La metàfora del trauma: recordin a la dona de Lot

20 December, 2014   /    Inici   /    no comments

Una de les millors metàfores del trauma ve de la Bíblia. Es tracta d’una història molt antiga i bastant coneguda dels estudiosos de les Escriptures jueu-cristianes. La història és més o menys així (versió Carvalho):
“L’avantpassat dels jueus, Abraham, tenia un nebot que es deia Lot. Tots dos tenien moltes ovelles i cabrits, i els seus servents van començar a lluitar per les pastures. Per tal de que no hi hagués desacords en la família, Abraham li va proposar a Lot que se separessin i que Lot escollís a quin costat volia anar. Lot va estar d’acord i eventualment va anar a viure a una ciutat anomenada Sodoma. Segons la narració bíblica, Déu va decidir destruir aquesta ciutat, però com s’havia compromès amb Abraham a salvar els justos, ell va enviar un àngel a avisar a Lot que sortís corrent d’allà amb la seva família. Lot va portar als àngels a casa, pensant que eren éssers humans, i els àngels li van donar l’avís. El missatge diví incloïa la instrucció que fugissin i que no miressin cap enrere fins arribar al seu destí.
Els nòvios de les filles de Lot no van creure en el missatge, van pensar que es tractava d’una broma, i es van quedar a la ciutat, mentre que Lot, la seva dona i les seves dues filles van sortir corrent cap a la plenicie. Tot just havien recorregut certa distància, quan va començar a ploure sofre del cel sobre la ciutat. Tots juntets, van seguir fugint, però per alguna raó que ningú pot explicar, la dona de Lot va decidir mirar cap enrere i es va convertir en estàtua de sal!”
Aquesta és la metàfora del trauma: en certa manera ens transforma en estàtues de sal, eternament congelades mirant cap enrere on està passant la tragèdia i la destrucció. No aconseguim mirar endavant cap al present o el futur, i tampoc fugir del que va passar.
Quan patim un trauma a la nostra vida, part de nosaltres es queda congelat/da, mirant cap a la mort i destrucció, paralitzat/da emocional i neurobiològicament també. Anem arrossegant les estàtues de sal per la vida i quan intentem fer alguna cosa per resoldre la situació interna, les estàtues es queden aterrides perquè només aconsegueixen veure mort i destrucció.

Font: Esly Regina Carvalho (Llibre: Sanando la pandilla que vive adentro)

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

Parelles que no funcionen (parelles disfuncionals)

1 October, 2014   /    Inici   /    no comments

Què significa disfuncional?
El terme disfuncional s’usa per assenyalar una relació, comportament, sistema social, etc que no funciona de manera adequada, anant en contra del ha de ser. Quan es parla d’una parella disfuncional es refereix a una unió en la qual els valors i tractes que haurien d’estar presents es troben absents o no funcionen de forma correcta.
Manca de comunicació
Una de les primeres senyals de que la relació en parella pot ser disfuncional és l’absència d’una bona comunicació. Les parelles saludables conversen de forma habitual sobre la seva quotidianitat i també de temes més profunds com les seves expectatives de vida, sentiments, emocions, plans de futur etc. En una unió que no marxa bé aquest aspecte fonamental es veu molt afectat.
Tensió constant
Quan la relació no va bé és habitual que tots dos sentin molta tensió, en les parelles disfuncionals aquest aspecte és tan evident que qualsevol petita fricció pot conduir a un conflicte major. Sovint hi ha ofenses, insults i reclams i se sol caure en un cercle viciós en el qual no parem de dir-li a l’altre el que ens irrita de la seva conducta.
Baralles molt freqüents
Les relacions de parella disfuncionals es caracteritzen perquè, a falta d’una bona comunicació, no troben la forma de resoldre els seus conflictes, cosa que condueix a discussions i baralles molt freqüents que poden durar hores i fins i tot dies. És una espiral en la qual cada aspecte està connectat fent que l’ambient sigui majoritàriament tens i poc agradable.
Absència de compatibilitat
Perquè les coses funcionin bé hi ha d’haver compatibilitat tant emocional com sexual, ja que aquesta ens permet dur a terme plans junts i caminar per una mateixa senda. En una relació disfuncional la compatibilitat es veu molt afectada, la parella no s’entén ni al llit ni fora d’ell i resulta difícil traçar plans per a un futur en comú.
Incomoditat i abusos
És normal que al no estar a gust amb la nostra parella es generi un ambient d’incomoditat entre ambdós producte de tots els aspectes anteriors i és que les coses no estan funcionant com haurien de funcionar. D’altra banda en una relació disfuncional els abusos tant verbals com (en casos més extrems) físics són comuns, en no estar a gust drenem la nostra frustració d’aquesta manera, la qual cosa afecta de manera important la nostra autoestima i la de l’altre, ocasionant severs danys a la nostra moral i estat d’ànim.
Què fer?
Les relacions conflictives i disfuncionals afecten la nostra salut de forma important, per la qual cosa cal intentar solucionar la situació. Si tots dos pensen i desitgen continuar junts poden recórrer a un terapista de parella, però si consideren que és moment de separar-se el millor és fer-ho de forma amigable i intentar continuar amb el seu camí. La teràpia de parella també pot ajudar en la separació. És el més saludable per a tots dos.
Autora: Laura Ruiz (http://www.uncomo.com/autor/laura-ruiz-32.html)

Font: http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-saber-si-mi-relacion-de-pareja-es-disfuncional-15120.html

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

Com superar traumes

5 September, 2014   /    Inici   /    no comments

És important començar per explicar què és un trauma, doncs bé, parlem de trauma quan ens referim a algun “xoc” emocional que deixa empremta important en el nostre subconscient i la causa és una experiència negativa.

Són fets com separacions, morts, malalties, abusos, etc que poden ocórrer-li a una persona al llarg de la seva vida.

De vegades aquestes experiències no causen cap alteració important en la vida de la persona, però en altres, causa importants danys psicològics en la persona, la qual ha de posar-se en mans d’especialistes que l’ajudin a superar aquesta situació.

De què depèn el que a una persona li afecti certa situació i a altres persones no? Doncs depèn de moltes coses, entre d’altres de la personalitat de la persona, sempre es diu que les persones optimistes tendeixen a superar aquestes situacions millor que les pessimistes. Ara bé, ser optimista o pesimista també depèn de la història personal que hagis tingut (no és el mateix tenir una infància feliç que una infància plena de negligències). Les persones aprenem a ser optimistes o pesimistes, no naixem amb aquesta característica.

El fet que una persona tingui diversos problemes o situacions difícils alhora, també fa que ens veiem més superats i ens sentim incapaços de poder-los solucionar.

Si vostè se sent identificat/da i creu que pot tenir un trauma per superar en la seva vida, ha de tenir en compte que la seva vida potser no es veu gaire alterada per això, però que en qualsevol moment pot donar un gir. És a dir, pot passar alguna cosa que desperti aquest trauma pendent de superar. I això tard o d’hora, acostuma a passar.

En aquestes ocasions els psicòlegs intenten que la persona s’alliberi d’aquests pensaments negatius que envolten el trauma, però és molt important també aconseguir canviar-los per pensaments positius, d’ànim, de superació com ara “jo sóc capaç de superar això” “valc molt i tinc moltes coses bones en la meva vida “. Hi han teràpies especialitzades en traumatització.

El suport familiar i dels amics és importantíssim en aquests casos, tenir gent amb la qual parlar i sentir-nos escoltats és bàsic per superar la majoria dels problemes de la vida.

No puc acabar sense donar ànim a totes aquelles persones que ara mateix estan patint per traumes passats i dir-los que moltes vegades ens veiem incapaços però que en realitat podem superar fins a situacions que mai imaginem … Només cal demanar ajuda professional.

 

FONT: http://www.inestabilidademocional.com/como-superar-traumas/

 

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 


L’art d’oblidar: trauma, cervell i EMDR

1 September, 2014   /    Inici   /    no comments

Aquí teniu un video sobre com els traumes afecten el cervell de les persones i com la teràpia EMDR pot ser una intervenció terapèutica molt positiva. Només es visualitzaran 15 minuts del total del video. Si voleu veure’l sencer, cal que us el descarregueu:

https://www.dropbox.com/s/m92q0am340a9w88/La%20noche%20tematica%20-%20El%20arte%20de%20olvidar.mp4?dl=0

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 


Una teràpia per reduir ferides psicològiques

27 July, 2014   /    Inici   /    no comments

La teràpia familiar interna és, al meu parer, una manera molt efectiva de reduir ferides psicològiques, que tenen la majoria de
les persones per traumes soferts en la infància primerenca. Les ferides que pateixen aquestes persones quan són adults són: excessiva vergonya, culpa, pors, problemes de confiança, distorsions de la realitat i problemes per establir vincles afectius. La teràpia familiar interna és una manera de reduir aquestes ferides permanentment.

La teràpia familiar, com probablement sàpigues, consisteix en reunir persones d’una família amb un terapeuta que avalua perquè aquesta família té estrès o no funciona bé. Perquè hi ha membres enfadats, o espantats, o deprimits o discutint tot el temps. El terapeuta analitza quina és la causa i treballa per reduir la causa i substituir-la per harmonia. Això és una descripció de la teràpia familiar. La teràpia familiar interna fa exactament el mateix: comença per identificar quines són les parts que componen la teva personalitat (les teves subpersonalitats). Les persones tenen una mitjana d’entre 18 i 35 subpersonalitats diferents. N’hi ha de 3 tipus:
“Nens interiors”, molt reactius, plens d’emocions, amb poca experiència del món
“Guardians” que vigilen els nens interiors eternament, els conforten i protegeixen. Això és tot el que fan.
– El tercer grup de subpersonalitats es diuen “mànagers”, que prenen les teves decisions i causen el teu comportament quan els nens interiors i els guardians estan inactius.

La teràpia familiar interna comença per identificar, fer una llista, de qui són les teves subpersonalitats. A continuació diu que avaluïs les teves ferides psicològiques, seleccionis una ferida i identifiquis quines subpersonalitats causen aquesta ferida. Per exemple:
moltes persones tenen poca autoestima, manca de confiança en si mateixos, que es tradueix en la ferida “vergonya excessiva”. De molt petits els van dir “no vals res, ets estúpid, ets lleig, ningú t’estimarà, ets tonto …”. Els nens petits absorbeixen tot això perquè no tenen l’experiència per posar-lo en perspectiva i jutjar-ho. Així que ho absorbeixen i pensen .. “sóc estúpid, sóc tonto, ningú em podrà estimar, sóc dolent!”
Moltes persones que tenen vergonya i poca autoestima tenen “nens interiors” que segueixen amb aquesta visió d’un nen que pensa: “ningú em pot estimar, sóc dolent”. Així que la teràpia familiar interna busca d’una manera segura i respectuosa, identificar els nens interiors que tenen idees distorsionades i desfasades com “jo no valc”. Poden tenir diferents edats de desenvolupament, 2,9 17 anys… Pots tenir un o diversos nens interiors. El següent pas és identificar com és, on viu, viu en el present? els nens interiors normalment viuen en el passat, creuen que encara estan en els dies de batalla, contra tota lògica o experiència. Creuen que encara és 1972 o 1984. Després esbrinem pacientment on viu i de forma creativa, el convidem a venir a viure en el present. I llavors ho connectes a la teva subpersonalitat el “mànager afectuós”. Mai he conegut a ningú que no tingui una part “mànager” especialista en donar suport emocionalment, protegir amb compassió i empatia i ajudar els altres a satisfer les seves necessitats. Així que connectes al nen interior avergonyit amb el teu “mànager afectuós”, normalment no es coneixen.

A continuació identifiques als guardians que no coneixen el teu “Jo veritable”, i treballes amb ells pacientment perquè el coneguin i que intentin deixar la protecció del nen interior avergonyit al teu “Jo veritable” amb l’ajuda del mànager “afectuós”. Si els guardians ho volen intentar, veuran que el teu “Jo veritable” i els altres mànagers protegiran i nodriran al teu “nen interior avergonyit” o a altres nens interiors, com el “nen espantat”, “el nen abandonat”, “el nen perdut”. Molts de nosaltres tenim tots aquests nens interiors, si provenim d’una infància disfuncional. Així que amb aquesta teràpia treballes pacientment per reorganitzar la dinàmica i els rols de la teva família interior, a poc a poc. A mesura que ho fas, les teves parts (subpersonalitats) comencen a confiar gradualment en la saviesa i habilitats dels teus mànagers, especialment en el teu “Jo veritable”.
A mesura que alliberes al teu “Jo veritable” perquè et guiï, les teves ferides psicològiques disminueixen, la qualitat de la teva vida millora, les teves relacions milloren, i potser la teva salut millori. Aquest és el propòsit de la teràpia familiar interior.
Realment provoca canvis en les personalitats de les persones que estan preparades per canviar. Si no estàs preparat/da, no funcionarà.
T’has plantejat com seria la teva vida si alliberessis al teu excel·lent “Jo veritable” per guiar-te en totes les situacions?
La teràpia familiar interior t’ajudarà a aconseguir-ho.

 

AUTOR:  Peter Gerlach

FONT: http://youtu.be/YSYu1cyyUxU

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 


Página 10 de 29« Primera...89101112...20...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR