Autora: Sònia Farelo Aguilar (psicòloga) 


Página 4 de 29« Primera...23456...1020...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR