Les conseqüències dels traumes en la personalitat

11 January, 2015   /    Inici   /    no comments

El terme trauma significa ferida. Freud va ser el primer que va començar a utilitzar de forma sistemàtica aquesta paraula dins de l’àmbit de la psicologia, per descriure les ferides psíquiques que pot patir una determinada persona com a conseqüència d’un esdeveniment o situació que influeixi de manera negativa en la seva vida psicològica. Els traumes estan íntimament relacionats amb les vivències. Una vivència és una experiència que deixa empremta en la personalitat, és a dir, que té la suficient importància com per marcar o modificar la nostra manera de ser després d’haver-la viscut.

Quan alguna vivència o conjunt de vivències produeix un gran impacte en la vida psicològica d’un individu, ja sigui per la intensitat de les mateixes, ja perquè es tracti d’algú psicològicament feble, i algunes de les seves parcel·les psicològiques queden ferides o destruïdes, diem que ha patit un trauma, i, per tant, que ha quedat traumatitzat, com si s’hagués produït una ferida o esquinç en la seva personalitat.

Els traumes psicològics repercuteixen, sobretot, en l’actitud i la conducta futures de la persona que els ha patit. Per exemple, un desengany amorós de certa envergadura pot fer que una persona canviï d’actitud amb les persones del sexe oposat, establint una sèrie de mecanismes psicològics de defensa que tendeixen a evitar que es repeteixi una situació similar, el que es pot traduir en un distanciament afectiu i certa desconfiança a l’hora de plantejar-se la possibilitat d’una nova relació de parella.

Els traumes poden afectar qualsevol esfera de la psicologia personal i poden produir-se a totes les edats. Tradicionalment la majoria dels autors han destacat la importància dels traumes infantils i juvenils, ja que durant aquesta època la personalitat encara no s’ha configurat de forma definitiva, de manera que els traumes influeixen de manera més decisiva en l’estructura de la mateixa. A més, els joves i adolescents tenen menys capacitat per assimilar, elaborar i adaptar-se a certes situacions conflictives des del punt de vista psicològic, de manera que aquestes solen tenir un major poder traumatitzant. Aquest últim aspecte té una importància cabdal, ja que no totes les situacions dotades, en principi, d’un alt poder traumatitzant com les de pèrdua, abandonament, humiliació, agressió, etc., produeixen traumes de manera obligada. Si són elaborades per la persona que les pateix de forma adequada poden fins i tot tenir un cert efecte beneficiós. Al cap i a la fi, després d’aquestes experiències sorgeixen una sèrie de mecanismes d’aprenentatge, tant en el nivell conscient com en l’inconscient, que, si són adequats, poden enriquir la personalitat i constituir un estímul per al desenvolupament d’aquesta en un sentit expansiu . Per exemple, un suspens pot servir perquè un nen prengui consciència del reduït del seu esforç i estimular perquè estudiï més temps, amb més profunditat i amb una tècnica d’estudi millor. Per contra, seguint amb el mateix exemple, un suspens pot tenir conseqüències diametralment oposades, és a dir, provocar un major abandonament dels estudis, casos de desadaptació escolar, etc.

Si el traumatisme té prou envergadura pot conduir a un desenvolupament anòmal de la personalitat: els diversos traumes que pateixen en el transcurs de la vida van originant mecanismes psicològics de defensa, repressió, desplaçament, etc., que, per ser inadequats, arriben a configurar una personalitat deteriorada, més inestable i més feble, de caràcter anòmal, és a dir, a cavall entre allò normal i allò patològic.

FONT: http://www.proyectopv.org/2-verdad/traumasspsic.htm

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

La metàfora del trauma: recordin a la dona de Lot

20 December, 2014   /    Inici   /    no comments

Una de les millors metàfores del trauma ve de la Bíblia. Es tracta d’una història molt antiga i bastant coneguda dels estudiosos de les Escriptures jueu-cristianes. La història és més o menys així (versió Carvalho):
“L’avantpassat dels jueus, Abraham, tenia un nebot que es deia Lot. Tots dos tenien moltes ovelles i cabrits, i els seus servents van començar a lluitar per les pastures. Per tal de que no hi hagués desacords en la família, Abraham li va proposar a Lot que se separessin i que Lot escollís a quin costat volia anar. Lot va estar d’acord i eventualment va anar a viure a una ciutat anomenada Sodoma. Segons la narració bíblica, Déu va decidir destruir aquesta ciutat, però com s’havia compromès amb Abraham a salvar els justos, ell va enviar un àngel a avisar a Lot que sortís corrent d’allà amb la seva família. Lot va portar als àngels a casa, pensant que eren éssers humans, i els àngels li van donar l’avís. El missatge diví incloïa la instrucció que fugissin i que no miressin cap enrere fins arribar al seu destí.
Els nòvios de les filles de Lot no van creure en el missatge, van pensar que es tractava d’una broma, i es van quedar a la ciutat, mentre que Lot, la seva dona i les seves dues filles van sortir corrent cap a la plenicie. Tot just havien recorregut certa distància, quan va començar a ploure sofre del cel sobre la ciutat. Tots juntets, van seguir fugint, però per alguna raó que ningú pot explicar, la dona de Lot va decidir mirar cap enrere i es va convertir en estàtua de sal!”
Aquesta és la metàfora del trauma: en certa manera ens transforma en estàtues de sal, eternament congelades mirant cap enrere on està passant la tragèdia i la destrucció. No aconseguim mirar endavant cap al present o el futur, i tampoc fugir del que va passar.
Quan patim un trauma a la nostra vida, part de nosaltres es queda congelat/da, mirant cap a la mort i destrucció, paralitzat/da emocional i neurobiològicament també. Anem arrossegant les estàtues de sal per la vida i quan intentem fer alguna cosa per resoldre la situació interna, les estàtues es queden aterrides perquè només aconsegueixen veure mort i destrucció.

Font: Esly Regina Carvalho (Llibre: Sanando la pandilla que vive adentro)

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

Parelles que no funcionen (parelles disfuncionals)

1 October, 2014   /    Inici   /    no comments

Què significa disfuncional?
El terme disfuncional s’usa per assenyalar una relació, comportament, sistema social, etc que no funciona de manera adequada, anant en contra del ha de ser. Quan es parla d’una parella disfuncional es refereix a una unió en la qual els valors i tractes que haurien d’estar presents es troben absents o no funcionen de forma correcta.
Manca de comunicació
Una de les primeres senyals de que la relació en parella pot ser disfuncional és l’absència d’una bona comunicació. Les parelles saludables conversen de forma habitual sobre la seva quotidianitat i també de temes més profunds com les seves expectatives de vida, sentiments, emocions, plans de futur etc. En una unió que no marxa bé aquest aspecte fonamental es veu molt afectat.
Tensió constant
Quan la relació no va bé és habitual que tots dos sentin molta tensió, en les parelles disfuncionals aquest aspecte és tan evident que qualsevol petita fricció pot conduir a un conflicte major. Sovint hi ha ofenses, insults i reclams i se sol caure en un cercle viciós en el qual no parem de dir-li a l’altre el que ens irrita de la seva conducta.
Baralles molt freqüents
Les relacions de parella disfuncionals es caracteritzen perquè, a falta d’una bona comunicació, no troben la forma de resoldre els seus conflictes, cosa que condueix a discussions i baralles molt freqüents que poden durar hores i fins i tot dies. És una espiral en la qual cada aspecte està connectat fent que l’ambient sigui majoritàriament tens i poc agradable.
Absència de compatibilitat
Perquè les coses funcionin bé hi ha d’haver compatibilitat tant emocional com sexual, ja que aquesta ens permet dur a terme plans junts i caminar per una mateixa senda. En una relació disfuncional la compatibilitat es veu molt afectada, la parella no s’entén ni al llit ni fora d’ell i resulta difícil traçar plans per a un futur en comú.
Incomoditat i abusos
És normal que al no estar a gust amb la nostra parella es generi un ambient d’incomoditat entre ambdós producte de tots els aspectes anteriors i és que les coses no estan funcionant com haurien de funcionar. D’altra banda en una relació disfuncional els abusos tant verbals com (en casos més extrems) físics són comuns, en no estar a gust drenem la nostra frustració d’aquesta manera, la qual cosa afecta de manera important la nostra autoestima i la de l’altre, ocasionant severs danys a la nostra moral i estat d’ànim.
Què fer?
Les relacions conflictives i disfuncionals afecten la nostra salut de forma important, per la qual cosa cal intentar solucionar la situació. Si tots dos pensen i desitgen continuar junts poden recórrer a un terapista de parella, però si consideren que és moment de separar-se el millor és fer-ho de forma amigable i intentar continuar amb el seu camí. La teràpia de parella també pot ajudar en la separació. És el més saludable per a tots dos.
Autora: Laura Ruiz (http://www.uncomo.com/autor/laura-ruiz-32.html)

Font: http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-saber-si-mi-relacion-de-pareja-es-disfuncional-15120.html

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

Com superar traumes

5 September, 2014   /    Inici   /    no comments

És important començar per explicar què és un trauma, doncs bé, parlem de trauma quan ens referim a algun “xoc” emocional que deixa empremta important en el nostre subconscient i la causa és una experiència negativa.

Són fets com separacions, morts, malalties, abusos, etc que poden ocórrer-li a una persona al llarg de la seva vida.

De vegades aquestes experiències no causen cap alteració important en la vida de la persona, però en altres, causa importants danys psicològics en la persona, la qual ha de posar-se en mans d’especialistes que l’ajudin a superar aquesta situació.

De què depèn el que a una persona li afecti certa situació i a altres persones no? Doncs depèn de moltes coses, entre d’altres de la personalitat de la persona, sempre es diu que les persones optimistes tendeixen a superar aquestes situacions millor que les pessimistes. Ara bé, ser optimista o pesimista també depèn de la història personal que hagis tingut (no és el mateix tenir una infància feliç que una infància plena de negligències). Les persones aprenem a ser optimistes o pesimistes, no naixem amb aquesta característica.

El fet que una persona tingui diversos problemes o situacions difícils alhora, també fa que ens veiem més superats i ens sentim incapaços de poder-los solucionar.

Si vostè se sent identificat/da i creu que pot tenir un trauma per superar en la seva vida, ha de tenir en compte que la seva vida potser no es veu gaire alterada per això, però que en qualsevol moment pot donar un gir. És a dir, pot passar alguna cosa que desperti aquest trauma pendent de superar. I això tard o d’hora, acostuma a passar.

En aquestes ocasions els psicòlegs intenten que la persona s’alliberi d’aquests pensaments negatius que envolten el trauma, però és molt important també aconseguir canviar-los per pensaments positius, d’ànim, de superació com ara “jo sóc capaç de superar això” “valc molt i tinc moltes coses bones en la meva vida “. Hi han teràpies especialitzades en traumatització.

El suport familiar i dels amics és importantíssim en aquests casos, tenir gent amb la qual parlar i sentir-nos escoltats és bàsic per superar la majoria dels problemes de la vida.

No puc acabar sense donar ànim a totes aquelles persones que ara mateix estan patint per traumes passats i dir-los que moltes vegades ens veiem incapaços però que en realitat podem superar fins a situacions que mai imaginem … Només cal demanar ajuda professional.

 

FONT: http://www.inestabilidademocional.com/como-superar-traumas/

 

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 


L’art d’oblidar: trauma, cervell i EMDR

1 September, 2014   /    Inici   /    no comments

Aquí teniu un video sobre com els traumes afecten el cervell de les persones i com la teràpia EMDR pot ser una intervenció terapèutica molt positiva. Només es visualitzaran 15 minuts del total del video. Si voleu veure’l sencer, cal que us el descarregueu:

https://www.dropbox.com/s/m92q0am340a9w88/La%20noche%20tematica%20-%20El%20arte%20de%20olvidar.mp4?dl=0

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 


Página 10 de 29« Primera...89101112...20...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR