Els traumes emocionals com a causa de les malalties

10 October, 2012   /    Inici   /    no comments

Molts metges no van a buscar la causa del problema (de la malaltia); senzillament no tenen temps. De fet, en general un metge no li dirà el que necessita fer per prevenir una malaltia, perquè aquest no és la seva principal comesa. De vegades la raó que no li digui res per li prevenció és que no ho sap. Ell ha estudiat malalties, no la salut.

És l’Educador en la Salut el que li dirà quins aliments i suplements necessita per evitar i superar malalties específiques i que menjar per eliminar o aturar ara el restrenyiment.

Com hem vist de vegades les malalties tenen el seu origen físic en una altra part de l’organisme, altres vegades són deficiències químiques, però ens sorgeixen nombroses preguntes:

Per què algunes persones estan morint de diverses malalties a una edat tan primerenca com els quaranta, cinquanta, seixanta, fins i tot 30, o menys anys? Moren de malalties del cor, malalties de la sang, càncer, malalties autoimmunes i la llista no s’acaba. Cada vegada se sap més de les causes de les malalties i el que es pot fer per evitar-les. I cada vegada es reconeix més que la mort que produeixen nombroses malalties són el resultat del nostre estil de vida, dels aliments que mengem, l’aigua que bevem, l’aire contaminat que respirem, els pensaments que tenim, les toxines a què ens exposem a la feina o els productes de neteja que utilitzem a la llar.

Què és el que fa que ens comportem d’una manera que és perjudicial tant per als altres com per a nosaltres mateixos afectant a la nostra salut, les nostres relacions i la nostra vida? Per què fuma la gent quan sap que causa càncer? Per què la gent beu cafè quan saben que la cafeïna afecta la glàndula suprarenal, el que finalment condueix al seu esgotament? Per què la gent menja sucre refinat quan se sap que té efectes incalculables en la salut més enllà de la diabetis? La resposta és senzilla però difícil d’acceptar.

Els traumes i les malalties

El Dr Arthur Janov dóna una explicació al seu llibre de 1996, “Why You Get Sick and How You Get Well: The Healing Power of Feelings”, en dir que tota malaltia s’origina a partir dels records traumàtics reprimits com a resultat d’algun trauma en els primers anys de vida. A més ens recorda el poder dels sentiments per vèncer les nostres malalties.

Esmenta que en els últims trenta anys ha après molt sobre els éssers humans i el que els impulsa a actuar. Encara que pugui semblar trivial, el que ha trobat és una emoció única i complexa anomenada amor. No l’amor romàntic d’una novel · la, sinó l’amor fonamental, l’amor d’un pare per a un nen. Quan un nen no té amor i afecte, no importa com sigui la falta, crea dolor, i si aquest dolor es queda allotjat o integrat en el sistema, el que al seu torn provoca malalties físiques i emocionals més tard en la seva vida.

En el nostre article: Biorrespiración. Salut de la vida emocional s’explica com un altre autor-Désiré Merien en el seu llibre “La Biorrespiración” ens ensenya a treure cap a fora aquestes emocions o traumes perquè no ens facin mal. Personalment he vist a la pràctica el que s’explica en el llibre i és esglaiador veure com algunes persones gràcies a aquesta tècnica de la biorrespiració treuen aquests traumes en forma de plor, crits, etc., transformant i transportant a les persones de nou a seva infantesa revivint allò que, sense ells saber-ho, els va causar el trauma. Algunes per fi es van alliberar, en altres, encara que es van alliberar del trauma, el dany físic ja estava fet i van arribar tard.

En conclusió, no es resigni, canviï de comportament, pensament i estil de vida, canvieu al que promou la salut. Sigui feliç. Alliberi els seus traumes, les seves rancúnies, els seus odis. Això és el que necessita per reduir o eliminar la malaltia. Això és el que necessita per aconseguir una sensació de benestar en la seva vellesa als 80, 90, o més anys d’edat. La pregunta ara és: Quantes persones estan disposades a dedicar el temps i els recursos necessaris per començar a menjar els aliments correctes, canviar el seu estil de vida, canviar l’odi per l’amor? Aquest és el primer pas per reduir o eliminar la malaltia.

Autor: http://wikbio.com/ca/Els-traumes-emocionals-com-a-causa-de-les-malalties

 


Cuando te destruyen el pasado. MONTXO ARMENDÁRIZ.

30 September, 2012   /    Inici   /    no comments

Hubo un tiempo en que estaba convencido de que nunca podría contar esta historia. Llevaba ya varios meses entrevistando a personas que habían sufrido abusos en su infancia. Y ante lo que me contaban, me sentía perdido, desconcertado. No sabía muy bien lo que buscaba, pero tenía la certeza de que en cada una de sus vidas había una historia, una película. Aunque no encontraba la forma de llevarla a la pantalla. Y por eso seguía recopilando materiales sobre el tema, leyendo libros, hablando con ellas, acumulando anécdotas, hechos, frases, gestos, etcétera, porque tanto dolor, tanta impotencia y tanta lucha no podían quedar en el anonimato, no podían quedar silenciados al igual que quienes los sufrían.

Así iban pasando los días y, al igual que Truman Capote vagó durante cinco años por las llanuras de Kansas en busca de las circunstancias que dieran sentido al irracional asesinato que luego plasmó en su inolvidable relato A sangre fría, yo pasaba de entrevista a entrevista con la vaga esperanza de encontrar algún elemento que diera sentido a todo aquel material. No era la primera vez que trabajaba sin saber muy bien cuál era la finalidad de todo ese esfuerzo. Porque hacía tiempo que había comprobado que para acceder a lo cualitativo, a lo diferente, primero se necesita de lo cuantitativo, de la acumulación de datos.

Una tarde me dirigía a uno de esos encuentros casi rutinarios con una de las personas que había sufrido abusos. Mi rostro debía reflejar el cansancio y la frustración de quien no esperaba encontrar nada nuevo. Apenas hablamos. O mejor dicho, apenas hablé yo, porque fue ella la que sin necesidad de preguntarle nada me dijo: “Cada nuevo día lo vivo como si fuera el primero de mi vida. Es lo único que me ayuda a seguir adelante”. Y tras un silencio, añadió: “Tú tienes un pasado sobre el que seguir construyendo algo. Otras no lo tenemos. Eso es lo que nos diferencia”. No supe qué decir. Tampoco hablamos mucho más. Solo le di las gracias y, al poco, nos despedimos.

Aquella noche, al llegar a casa, anoté este breve comentario como resumen de lo hablado: “Cuando te destruyen el pasado, necesitas construir uno nuevo día a día”. Y a partir de esta idea comenzó a cobrar sentido la historia que buscaba. Poco a poco, fue surgiendo No tengas miedo: la historia de una joven a la que destrozaron su infancia, a la que le negaron el derecho a ser dueña de su propio cuerpo. Una historia de dependencia y, por lo tanto, de abuso, de poder, de dominación. Como tantas otras. Pero también la historia de una joven que se enfrenta con determinación a ese pasado y decide construir su propio destino, día a día, como si fuera el primero de su vida. Como lo hacen y lo siguen haciendo tantas víctimas que esperan encontrar el reconocimiento y la comprensión que les hemos negado tantas veces.

Fuente: EL PAÍS, viernes 29 de abril de 2011


Equilibri Emocional al Límit, article de la revista Psychologies Espanya on participa Dolors Mosquera i es cita l’EMDR.

30 September, 2012   /    Inici   /    no comments

Prop d’un 2% de la població pateix un trastorn límit de la personalitat (TLP). Són persones inestables emocionalment, amb pensaments molt polaritzats i relacions caòtiques…

PATEIXO TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT?

El diagnòstic del TLP ha de fer un psicòleg o psiquiatre. però potser vulguis saber si els teus problemes es remunten a un possible trastorn de la personalitat. El següent llistat pot posar-te sobre avís. Si dels següents nou criteris del DSM de l’Associació Nord-americana de Psiquiatria reconeixes 5 propis en tu, és probable que pateixis el trastorn. També és possible que reconeguis alguns sense patir-los:
• T’esforces per evitar l’abandonament i no quedar sol.
• Les teves relacions amb altres persones es caracteritzen per múltiples baixades i pujades.
• La imatge que tens sobre tu mateix (el que t’agrada, qui ets) canvia contínuament, així com les teves creences i idees.
• Et costa dominar impulsos (auto) destructius, com abús de substàncies, sexe, afartaments de menjar …
• Amenaces amb el suïcidi, fas intents o t’automutiles.
• El teu estat anímic fluctua ràpidament, per exemple, entre tristesa, irritabilitat o nerviosisme.
• Sents un profund buit interior.
• La teva ràbia o enuig moltes vegades no estan en proporció amb les circumstàncies.
• Quan estàs sota estrès pateixes símptomes dissociatius (sentir-te estrany i absent) o tendeixes a sospitar de tot.
Atenció: fins a cert punt tots tenim aquestes característiques, especialment els adolescents. Han de ser de llarga durada (anys), persistents i intenses per poder parlar del TLP. Consulta sempre amb un expert.
Si vols acabar de llegir l’article ves al següent enllaç.


Les empremtes dels traumes

23 September, 2012   /    Inici   /    no comments

Constantment parlem d’emocions positives i negatives, bones o dolentes, quan volem referir-nos als estats emocionals que ens fan sentir bé o malament. En realitat, a totes les emocions hauríem de considerar-les positives o bones, doncs totes ens donen una informació privilegiada i sense la qual, aniríem perduts pel món. De fet, aquesta és la funció primordial de les emocions: donar-nos informació sobre com ens està afectant el nostre entorn en un moment donat.

Alegria, tristesa, ira, vergonya, por, sorpresa, fàstic. Aquestes són emocions bàsiques. Però aquestes poden derivar en altres de més complexes: culpabilitat, impotència, ressentiment, ansietat, satisfacció,… La ment humana s’encarrega d’anar processant diàriament totes aquestes emocions junt amb la informació que les acompanya, per poder anar superant les dificultats amb les que ens anem trobant a la nostra vida.

Però, quan vivim experiències en les que patim emocions molt intenses, la nostra ment es bloqueja impedint la “digestió” d’aquestes fortes emocions, de manera que resulta impossible superar amb èxit aquella experiència. Això freqüentment té com a conseqüència, l’emmagatzematge de l’emoció en el nostre cos en forma de símptomes físics.


Página 29 de 29« Primera...1020...2526272829

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR