Depressió posttraumàtica

6 December, 2015   /    no comments

 

324_md

 

Sovint la depressió apareix en les nostres vides com a conseqüència d’un període llarg de tristesa, sense cap motiu concret, sent producte d’una insatisfacció vital i de la incapacitat per afrontar els problemes quotidians.

Però altres vegades, la causa de la depressió és més traumàtica, com un esdeveniment traumàtic o negatiu que hem viscut o, simplement, presenciat i que s’aferra al nostre interior emmalaltint-nos i impedint-nos continuar amb la nostra vida. Es tracta de la depressió posttraumàtica.

Causes de la depressió posttraumàtica

Les causes d’una depressió posttraumàtica són molt variades. Des de situacions greus com ser víctima d’una violació o una agressió de qualsevol tipus, fins a ser testimonis d’un accident en el qual ni tan sols estem involucrats. Però aquest episodi pot quedar al nostre subconscient per tornar a aparèixer en forma de símptomes com atacs de pànic, ansietat, insomni o irritabilitat.

Altres causes de la depressió posttraumàtica poden ser els desastres naturals, com un terratrèmol, un huracà o un incendi, així com els actes terroristes i, en segons quines situacions, la guerra. En qualsevol cas, es tracta sempre d’esdeveniments que un cop viscuts, tornen una i altra vegada a la nostra ment i ens impedeixen portar una vida normal.

Aquesta depressió posttraumàtica va deixant pistes sobre el seu diagnòstic en forma de símptomes diferents a la depressió clínica. A l’agitació, nerviosisme i por, se li suma una actitud indiferent o de negació del trauma sofert que pot despistar les persones que estan al voltant. Per això, moltes vegades, la depressió posttraumàtica és tan difícil de diagnosticar.

Tractament de la depressió posttraumàtica

De la mateixa manera que les causes de la depressió posttraumàtica són tan diferents, com haver presenciat un atracament o haver patit una malaltia, també ho són els seus símptomes, que van des de la ira fins a la indiferència. No obstant això, en tots els casos de depressió posttraumàtica hi ha un denominador comú, que és el tractament psicològic.

Per superar un trauma, tant com per a superar una depressió posttraumàtica, necessitarem de la psicoteràpia, sense perjudici d’altres tractaments, com el farmacològic o les teràpies alternatives. En aquesta cas, el psicòleg ens ajudarà a acceptar l’esdeveniment traumàtic, no a oblidar-ho, sinó a aprendre a conviure amb el seu record sense que interfereixi en la nostra felicitat.

 

 

 

Autora: Laura Vélez

Font: http://www.diariofemenino.com/articulos/psicologia/depresion/depresion-postraumatica-como-superar-los-traumas/


Autoexamen de l’addicció a l’amor

23 November, 2015   /    no comments

 

Aquest és un test per a l’autodiagnòstic de l’addicció a l’amor. Recorda que això no substitueix les avaluacions professionals. És una eina per calcular la severitat del problema.

Omple les preguntes i prem el botó de càlcul per concretar l’avaluació. Finalment llegeix les recomanacions.

Recorda demanar sempre l’ajuda d’un professional.

El test el podràs respondre al següent enllaç:

http://www.adicciones.org/diagnostico/formularios/dx-amor.html


Sóc incapaç de calmar-me! L’autoregulació

17 November, 2015   /    no comments

Que la diversió i el joc són ingredients vitals per donar-li a la nostra rutina un gust especial és conegut, però, en la construcció de la felicitat no tot és diversió, moltes vegades necessitem treballar durament per portar una vida plena i amb ple benestar. Per treballar en les nostres relacions amb els altres, en el significat de la nostra existència, en les nostres metes… necessitem practicar l’autoregulació, és a dir, la capacitat de calmar-nos a nosaltres mateixos en moments difícils.

Seligman i Peterson defineixen l’autoregulació com la manera de regular el que sentim i el que fem, ser disciplinats, controlar les nostres necessitats, emocions, impulsos i conductes, mantenir el control i treballar en el camí cap a les nostres metes i mantenir els nostres estàndards. Tenir el poder d’esperar per la gratificació en comptes de sempre buscar la gratificació immediata, ens fa tenir una personalitat més forta, competent, exitosa i saludable.

L’inici de l’autoregulació comença en els primers mesos de vida, i podriem dir que fins i tot abans, en la panxa de la mare. Els adults ens calmem en funció de com els pares ens ho han ensenyat a fer, i això és el resultat de com ells ens han calmat a nosaltres quan erem nadons en els moments d’angoixa i malestar. És a dir, que si els pares no han sigut habilidosos per calmar als seus fills (o no han pogut fer-ho perquè tenien greus problemes), això repercutirà en l’estabilitat emocional d’aquell nen quan sigui adult (no sabrà calmar-se a sí mateix).

Si bé hi ha persones que neixen amb determinades característiques o es crien en ambients facilitadors on l’autoregulació pot desplegar-se, és una cosa que podem aprendre a manejar. Si no ens ho han ensenyat a fer de petits, es pot aprendre a fer durant la vida adulta.

Alguns exemples que ens proposen els autors per exercitar la nostra autoregulació inclouen el començar un pla d’exercicis i mantenir al peu de per una setmana completa. Si ets d’aquestes persones que adoren les xafarderies , has d’evitar caure en aquesta conducta almenys per una setmana. Si ets algú que pateix d’atacs d’ira o l’enuig s’escapa de les teves mans en diverses ocasions has de practicar diàriament tècniques per mantenir en control la situació. Tot comença amb el pensament , així que si estàs començant una dieta també pots proposar-te  tan sols en el pla mental que la propera vegada que vagis a menjar fora demanaràs una amanida en lloc d’una hamburguesa. Això són tècniques cognitiu-conductuals, que a vegades resulten molt difícil portar-les a terme. La teràpia EMDR pot ajudar a entendre d’on venen les nostres dificultats d’autoregulació i pot facilitar els nous aprenentatges.

Més enllà d’aquests consells ha una varietat infinita de possibilitats per començar a practicar l’autoregulació, el principal és que hi hagi el desig de implementar-la, la manera en que decideixis fer-ho queda al teu sencer criteri .

Quan estem en control del nostre propi ésser és quan en realitat som més lliures, potser no hi hagi res més difícil que lluitar amb nosaltres mateixos i els nostres propis impulsos, però com les feres es domen, el nostre caràcter també pot modelar-se si decidim treballar amb ell .

Augmentant l’autoregulació, incrementarem la nostra sensació de percebre’ns feliços.


Saps deixar el passat enrere? respon el test per esbrinar-ho!

3 November, 2015   /    no comments

Deixar enrere el passat és una habiltat necessària per poder continuar sanament amb la nostra vida. Però a vegades els successos que ens han fet patir molt, ens impedeixen poder passar pàgina i ens quedem atrapats allà, sense poder avançar. Aquesta és una dinàmica molt freqüent quan es trenca una relació de parella.

Tornar a començar una relació per oblidar un desengany, pot ser la millor manera d’equivocar-se de nou… si no has tancat la ferida provocada pel trencament anterior. Si vols donar a les teves futures relacions l’oportunitat que es mereixen, comprova si has sabut deixar enrere el teu passat.

Respon aquest test i esbrina si estàs preparat/da per continuar amb la teva vida, o si prèviament has de fer un treball personal se superació.

Recorda sempre demanar ajuda a un professional, si creus que aquest treball personal se t’està fent massa dur.

Ves al següent enllaç per respondre el qüestionari:

http://test.doctissimo.es/test-psicologicos/test-de-personalidad/sabes-dejar-el-pasado-atras.html


Les empremtes dels traumes

3 November, 2015   /    no comments

Constantment parlem d’emocions positives i negatives, bones o dolentes, quan volem referir-nos als estats emocionals que ens fan sentir bé o malament. En realitat, a totes les emocions hauríem de considerar-les positives o bones, doncs totes ens donen una informació privilegiada i sense la qual, aniríem perduts pel món. De fet, aquesta és la funció primordial de les emocions: donar-nos informació sobre com ens està afectant el nostre entorn en un moment donat.

Alegria, tristesa, ira, vergonya, por, sorpresa, fàstic. Aquestes són emocions bàsiques. Però aquestes poden derivar en altres de més complexes: culpabilitat, impotència, ressentiment, ansietat, satisfacció,… La ment humana s’encarrega d’anar processant diàriament totes aquestes emocions junt amb la informació que les acompanya, per poder anar superant les dificultats amb les que ens anem trobant a la nostra vida.

Però, quan vivim experiències en les que patim emocions molt intenses, la nostra ment es bloqueja impedint la “digestió” d’aquestes fortes emocions, de manera que resulta impossible superar amb èxit aquella experiència. Això freqüentment té com a conseqüència, l’emmagatzematge de l’emoció en el nostre cos en forma de símptomes físics.


Página 4 de 29« Primera...23456...1020...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR