Pensaments, sentiments i comportaments habituals en el TLP (trastorn límit de la personalitat)

5 June, 2013   /    Inici   /    no comments

Pensaments que poden indicar TLP:

 

  1. Canvi entre veure a les persones com meravelloses o malvades. Té dificultat en recordar les coses bones sobre una persona a la que en aquests moments veu com algú dolent.
  2. És impossible recordar una cosa negativa sobre aquesta persona quan la converteix en heroi.
  3. Alterna entre veure altres com completament a favor o en contra.
  4. Alterna entre veure situacions completament desastroses o ideals.
  5. Alterna entre veure’s a si mateix inútil o important.
  6. És difícil recordar l’amor d’algú quan fa temps que no està a prop.
  7. Creu que els altres estan completament equivocats o en la veritat.
  8. Canvia la seva opinió depenent de amb qui estigui.
  9. Alterna entre idealitzar a la gent o devaluar-la.
  10. Recorda situacions de forma molt diferent a la resta de la gent, o es troba amb que és incapaç simplement de recordar-les.
  11. Creu que els altres són responsables de les seves accions, o prenen massa responsabilitat sobre les accions d’altres.
  12. Sembla no disposat a admetre un error, o sent que tot el que fa és un error.
  13. Basa les seves creences en sentiments en comptes d’en fets.
  14. No s’adona dels efectes del seu comportament en els altres.

 

Sentiments que poden indicar trastorn límit de la personalitat:

 

  1. Se sent abandonat davant la mínima provocació.
  2. Té estats d’ànim extrems que varien molt ràpid (en minuts o hores)
  3. Té dificultat en controlar les seves emocions.
  4. Sent emocions tan intensament que li és difícil posar les necessitats dels altres abans que les pròpies, fins i tot la dels propis fills.
  5. Se sent desconfiat i sospitós gran part del temps.
  6. Se sent buit o com si no fos un mateix la major part del temps.
  7. Se sent ignorat quan no és el centre d’atenció.
  8. Expressa enuig de forma inadequada o té dificultat simplement per mostrar.
  9. Sent que mai pot tenir prou carinyo, afecte o atenció.
  10. Freqüentment se sent distanciat, irreal o fora de tot.

 

Comportaments que poden indicar TLP:

 

  1. Tenir dificultat observant els límits personals d’altres
  2. Tenir dificultat definint els propis límits personals
  3. Actuar impulsivament de maneres que són potencialment auto-lesionadores, com ara gastar massa, involucrar-se en sexe perillós, barallar-se, ludopatia, abús d’alcohol o drogues, conducció temerària, furts en botigues, menjar de forma desordenada, etc.
  4. Mutilar-se a si mateix, per exemple tallar-se o cremar-se la pell a propòsit.
  5. Amenaçar amb suïcidar-se.
  6. Aventurar-se en relacions basades en fantasies idealitzades sobre el que li agradaria que fos l’altra persona o la pròpia relació.
  7. Canviar les seves expectatives de manera que l’altra persona sent que mai pot fer alguna cosa bé.
  8. Tenir terror, ires impredictibles que no tenen sentit, o simplement tenir problema per mostrar enuig.
  9. Abusar físicament d’altres, com donar bufetades, pegar i esgarrapar.
  10. Actuar de forma impredictible.
  11. Canvi entre voler estar a prop d’algú i després voler distanciar-se.
  12. Fer fora gent de la seva vida per assumptes trivials.
  13. Actuar de manera competent i controlada en algunes situacions i extremadament fora de control en altres.
  14. Abusar verbalment dels altres, criticant i culpant-los fins al punt de la brutalitat.
  15. Ser verbalment abusiu amb gent que coneix molt bé, mentre que es mostra encantador davant d’altres. Pot canviar d’un extrem a un altre en segons.
  16. Dir o fer alguna cosa inapropiada per reclamar el focus d’atenció quan se sent ignorat.
  17. Acusar als altres de fer coses que no fan, de tenir sentiments que no senten, o creure coses que no creuen.

 

 

 

FONT: http://www.trastornolimite.com/trastorno-limite-de-la-personalidad-tlp/pensamientos-que-pueden-indicar-tlp


Algunes pautes per tenir una personalitat sana i equilibrada

2 June, 2013   /    Inici   /    no comments

No es pretén que tinguem ben adquirides totes les pautes, ja que seria pràcticament impossible. Però és útil conèixer-les i saber, quines són en aquest moment, les que convé treballar per tal de poder-les millorar.

  • Conèixer-se a si mateix
  • Buscar un equilibri entre la raó i l’afectivitat
  • Evitar l’aïllament social
  • Canalitzar bé la imaginació
  • Controlar els impulsos i tendències
  • Educar el pensament
  • Acceptar la realitat
  • Ser tolerant
  • Contrarestar els alts i baixos d’ànim
  • Evitar comparacions excessives o inadequades
  • Establir llaços afectius sans, sòlids i sincers
  • Desenvolupar la voluntat i la constància
  • Acceptar-se a un mateix
  • Digerir i superar els aspectes negatius del passat
  • Intentar ser objectiu
  • Saber prendre decisions
  • Assumir adequadament les responsabilitats
  • Comportar-se amb espontaneïtat i naturalitat
  • Desenvolupar i utilitzar el sentit de l’humor
  • Rebutjar els plantejaments derrotistes
  • Ser discret
  • Desenvolupar una suficient capacitat d’adaptació
  • Evitar anàlisi excessius i infructuosos
  • Ser prou comprensiu
  • Saber escoltar els altres
  • No caure en idealitzacions
  • Eliminar els sentiments d’enveja, venjança o rancor
  • No estar excessivament pendent d’un mateix
  • Expressar opinions i sentiments sense ferir als altres
  • Cultivar més el fonamental que l’accessori
  • Assumir els riscos necessaris
  • No viure anticipadament el futur
  • Buscar el costat bo de les coses
  • Afrontar les dificultats
  • Aprendre a tolerar els fracassos i frustracions
  • Saber “dir no”
  • Tenir suficient paciència
  • Valorar correctament
  • Evitar crear necessitats supèrflues
  • No donar massa importància al “què diran”
  • Ser independent
  • Comportar-se amb suficient solidaritat
  • Cerca vies on desenvolupar les pròpies capacitats
  • Compartir amb els altres suficients sentiments i experiències
  • Aprendre a “saber voler”
  • Evitar un excessiu relativisme, indiferència o escepticisme
  • No oblidar l’important pel constrenyiment del urgent
  • Cercar la moderació, evitant reaccions desproporcionades o extremistes
  • Saber apreciar, valorar i recordar el que es te
  • No demorar excessivament les obligacions ineludibles
  • Mantenir els llaços afectius
  • Evitar amenaces, crítiques, greuges o discussions innecessàries
  • Saber improvisar
  • Evitar les contínues reflexions existencials
  • Respectar els altres
  • Evitar els comportaments massa confiats o una excessiva suspicàcia
  • No caure en autojustificacions infundades
  • Assumir les dificultats i la duresa d’alguns aspectes de la vida
  • No viure com a propis els problemes aliens
  • Diferenciar bé entre mitjans i finalitats
  • Evitar una vida excessivament monòtona o rutinària
  • No intentar aparentar el que no s’és
  • Ser prou comunicatiu
  • Dominar la capacitat de suggestió
  • Evitar patiments o impactes emocionals desagradables, que siguin innecessaris i inútils
  • Confiar prou en un mateix
  • Ser oportú
  • Saber gaudir de les petites coses
  • Evitar una excessiva influenciabilitat
  • No crear en els altres expectatives que no es podran complir
  • Intentar concloure el que s’ha començat
  • No estar excessivament pendent d’agradar a tots
  • No caure en idees sobrevalorades
  • Fer una bona distribució del temps
  • Saber prendre la iniciativa
  • Tenir un adequat nivell d’exigències
  • Tenir una escala de prioritats
  • Tenir un projecte adequat de vida
  • Tenir uns criteris propis sòlids i estables, i actuar en congruència amb ells
  • Rectificar quan sigui necessari
  • Cercar la satisfacció en el treball
  • Aprofitar bé el temps d’oci
  • Dedicar temps a la cultura
  • Fer una vida sana
  • Saber gaudir de la vida

 

 

 

FONT: “Coneix-te millor. Descobreix la teva personalitat” de Javier de las Heras. Llistat extret d’aquest llibre on a cada pauta hi ha una descripció.


Fòbies i pors infantils

26 May, 2013   /    Inici   /    no comments

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE TENIR POR I PATIR UNA FÒBIA?

 

La por és un mecanisme de defensa que ajuda al nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per a reaccionar davant la situació.

 

Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

 

Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:

  • De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts
  • De 2 a 4 anys: por dels animals
  • De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)…
  • De 6 a 9 anys: por al dany físic, a la mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives
  • De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
  • De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials.

 

Aquestes pors infantils són molt freqüents (es donen en un 40% dels nens). Són normals, apareixen sense cap causa aparent, i desapareixen amb el temps (entre 1 i 4 anys), amb excepció de la por als estranys, que pot subsistir a la vida adulta com a timidesa.

 

La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent, i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de patiment per a ell.

 

Les fòbies, doncs, són una forma especial de por amb les següents característiques:

  1. És una por desproporcionada respecte a la situació que la genera
  2. El nen no deixa de sentir por tot i les explicacions
  3. No és normal per a aquella edat
  4. És de llarga duració
  5. El nen no pot controlar la seva por
  6. El nen intenta evitar les situacions en què podria tornar a experimentar la por, i això trastorna la seva vida quotidiana.

 

 

COM SE SENT UN NEN AMB FÒBIA?

 

El nen “amb fòbies” té una por irracional i desproporcionada respecte a un objecte o situació que li provoca; ell ho viu com una veritable amenaça, d’aquí l’angoixa i el pànic que li origina.

 

Com a resultat, intenta evitar sistemàticament aquella situació. És en aquest moment quan podem dir que la seva por s’ha convertit en fòbia (quan es dóna l’estratègia d’evitar).

 

Durant un trastorn de pànic, la persona perd el control d’ella mateixa, la por li omple el cos, i les respostes fisiològiques són tan brutals que la persona pot arribar a pensar que s’està morint o que s’està tornant boja.

 

Tot i que la persona reconeix que aquella por que sent és excessiva, no pot controlar la seva reacció. I això és potser el que més angoixa a la persona: saber que no pot controlar les seves reaccions. Més que l’objecte en qüestió, el que realment amoïna a una persona amb fòbia són les seves pròpies reaccions davant l’objecte. En el cas dels nens, també se senten amoïnats per les burles que els hi poden fer els altres nens quan el veuen reaccionar d’aquella manera.

 

La gent que pateix algun tipus de por és la única que pot explicar aquella sensació d’ansietat, les palpitacions, el sentir-se perseguit, el temor constant, i la vergonya que senten davant d’una situació que saben que és ridícula i sense fonament.

 

Viure amb por és difícil, però moltes persones deixen que els domini la vida, i constantment buscaran excuses i s’inventaran mentides per no haver de plantar-li cara.

 

La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia. Cal aprendre a viure amb totes elles, i no només amb les bones. Hem d’ensenyar als nens a conviure amb totes les emocions que ens són pròpies, bones i dolentes.

 

 

COM S’ORIGINA UNA FÒBIA?

 

No totes les pors que tenim de petits desapareixen totalment amb l’edat. Tots, nens i adults, tenim les nostres pròpies pors. Moltes pors intenses que tenim d’adults provenen d’experiències de la infància.

 

Les fòbies infantils apareixen sobretot entre els 4 i els 8 anys, i es donen més casos en nois que en noies. També és freqüent que apareguin a l’inici de l’adolescència (sobre els 11 o 12 anys), però en realitat podrien aparèixer a qualsevol edat.

 

Una por normal es pot convertir en una fòbia per culpa dels familiars, amics i companys d’escola, que contínuament ens demostren les seves pors a determinades situacions, objectes o animals. Un pare o una mare massa “patidors”, amb la seva actitud, contribueixen a transmetre al seu fill les seves inseguretats i pors. Un atemoriment innecessari per part de pares o amics quan encara érem petits es pot veure reflectit com a fòbia ja d’adults.

 

D’altres vegades, són experiències traumàtiques patides quan érem petits les que, no havent-les superat, poden degenerar en una fòbia.

 

L’any 1920, en un experiment, un psicòleg anomenat Watson va aconseguir provocar una fòbia en un nen anomenat Albert, mitjançant un aparellament entre la presència d’una rata blanca i un fort soroll que, a la setena vegada d’haver-se produït, va provocar la fòbia del nen envers la rata, a la que abans de l’experiment no tenia cap por.

 

En un experiment posterior va aconseguir justament el contrari que en el primer: fer que desaparegués la fòbia, associant a l’objecte (la rata) un estímul agradable (p. ex. un caramel).

 

Però les fòbies s’autoalimenten. Quan la persona es troba amb la situació que l’espanta, i experimenta un atac de pànic, se sent tant malament que evita a tota costa tornar-se a trobar amb la mateixa situació, i per això la propera vegada la seva angoixa pot ser encara més gran.

 

 

FÒBIES MÉS COMUNES

 

Algunes de les fòbies infantils més comunes són les següents:

  • Por de la foscor: pot produir una forta ansietat per la nit, en el moment d’anar al llit, així com negatives a dormir fora de casa.
  • Por dels gossos: pot negar-se a visitar a un amic que tingui un gos a casa.
  • Por dels metges: pot impedir les revisions periòdiques i fer més difícil administrar els tractaments.
  • Por dels insectes
  • Por a allunyar-se sol de casa
  • Por als espais molt concorreguts de gent
  • Por als llocs tancats (claustrofòbia)
  • Por als espais oberts (agorafòbia)
  • Por de les alçades (acrofòbia)
  • Por dels animals (zoofòbia)
  • Por de l’aigua (hidrofòbia)
  • Por a la visió de la sang
  • Fòbia escolar: es dóna en nens o adolescents que no volen anar a l’escola sense cap causa aparent. Es manifesta amb plors, súpliques, o agitació quan arriba l’hora d’anar a classe. O bé apareixen mals de cap o de panxa, vòmits, diarrees,… símptomes que desapareixen els dissabtes, diumenges i festius. Quan se’ls vol obligar reaccionen amb ansietat i pànic. És freqüent quan hi ha hagut un canvi d’escola o quan el nen ha patit alguna humiliació dins el col·legi.
  • Fòbia social: molta gent té por de parlar o menjar en públic, assistir a reunions socials, donar classes o conferències, aparèixer a televisió o espectacles públics, acudir a una cita amorosa,… D’això se’n diu fòbia social. En els nens, la manera com es manifesta aquest tipus de fòbia és amb plors, tartamudeig, aferrament al braç de familiars i mutisme. Es donen casos en què només es produeix l’ansietat davant d’altres nens, però no amb adults, per la qual cosa no participen mai a classe, no comparteixen jocs amb els altres nens, però si que mantenen converses amb adults, dels que semblen tenir una excessiva dependència. La fòbia social en nens petits provocarà un retard del seu desenvolupament, i en adolescents suposa una ruptura total amb les relacions socials (amics, activitats d’oci, entreteniments,…) i comporta un fracàs acadèmic important.

 

 

QUÈ CAL FER DAVANT LA POR I EN CASOS DE FÒBIA

 

En moltes ocasions, les pors infantils desapareixen espontàniament quan el nen creix, en un període d’entre 1 i 4 anys. De vegades poden sorgir més endavant, canviades de forma o de contingut. La por als estranys acostuma a transformar-se en timidesa.

 

L’edat del nen o nena ens ha d’indicar si aquella por que té és normal per a la seva edat. De totes maneres, encara que aquella por sigui pròpia de l’edat, no l’hem mai d’ignorar ni de ridiculitzar. Tampoc hem de sobreprotegir al nen quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.

 

El més convenient serà:

  • Parlar amb el nen
  • Concretar la seva por (que és el que l’espanta)
  • Ensenyar-li a donar el valor real que aquesta pot tenir
  • Ensenyar-li maneres de disminuir la seva ansietat quan estigui propera la situació desencadenant

 

Sobretot, els adults i els pares no hem de transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Cal evitar, tant com sigui possible, atemoriments innecessaris per part de pares i amics, per tal de prevenir problemes futurs.

 

També, si el nen pateix una situació de fòbia, l’actitud i la reacció que prenem els adults pot servir per agreujar o per fer minvar l’angoixa.

 

Al nen cal educar-lo de manera integral: la vida no es compon només d’alegries i moments feliços; en la vida també hi ha tristesa, dolor, pena, pors… i el nen ha d’aprendre a conviure amb aquests sentiments.

 

Els nens han d’aprendre a afrontar els problemes que se’ls presenten a la vida, en comptes de fugir-ne. Han d’aprendre, per tant, a enfrontar les seves pors, perquè només enfrontant les nostres pors és com arribem a superar-les. Això si, sempre la iniciativa d’enfrontar la situació que l’espanta ha de partir del mateix nen: els adults podem animar-lo, però mai forçar-lo ni obligar-lo.

 

Sobretot en cas de fòbia (de por exagerada), no hem de forçar mai al nen a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.

 

No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin. Tothom pot patir algun problema i cal entendre-ho i ser solidari, no fer-ne escarni.

 

El tractament psicològic de la fòbia en nens acostuma a donar bon resultat, ja que a aquesta edat encara és fàcil modificar les conductes.

 

 

 

 

FONT: http://www.jouscout.com/fobies.htm


La Fòbia Social

12 May, 2013   /    Inici   /    no comments

La fòbia social és una timidesa exagerada, es caracteritza per una por i ansietat marcats i persistents a enfrontar determinades situacions socials, a la interacció amb els altres, o simplement a ser observats en qualsevol situació, fins al punt que tot això interfereix de forma molt important en la vida diària de qui la pateix.

Les persones amb fòbia social comprenen que les seves sensacions són irracionals, però experimenten una gran aprensió a enfrontar-se a la situació temuda, fan tot el possible per evitar-la, com a conseqüència es comença a evitar tot tipus de situacions socials, inhibint la funcionalitat de les persones . En les situacions socials temudes les persones amb fòbia social experimenten una preocupació constant, sobretot a que els altres els jutgin i pensin que són persones ansioses, febles, ximples o rares.

Una característica important en la fòbia social, és una marcada ansietat abans que ocorrin els fets temuts. Això té el nom d’ansietat anticipatòria: les persones es comencen a preocupar i a sentir temor davant la situació temuda molt abans d’haver-la d’afrontar, això provoca que quan s’afronta la situació, aquesta es porta a terme pitjor del que es faria, a causa de l’estat de nerviosisme, i a la vegada, això provoca un augment de l’ansietat anticipatòria per a la propera vegada que s’afronti la situació, creant-se així un cercle viciós que s’autoalimenta.

La fòbia social és un problema molt més comú del que es creu, es calcula que és un problema que es presenta entre el 3 i el 13% de la població, encara que les dades no estan molt clars. Al contrari que la majoria de fòbies aquesta es presenta amb igual freqüència en homes que en dones, és freqüentment hereditària i comença habitualment en l’adolescència o abans dels 25 anys.

Podem diferenciar entre dos tipus de fòbia social:

Generalitzada: Parlem de fòbia social generalitzada quan els temors s’experimenten en la majoria de les relacions socials o que comporten una certa interacció amb les persones.

Especifica: Quan les situacions d’ansietat només es donen en unes determinades situacions, com per exemple al parlar en públic, o témer a ser observat mentre es menja.

Algunes de les principals situacions temudes per les persones amb fòbia social són:

  •  Parlar en públic
  •  Menjar o beure en públic
  •  Assistir a festes
  •  Sensació de sentir-se observat i criticat
  •  Escriure o signar en públic
  •  Desenvolupar-se en comerços i relacions administratives
  •  Mirar als ulls a la gent
  •  Iniciar un conversa
  •  Ser presentats a altres persones
  •  Realitzar trucades telefòniques
  •  Donar o defensar les pròpies opinions
  •  Trobades amb persones desconegudes o del sexe oposat
  •  Espais tancats on hi ha gent
  •  Parlar en un grup petit
  •  Parlar amb persones d’autoritat
  •  Fer o acceptar compliments
  •  Por a quedar en blanc
  •  Preocupació per ser el centre d’atenció

Els símptomes apareixen quan la persona amb fòbia social s’exposa a allò temut.

És important assenyalar que només un professional de la salut mental pot fer un diagnòstic, però hi ha la possibilitat que es tracti de fòbia social quan la persona pateix mes de tres d’aquests símptomes.

Símptomes físics:

  •  Ruborització
  •  Tremolors de mans, peus o veu
  •  Suor corporal, especialment a les mans
  •  Atacs de pànic
  •  Tensió muscular
  •  Dificultat per respirar, sensació de falta d’aire
  •  Sequedat de boca
  •  Palpitacions
  •  Falta de concentració
  •  Dolor o opressió toràcica
  •  Desitjos urgent d’orinar
  •  Cefalees
  •  Molèsties gastrointestinals
  •  Calfreds
  •  Sensació de fatiga
  •  Insomni
  •  Marejos

Símptomes cognitius (pensaments):

  •  Idea que un s’atrabancará, tartamudejarà, tossirà, etc
  •  Temor a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres
  •  Pensaments negatius, com “faré el ridícul”, “quedaré bloquejat i no sabré que dir”, “segur que no els interessa la meva opinió”
  •  Sensació d’irrealitat, d’estar separat
  •  Sensació que tots tenen la mirada posada en un
  •  Creure ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
  •  Temor extrem a conèixer gent nova
  •  Creença de no saber comportar-se d’una manera adequada o competent
  •  Evasió total d’un esdeveniment social (Aïllament)
  •  Ansietat intensa o por extrem davant d’un grup de persones
  •  Temor a manifestar símptomes d’ansietat

 

 

FONT: http://www.fobiasocial.net/ansiedad-social.php


La depressió en els adolescents

6 May, 2013   /    Inici   /    no comments

Aproximadament un 8% dels nois i noies pateixen una depressió durant la seva adolescència. Aquesta malaltia afecta amb molta més freqüència a les noies que als nois, un 13% de les adolescents la patiran enfront de tan sols un 4,6% dels homes en aquesta edat.
Molts pares senten terror davant la possibilitat que els passi als seus fills. I altres estan confosos perquè com l’adolescència és l’etapa dels canvis d’humor bruscos i continus tenen por de no saber detectar a temps aquest problema. Per això és bo comptar amb la informació suficient per saber si els nostres fills estan patint una depressió. O si aquest és el cas, poder actuar a temps i impedir que la malaltia sigui més greu. És important mantenir una bona comunicació, fluïda i constant, amb els nostres fills i passar temps amb ells per saber sempre com estan.

Què és una depressió

Hi ha persones que no entenen bé el que significa estar deprimit i creuen que la manca d’energia dels que pateixen aquesta malaltia se soluciona amb crítiques o amb reprimendes i altres creuen que la depressió és una actitud que pot canviar si així ho vol la persona que la pateix. Però cap d’aquestes idees és certa. La depressió és una malaltia mental i una malaltia greu. Com la resta de les malalties requereix tractament i un període, que pot ser més o menys prolongat, per a la recuperació.
La teràpia és molt efectiva
Una bona notícia és que les persones deprimides que reben ajuda terapèutica milloren notablement la seva qualitat de vida. I una altra magnífica notícia és que la depressió es cura. Però cal tenir en compte que sempre requereix atenció mèdica. I el seu tractament pot incloure teràpia psicològica i a vegades medicació tot i que, en la majoria dels casos, una combinació dels dos.

Causes de la depressió

La depressió no té una causa única. Hi intervenen factors genètics, l’entorn, l’estat de salut general, alguns esdeveniments dramàtics com la mort d’un ésser estimat i certs patrons de pensament. En el cas dels adolescents, es creu que a més, en l’aparició de les depressions tenen algun paper les alteracions hormonals pròpies d’aquesta edat, l’estrès que provoca el procés de maduració i els conflictes que ocasiona en alguns nois la formació de la pròpia identitat unida a l’adquisició de la independència.

Símptomes de la depressió

Els símptomes de la depressió són molts i molt variats, però els més comuns en els adolescents són:

  • Cansament permanent i falta d’energia
  • Dificultat per a la concentració
  • Canvis en la gana. El general és que disminueixi però també hi ha ocasions en què augmenta.
  • Irritabilitat
  • Pèrdua de l’interès per activitats amb les que abans es gaudia
  • Sentiments de menyspreu cap a un mateix
  • Tristesa
  • Pensaments sobre la mort o el suïcidi
  • Alteracions del son
  • Disminució del rendiment escolar
  • Aparició d’actituds desafiants
  • Distanciament del grup d’amics
  • Consum d’alcohol o drogues

Una recomanació per als pares és que si s’adverteixen diversos d’aquests símptomes en un adolescent i aquests símptomes es prolonguen durant més de dues setmanes consulteu al metge.

 

El risc de suïcidi

Un dels problemes més greus de la depressió és que algunes vegades porta associat el risc de suïcidi. Als Estats Units hi ha més de dos milions d’adolescents als quals se’ls ha diagnosticat depressió. I els experts creuen que aquesta alta xifra està relacionada amb l’augment dels suïcidis entre els joves que ja són la tercera causa de mort entre nois i noies de 15 a 24 anys.
Un consell per als pares d’adolescents deprimits o que creguin que els seus fills pateixen una depressió és que si adverteixen algun d’aquests símptomes en els seus fills es posin en contacte immediatament amb el seu metge:

  • Si el seu fill reparteix les seves pertinences entre els altres
  • Si el seu fill de sobte té actituds que comporten un risc per a la vida
  • Si verbalitza intencions de suicidi
  • Si el seu fill s’aïlla i únicament vol estar sol

A més, es recomana als pares dels fills que estan sent tractats contra una depressió que comuniquin al psicòleg i/o metge dels seus adolescents qualsevol canvi en el caràcter o la personalitat d’aquests, qualsevol efecte secundari dels medicaments o si la depressió no millora o empitjora. Tots els estudis demostren que quan la depressió dels adolescents es diagnostica a temps i és tractada pels psicòlegs i/o metges és molt més rar que es converteixi en un trastorn greu. En la immensa majoria dels casos, a més, els nois i les noies que la pateixen però que reben el tractament adequat aconsegueixen portar una vida normal.

 

 

FONT: http://adolescentes.about.com/od/Psicologia/a/La-Depresi-On-En-Los-Adolescentes.htm


Página 22 de 29« Primera...10...2021222324...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR