Trauma i desenvolupament cerebral

4 April, 2017   /    no comments

Cerebro-500x366

 

 

Com afecten al desenvolupament del cervell les experiències traumàtiques viscudes:

Trauma i desenvolupament cerebral

Les persones que han patit trauma des de la seva infantesa aprenen a viure amb el sistema de supervivència constantment activat. No tenen la experiència de viure la vida, sinó de sobreviure constantment, en un estat d’alerta i amenaça que fa que la seva vida quotidiana sigui una lluita sense fi. Per altra banda, la seva capacitat de raonament es veu minvada precisament per aquest continu estat de supervivència. De tal manera que davant de determinades experiències, tenen la sensació de que és el seu cos qui actua de forma reflexa i impulsiva, sense que puguin tenir accés al raonament, i relativitzar així les coses.


Les veus del trauma

16 January, 2017   /    no comments

01-3-520x245

Escoltar veus dins el nostre cap, sobretot veus que critiquen, o que ens alerten de possibles perills (per exemple: “ets inútil”, “vigila! aquesta persona es vol aprofitar de tu”, “no ho aconseguiràs mai, no cal que ho intentis”), és una experiència habitual en les persones, i freqüentment es relaciona amb experiències difícils o doloroses del nostre passat (traumes).

Quan aquests traumes encara segueixen actius, una part de nosaltres continua en el passat, revivint constantment el trauma a través d’estímuls actuals que ens recorden a allò que ens va passar. És llavors quan aquestes veus prenen el control de la nostra vida, fent que el present estigui ple de dificultats i perills percebuts. La teràpia psicològica, ajuda a que puguem agafar el control de les nostres vides i calmar aquestes veus, per poder viure el present en harmonia i seguretat.

 El següent vídeo, és una representació molt clara de com ens afecten aquestes veus en el nostre dia a dia:


Per què estic sempre a la defensiva?

27 November, 2016   /    2 comments

proud young woman protecting herself with boxing gloves for female protection concept

Estar a la defensiva és un actitud molt comú, i la seva funció és la de protegir-nos. És a dir, quan ens mostrem defensius és perquè percebem un atac imminent i la nostra ment ens fa actuar així per protegir-nos d’aquest atac.

El problema és que sovint hi ha persones que es mostren molt a la defensiva sense que aparentment hi hagi motius …. I això és perquè perceben perills on no n’hi ha. Però … Per què passa això?

En un moment de les seves vides possiblement van ser persones que van viure situacions on es van sentir molt insegures i en perill (generalment en la seva infància), i la seva ment va aprendre a sobreviure a aquestes situacions a través d’aquest mecanisme de defensa.

Imagineu el següent exemple: un guerrer quan va a la guerra, ha de portar la seva armadura per protegir-se dels atacs dels enemics en el terreny de combat. L’armadura és la seva protecció, i és necessària per poder sobreviure a la guerra. Però ara imaginar-vos que la guerra s’acaba, i aquest guerrer torna a casa per seguir amb la seva vida quotidiana. Però se li oblida de treure’s l’armadura, perquè una part de la seva ment no s’ha adonat que la guerra s’ha acabat. Què passaria llavors? Doncs que aquest guerrer, que ja no ho és, seguiria actuant com un guerrer que segueix en la guerra. Aniria a sopar amb els amics amb l’armadura, estaria amb la seva família amb l’armadura, aniria a treballar amb l’armadura … etc. Constantment tindria una actitud defensiva fins i tot amb els seus familiars més pròxims, perquè constantment es sentiria en perill i atacat.

Això acabaria provocant-molts problemes al guerrer, sobretot a nivell de relacions interpersonals, i acabaria sentint-se molt sol i incomprès. I el pitjor de tot és que ell no entendria per què els altres s’allunyen, ja que no s’adona que porta l’armadura posada i que els altres no poden arribar-hi a ell.

La teràpia aniria dirigida a fer veure al guerrer que la guerra s’ha acabat, i que ja no cal que estigui a la defensiva. Així podrà despullar-se de la seva armadura i sentir-se lliure per poder acostar-se als altres sense por.

Sònia Farelo (Psicòloga Sanitària)

http://elcosilesemocions.com/qui-soc/


Reviure un succés versus recordar un succés…diferències

15 March, 2016   /    no comments

Traumas-de-la-Infancia

 

És important saber diferenciar entre aquests dos conceptes (reviure-recordar), ja que psicològicament tenen uns efectes molt diferents en les persones. Reviure (un succés) significa “no superat”. Hi han persones que constantment “reviuen” successos del seu passat, per molts anys que hagin passat d’allò que va provocar tant de dolor, i moltes vegades no són conscients de que, en realitat, no ho estan recordant, sinó que ho estant revivint una i altra vegada, com si allò encara estigués passant a les seves vides, patint exactament igual que des del dia que aquell succés va ocórrer.

Les tècniques de neurprocessament (com per exemple EMDR i Brainspotting) ajuden a recordar els traumes, però no a reviure’ls.

REVIURE RECORDAR
Passo del present al passat (i perdo el meu present de vista) Porto el passat al present (tinc un peu en el passat i un peu en el present). No perdo mai el present de vista
Estic híper o hipoactivat (fora de la meva finestra de tolerància a l’estrès) Estic dins de la meva finestra de tolerància a l’estrès. Puc autoregular-me sense problemes. No em disparo emocionalment
No pots connectar amb altres persones Connectes amb altres persones sense problema
Dissociat (recrees internament el trauma) No dissociat (pots parlar del trauma com un succés del passat,  que ja no està passant)
Parles i sents com si el succés estigués passant ara mateix Pots sentir alguna emoció negativa quan recordes el succés, però saps que ara, en el teu present, estàs segur

CRISI D’ANGOIXA O ATAC DE PÀNIC

15 February, 2016   /    no comments

crisis-de-ansiedad

Una crisi d’angoixa o atac de pànic és l’aparició sobtada de por intensa o de malestar intens que arriba a la seva màxima expressió en pocs minuts i durant aquest temps es produeixen uns símptomes molt aparatosos. La crisi s’inicia de manera brusca. S’acompanya de 13 símptomes somàtics o cognoscitius (són obligats 4 per diagnosticar el trastorn):

  1.  Palpitacions
  2.  Sudoració
  3.  Tremolors o sacsejades
  4. Sensació de falta d’alè o ofec
  5. Sensació d’ennuegar-se
  6. Opressió o malestar toràcics
  7.  Nàusees o molèsties abdominals
  8. Inestabilitat o mareig (atordiment)
  9. Desrealització (el món sembla estrany i irreal) o despersonalització (sentir-se separat del propi cos o dels propis processos mentals com si es tractés d’un observador exterior, per exemple sentint-se com si estigués somiant)
  10. Por a perdre el control o “tornar-se boig”
  11. Por a morir
  12. Parestèsies (sensació d’entumiment o formigueig)
  13. Calfreds o sufocacions

Crisi simptomàtiques limitades: són crisis idèntiques a les crisis d’angoixa completes, excepte pel fet que la por o l’ansietat sobtades s’acompanyen de menys de 4 dels 13 símptomes addicionals.

Recordi que vostè no pot realitzar un diagnòstic només amb aquestes dades, necessita la valoració d’un professional de la psicologia i/o psiquiatria per poder fer un diagnòstic correcte, i poder realitzar el tractament més adequat.


Página 2 de 2912345...1020...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR