Atacs de pànic

21 April, 2013   /    Inici   /    no comments

QUÈ ÉS L’ANSIETAT?

L’ansietat és una emoció que ens ajuda a sobreviure. És el nostre sistema d’alarma davant d’un perill. L’ansietat es converteix en un problema quan el sistema d’alarma s’activa en situacions on no s’hauria d’activar, i/o quan és d’una intensitat molt elevada.
La resposta d’ansietat pot variar molt d’una persona a una altra. El que tenen en comú les persones que pateixen un trastorn d’ansietat és que presenten una sèrie de pensaments, emocions, símptomes físics i comportaments que interfereixen significativament en la vida del qui ho pateix.
L’angoixa és un problema molt comú en la nostra societat. Una de cada vint persones presenta símptomes d’ansietat en algun moment de la seva vida, tot i que el grup de persones que pateixen episodis aguts d’ansietat és més reduït. Aquestes persones es diu que pateixen un trastorn de pànic amb/sense Agorafòbia.

QUÈ ÉS L’AGORAFÒBIA?

Les persones que presenten agorafòbia experimenten una por intensa a un ventall de situacions on perceben que, si els hi pasés alguna cosa dolenta, no podrien fugir ni rebre ajuda.

QUÈ ÉS UN ATAC DE PÀNIC?

S’anomena atac de pànic a la presència d’episodis aguts d’ansietat (taquicàrdies, palpitacions, calfreds, sensació d’ofec, sensació de mareig, formigueigs en les extremitats, tremolors) i a la interpretació catastròfica d’aquests símptomes (por a patir un infart, por a perdre el control, por a tornar-se boig, por a caure i desmaiar-se, por a morir). Un cop apareix, la persona manté una actitud hipervigilant dels seus símptomes per por de que tornin a aparèixer, i evita certes situacions per tal de prevenir que els atacs no apareguin.
Alguns exemples d’aquestes situacions temudes són: tendes, trens, túnels, ascensors i estar lluny de casa i sense una persona de confiança. En aquetes situacions hi ha una preocupació excessiva a perdre el control, a fer un comportament socialment inadequat, a tenir una malaltia física com un atac de cor, a no poder aguantar els esfínters, a desmaiar-se, a tornar-se boig o a morir.
Els atacs de pànic acostumen a estar limitats a situacions concretes, però en ocasions poden presentar-se de forma més generalitzada. Molta gent presenta també simptomatologia depressiva, però aquesta desapareix quan es tracta l’angoixa.
Hi ha diverses aproximacions, però probablement hi ha un 1% de la població que pateix un trastorn de pànic amb o sense agorafòbia.
No hi ha una causa única. Tendeix a manifestar-se a principis de l’edat adulta amb l’aparició, en primera instància, d’un atac de pànic d’inici sobtat. Posteriorment la persona comença a tenir por a què apareguin altres episodis i comença a evitar situacions on creu que poden aparèixer. La causa del primer atac de pànic s’està tot just començant a investigar de forma sistemàtica. Alguns factors rellevants són: esdeveniments vitals i estressants, tendència a respirar ràpid, fluctuacions en diverses substàncies químiques del cervell i interpretació catastròfica dels símptomes d’ansietat.

Els atacs de pànic s’inicien de manera brusca. S’acompanya de 13 símptomes somàtics o cognoscitius (són obligats 4 per diagnosticar el trastorn):

  • Palpitacions
  • Sudoració
  • Tremolors o sacsejades
  • Sensació de falta d’alè o ofec
  • Sensació d’ennuegar
  • Opressió o malestar toràcics
  • Nàusees o molèsties abdominals
  • Inestabilitat o mareig (atordiment)
  • Desrealització (el món sembla estrany i irreal) o despersonalització (un se sent separat del propi cos o dels mateixos processos   mentals com si es tractés d’un observador exterior, per exemple sentint-se com si un estigués somiant)
  • Por a perdre el control o “tornar-se boig”
  • Por a morir
  • Parestèsies (sensació d’entumiment o formigueig)
  • Calfreds o sufocacions

Crisis simptomàtiques limitades: crisis idèntiques a les crisis d’angoixa completes, excepte pel fet que la por o l’ansietat sobtades s’acompanyen de menys de 4 dels 13 símptomes addicionals.

 

 

FONT: http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/ansietat/


DE QUÈ ES DEFENSA UNA PERSONA QUE PATEIX TLP (Trastorn Límit de la Personalitat)?

14 April, 2013   /    Inici   /    no comments

És important que, a més d’examinar com es defensa un persona amb trastorn límit, pensem, com a colofó, de què es defensa, què és allò tan temorós i perillós que el subjecte ha d’intentar allunyar de si.

Encara que ja ho hem repetit i és sabut, l’angoixa bàsica del pacient borderline és la por a l’abandonament. La manca de constància d’objecte, la dificultat de guardar dins seu la imatge afectiva de les persones i sentir-se acompanyat per elles fins i tot en el cas de la seva absència física, fa que qualsevol estímul pugui esdevenir potencialment perillós i sigui, real o fictíciament, motiu d’allunyament per part de l’altre. Per evitar aquest allunyament, posa en marxa una llarga llista de maniobres, inconscients unes, preconscients altres i totalment conscients la resta, que intenten pal·liar aquests perills.

Amb les variades parelles sexuals que de vegades tenen no busquen satisfer el pla sexual, sinó ser abraçat o abraçada, ser tocat o tocada. De la mateixa manera la necessitat imperiosa d’intimar amb qualsevol persona, de comptar de seguida les seves coses parla d’aquesta fam d’afecte tan voraç. Com que només els importa la funció que compleix l’objecte i no l’objecte mateix, poden canviar fàcilment quant hagin aconseguit un altre que compleixi la mateixa funció que l’anterior. El seu lema podria ser “més val mal acompanyat que sol”.

La manca d’autenticitat i de sentiment d’identitat (o difusió de la identitat) és un altre dels símptomes bàsics del qual el subjecte necessita defensar-se per afrontar la vida d’una manera més operativa. El fet d’assumir diferents personalitats segons el cas, la inconstància en les seves activitats amb la finalitat d’acontentar a tots i, de vegades, l’acudir a actes autolesius, posen control a aquest desplaer.

Els sentiments de buit també formen part del seguici de sentiments que amenacen amb aniquilar al pacient borderline. La llista de conductes posades en marxa per omplir aquest buit sense fons, aquest forat negre o aquesta manca bàsica (Balint, 1968) poden ser infinites: anar a l’abús de substàncies psicoactives, la inconstància en les seves activitats, la dependència voraç d’algú que li ompli (cosa que mai aconsegueix), les autolesions (talls, cremades) o intents suïcides, les conductes de recerca de sensacions o els trastorns del control dels impulsos (cleptomania, joc patològic o sobreingesta compulsiva) poden ser utilitzats per omplir el buit, òbviament sense èxit.

És lògic que no tots els subjectes borderline han de posar en marxa tots els procediments que aquí hem descrit. Encara que (…), predominen els mecanismes primitius (de tall psicòtic o pseudo-psicòtic, com l’escissió, negació, projecció o identificació projectiva), també podem observar altres mecanismes més avançats, com la intel·lectualizació o la repressió. Una pista que ens pot ajudar a identificar davant quin grup d’estratègies defensives estem, consisteix a posar atenció en la interacció amb el pacient. Els mecanismes avançats normalment no interfereixen en la relació pacient-terapeuta ni, m’atreviria a dir, en la relació del pacient amb les persones que l’envolten. Els mecanismes primitius es poden observar directament ja sigui en el contingut del discurs del pacient (contradiccions, adjectius molt positius cap al terapeuta, o molt negatius) com en el comportament (reaccions d’angoixa, mostres de menyspreu, provocació, exigències d’atenció i afecte) .

Amb tot això esperem haver llançat un punt de llum o almenys de sistematització dels mecanismes de defensa que pot posar en funcionament un pacient límit. Però, al fil d’això, no podem oblidar-nos que aquestes persones, llevat que el seu grau d’afectació sigui molt gran i sigui un pacient greu (en això, com en tot, hi ha nivells de gravetat), poden funcionar de forma molt normal quan els seus comportaments TLP no són desencadenats, quan no s’enfronten a situacions aterridores per a ells. En molts moments no semblen tenir un trastorn. Quan no estan dominats per les seves intenses emocions no necessiten anar a les seves estratègies d’afrontament disfuncionals perquè tenen el control de les seves vides.

Així mateix, les estratègies d’afrontament poden anar fent-se cada vegada més eficaços, els descontrols emocionals menys freqüents i menys intensos, les situacions ansiògenes menys atemoridors, si el pacient es posa en mans de professionals que li guiïn en el seu camí cap al creixement i el control i el millor rendiment de les seves capacitats i habilitats.

 

 

FONT: http://www.trastornolimite.com/informacion/informacion-sobre-tlp/122-mecanismos-de-defensa-en-el-trastorno-limite-de-la-personalidad


Trauma i trastorns de la personalitat

8 April, 2013   /    Inici   /    no comments

Per què parlar de Trauma i Trastorns de Personalitat?

En l’arrel d’aquests trastorns es troba un alt percentatge d’antecedents traumàtics o problemes d’afecció, raó per la qual se li ha donat (…) un paper tan rellevant al trauma i els trastorns associats.

El trauma en la infància s’ha associat amb patologies molt diverses: depressió, ansietat, mala autoestima, dificultats en el funcionament social, conductes autodestructives, trastorns de personalitat, trastorns dissociatius, abús d’alcohol i drogues, trastorns alimentaris, somatització, etc (Chu , 1998). El trastorn límit de personalitat (TLP) i la dissociació estan fortament relacionades. Els criteris DSM-IV-TR del TLP, per exemple, inclouen símptomes dissociatius aïllats (APA, 1994) però dos terços dels TLP es podrien diagnosticar com trastorns dissociatius (Korzekwa, Dell i Pain, 2009). Tots dos diagnòstics s’han relacionat amb altes taxes de trauma infantil.

Tenir en compte aquests factors té gran rellevància en l’abordatge dels pacients amb trastorns de personalitat, ja que ha portat en els últims anys l’ús de nous tractaments orientats al trauma com EMDR (EMDR-es.org) i a la comprensió d’aquests quadres des del paradigma més ampli de la traumatització complexa i la dissociació.

 
La causa dels trastorns de personalitat és sempre traumàtica?

No. S’han proposat diversos factors per explicar l’origen del trastorn de personalitat límit (TLP). Alguns autors han subratllat la importància dels trets genètics de la personalitat (Siever, Torgersen, et al, 2002) i el seu paper com a factors de risc o protectors respecte a la sensibilitat al context (Steele & Siever, 2010). Altres han relacionat la simptomatologia límit amb les relacions de vincle primerenc (Barone, 2003; Buchheim et al, 2007; Grover et al, 2007; Bakermans-Kranenburg & Van IJzendoorn, 2009; Newman, Harris & Allen, 2010). Alguns investigadors assenyalen una alta prevalença de trauma, en particular trauma d’hora, greu i crònic entre els pacients borderline adults (Horesh et al 2008; Tyrka et al, 2009; Ball & Links, 2009). En la literatura es parla d’altes taxes de símptomes dissociatius. Alguns autors consideren aquests símptomes dissociatius com a símptomes d’un trastorn de personalitat (Linehan, 1993, 2006), mentre altres argumenten que alguns trastorns dissociatius genuïns han estat diagnosticats erròniament com borderlines (Sar, Akyüz & Doğan, 2007; Putnam, 1997).

No obstant això la prevalença d’esdeveniments traumatitzants sembla ser alta, més que en altres trastorns mentals (Zanarini, 2000; Zanarini, Yong, va Frankenburg et al, 2002), el que fa que en aquests quadres no puguem ignorar aquests factors. Sobretot són freqüents en la història dels pacients límits la traumatització greu primerenca i els trastorns d’afecció.

Una visió global

L’estudi de factors aïllats és important per comprendre el paper de diferents aspectes en el desenvolupament d’un trastorn. Però calen teories més explicatives per incloure aquests factors aïllats en un marc global perquè en molts dels casos no només hem d’atendre la problemàtica associada al diagnòstic principal de Trastorn de la Personalitat, també cal detectar i tractar els trastorns comòrbids com les addiccions , els trastorns dissociatius i alimentaris entre altres, hi ha una alta comorbiditat entre diferents trastorns.

Encara que l’estudi del trauma i d’aquesta complexa relació-interacció s’ha convertit en un dels principals objectius del nostre treball, pensem que el tractament d’aquests pacients ha de tenir en compte molts elements que s’enllacen en una xarxa d’interaccions. Per exemple, el context familiar ha de ser entès i abordat de manera específica en la majoria dels pacients, i la teràpia familiar i de parella ha d’estar inclosa en un pla de tractament global. El tractament farmacològic també és rellevant, i el psiquiatre i els diferents terapeutes han de mantenir una relació fluida i dinàmica per aconseguir una relació favorable. Hi ha molts aspectes generals que han de ser tinguts en compte, independent de l’orientació des de la qual es treballi, com són les marcades dificultats en la relació terapèutica que se solen presentar en aquests casos.

 

FONT: http://www.intra-tp.com/


Com superar un trauma

24 March, 2013   /    Inici   /    no comments

1. Què és un trauma?

Trauma: La seva ombra marca la vida futura i crea angoixa emocional…

Un trauma és una ferida psíquica que pateixen algunes persones com a conseqüència d’un succés o conjunt de successos negatius en la seva vida, que els afecta de manera dramàtica causant dolor i angoixa emocional.

Aquests successos negatius deixen empremta en la persona que el pateix. Modifiquen la seva personalitat i també afecten a la seva actitud i comportaments futurs davant situacions similars. Aquestes persones també tracten d’evitar o fugen d’aquestes situacions com un mecanisme de defensa, en no haver estat capaços d’assimilar-ho psíquicament ni d’haver-se adaptat a la nova situació.

És important aclarir que el trauma de vegades és el resultat del que es va percebre i no del que realment va passar. Pot passar, per exemple, que una persona durant la seva infància es sentís rebutjada o que no se sentís estimada, però això no vol dir que efectivament hagi estat així. No obstant això, en haver-ho viscut com si fos així, patirà totes les conseqüències que es deriven d’un trauma emocional.

 

2. Qui pot patir un trauma i per què?

Un trauma pot produir-se a qualsevol edat. No obstant això, és en la infància i en l’adolescència quan les persones són més vulnerables i queden marcades amb més força pel que els passa. A aquestes edats no es té una personalitat definida i es té poca capacitat de resposta per fer front a esdeveniments que influeixen negativament en les persones.

Hi ha successos en la infància que marquen per sempre i que deixen seqüeles depenent, sobretot, de la gravetat del succés i de la freqüència amb la que va passar.

Molts nens han de fer front a la mort o al divorci dels seus pares, havent de viure amb aquesta carència sempre. Altres són víctimes de maltractaments, rebuig, indiferència, superprotecció, falta de comunicació, etc. A cada un li afectarà de manera diferent, però tenir ajuda i suport per resoldre els problemes, mitiga les situacions i contribueix a que es superin.

 

3. Assumir el passat
 
La vida de les persones és plena de vivències i records, alguns agradables i altres tristos i dolorosos. El problema sorgeix quan els records desagradables deixen empremta, és a dir, aquests records es viuen amb especial intensitat i causen un profund dolor i angoixa.

Els qui els pateixen intenten oblidar i no ho aconsegueixen, intenten no recordar-los, però van a la seva ment una i altra vegada. En aquest cas, estem davant persones que han patit un trauma emocional i no han aconseguit superar-ho; encara no han assumit el seu passat.

Altres vegades passa que, com a conseqüència del fort impacte que pot causar un esdeveniment en una persona, no aconsegueix recordar-ho o té llacunes en la seva memòria que li impedeix esbrinar què va ser el que va succeir realment. Són traumes del passat amagats en l’inconscient, que no els permeten viure tranquils i que han de ser conscients d’ells per ser superats.

Encara que no es tingui cap record del que va passar i per qui el pateix sigui com si això no hagués passat, perquè efectivament no ho recorda, els traumes deixen empremtes tan profundes que, fins i tot sense recordar-los, afecten la personalitat i al viure diari.

Moltes persones pateixen trastorns de conducta o un desenvolupament anòmal de la personalitat, com a conseqüència d’aquests successos que no recorden, però que el fan viure amb temors. És fonamental descobrir l’origen d’aquests temors per aprendre a enfrontar-se al problema i així poder solucionar-ho.

 

 4. Com superar un trauma
 
Totes les persones, i a qualsevol edat, poden quedar traumatitzades per un succés negatiu que passi en un moment determinat. L’important és afrontar-ho i no permetre que l’afecti durant tota la vida. Per això és aconsellable:

– Comptar amb el suport d’amics i familiars. En casos concrets es pot trobar suport en l’àmbit social, segons el tipus de trauma que es pateixi. Les dones maltractades o víctimes d’abusos sexuals, poden acudir a determinats centres socials que tinguin entre les seves funcions, la d’ajudar a víctimes de la violència de gènere o d’agressions sexuals.

– Anar a un professional. En determinades ocasions no es té clara la causa del trauma. El més important, en aquest cas, és descobrir-la per comprendre el perquè del problema i a partir d’aquí posar solució. És aconsellable acudir a un professional perquè a través de converses o mitjançant algun tipus de teràpia  l’ajudi a trobar l’origen del problema.

– Superar els possibles sentiments de culpa. Hi ha persones que se senten culpables pel succés que els va causar el trauma. Consideren que podien haver evitat o que van ser elles les que van provocar la situació. En aquests casos, el primer és superar aquest sentiment de culpabilitat, han de tenir clar que elles són les víctimes i que no van fer absolutament res perquè això succeís.

– Modificar les conductes. Consisteix en modificar els pensaments, sentiments i emocions. Quan en relació al succés traumàtic apareixen una sèrie de conductes irracionals, el professional ajuda a comprendre la irracionalitat d’aquestes conductes, desmuntant aquestes idees i ensenyant a modificar-les o canviar-les per altres alternatives.

 
FONT: Sra. Trinitat Aparicio Pérez. Psicòloga. Especialista en infància i adolescència. Granada.

(http://www.pulevasalud.com/ps/contenido.jsp?ID=11470&TIPO_CONTENIDO=Articulo&ID_CATEGORIA=103643)


Trastorns psicopatològics consecutius al maltractament en dones

24 March, 2013   /    Inici   /    no comments

El maltractament és un factor estressant, i com a tal augmentarà el risc d’aparició de problemes de salut mental en la dona. Les dones maltractades poden presentar quadres depressius, trastorns d’ansietat, trastorns fòbics, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorns dissociatius, trastorns de la conducta alimentària, abús de tòxics …

Depressió en la dona maltractada

La prevalença de depressió en la dona maltractada trobada en els diferents estudis varia des del 15 fins al 83%. Els símptomes són indistingibles als de depressió d’un altre tipus: ànim baix, apatia, astènia, hiporexia, anhedonisme, insomni, idees de mort i, de vegades, idees autolítiques. Alguns estudis assenyalen que el risc de presentar un episodi depressiu està relacionat amb la proximitat del maltractament. La gravetat i la durada del maltractament s’associen amb la prevalença i la gravetat de la depressió, relació que és dependent de la dosi. Però la depressió no només apareix en les dones que continuen en la situació de maltractament, de fet, hi ha estudis que troben majors índexs de depressió en les dones no exposades en aquest moment al maltractament. Cal destacar que el risc de suïcidi és superior al del de la població general, amb una prevalença del 4,6-77%. Curiosament, alguns estudis indiquen que els intents de suïcidi són més freqüents que les idees autolítiques en aquest grup de dones. En 1 de cada 4 intents de suïcidi en dones, s’amaguen maltractaments.
Trastorns fòbics i ansiosos

Les dones maltractades tenen més risc de patir trastorns d’ansietat. Si bé, hi ha algun estudi que troba la mateixa prevalença de trastorn de pànic tant a les dones maltractades com en les no maltractades en els matrimonis amb discussions freqüents. De vegades, aquestes dones desenvolupen fòbies secundàriament a la situació de maltractament. L’agorafòbia (por a sortir del domicili) és una de les fòbies més freqüents en aquests casos.

Trastorns postraumàtics

Aquests trastorns engloben la major part dels quadres clínics secundaris al maltractament. D’altra banda, són els únics diagnòstics en què s’identifica de forma directa el maltractament com a causa de la simptomatologia de la dona. En el DSM-IV (manual de trastorns mentals) hi ha 2 categories diagnòstiques principals: el trastorn agut per estrès i el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT). La diferència principal entre ambdós és la durada dels símptomes: en el primer cas (agut) han d’estar presents durant 2 dies a 4 setmanes, i al TEPT han de superar 1 mes de durada. L’aparició d’un trastorn agut per estrès pot predir el desenvolupament posterior d’un TEPT.

La prevalença del TEPT en dones maltractades és del 30-80%. És més gran en les dones que viuen en cases d’acollida. Els símptomes més característics del TEPT són: la reexperimentació de l’esdeveniment traumàtic, l’evitació d’estímuls associats o el embotiment de la capacitat de resposta i l’augment del nivell d’activació.
Aquests símptomes es poden donar en conjunt, complint els criteris per al diagnòstic de TEPT, o per separat. La reexperimentació del trauma és molt freqüent en les dones maltractades, i apareix de forma intrusiva. Els malsons i els flashhacks, que solen anar acompanyats de sensacions corporals de por i tensió, poden ser tan intensos que afecten el funcionament quotidià d’aquestes dones. La probabilitat que aquests símptomes apareguin és major quan la dona està relatant episodis traumàtics o quan percep un estímul que li recorda els maltractaments (imatge, olor …). Per aquest motiu, aquestes persones eviten llocs, situacions i activitats que li recordin el trauma.

L’elevat nivell d’activació, o arousal, es manifesta com trastorns del son (dificultat per conciliar el son, despertars freqüents), atacs de ràbia i ira, i dificultats per a la concentració. Aquestes dones estan hiperalertes o hipervigilants, i es sobresalten fàcilment davant estímuls relacionats amb el trauma. Tenen por gairebé de forma permanent. Aquestes reaccions són adaptatives a la situació de maltractament.
Les dones maltractades tendeixen a aïllar-se socialment, en general per por a l’augment de la violència. Algunes vegades no volen que els seus familiars tinguin coneixement de la situació de maltractament, tenen por que els culpin d’això. Encara que moltes de les dones maltractades compleixen els criteris diagnòstics per al TEPT, hi ha autors que defensen la idoneïtat d’una categoria diagnòstica específica. En aquest sentit, en països com els Estats Units hi ha diverses subcategories de TEPT: síndrome de la dona maltractada, síndrome del trauma de violació i síndrome d’acomodació al maltractament infantil. Una raó molt important per emprar aquesta categoria diagnòstica és que si conceptualitzem els símptomes de la dona maltractada com TEPT aconseguim “despatologitzar” a la dona.

 

Abús i/o dependència de substàncies

L’ús de psicofàrmacs, ansiolítics i hipnòtics, és freqüent en les dones maltractades. La majoria de les dones els fa servir com una forma de pal·liar els símptomes d’ansietat i TEPT. De la mateixa manera, altres dones consumeixen alcohol o altres drogues. La prevalença del consum d’alcohol i altres tòxics difereix segons els estudis. Per l’alcohol se situa entre el 7 i el 45%, i per altres drogues estaria entre el 5 i el 33%. El risc de l’abús de substàncies pot disminuir la capacitat de presa de decisions per sortir d’aquesta situació.

 

FONT: http://www.psiquiatrialdia.com/eWebs/GetDocumento.do?doc=224030&accion=acc_listar


Página 23 de 29« Primera...10...2122232425...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR