Hi ha parelles que funcionen malament, però funcionen…

10 October, 2017   /    no comments

 

Parejas disfuncionales

 

Ara mateix estareu pensant en alguna relació de parella caòtica i completament disfuncional que coneixeu des de fa temps, però que allà segueixen, passant any rere any junts/es. Inexplicable? Doncs no, la ment humana és capaç d’acostumar-se a les majors barbaritats que us pugueu imaginar, per molt nocives que siguin.

Mantenir una relació de parella estable no és fàcil, requereix molta atenció i cures, sobretot quan s’entra en l’etapa de compromís. Aparentment, quan una relació entra en l’etapa de compromís, es converteix en una relació estable i de llarga durada. Però, precisament és en aquesta etapa on es comencen a produir els problemes més difícils de suportar per a una parella, allò que pot fer que vinguin les temudes “crisi de parella”.

No hem de tenir por de les crisis, ja que si es gestionen bé, simplement són moments en què la parella ha de realitzar algun reajustament perquè tot torni a fluir.

El problema és quan les parelles funcionen en “mode crisi” eternament. Possiblement són parelles que des d’un principi la seva relació no va començar amb bon peu, però que per diverses circumstàncies, possiblement alienes a la parella, la relació es va anar consolidant o més ben dit “mal consolidant”. Aquestes circumstàncies alienes a la parella poden ser de l’estil: estar passant per un mal moment vital i enganxar-se a una relació per suportar millor aquest mal moment. Per exemple, persones que surten d’una relació de parella i comencen una altra per evitar fer el dol de la primera relació o, com passava en èpoques anteriors, casar-se per poder sortir de casa dels pares. També és molt habitual tenir por a estar sol/a, sense parella, o sentir-se insegur i amb baixa autoestima si no s’està en parella. Tots aquests factors, augmenten la probabilitat que la persona acabi escollint una relació de parella disfuncional, perquè la prefereix així, abans d’estar sol/a.

Aquest tipus de relacions disfuncionals generen uns sentiments molt negatius en les persones que les viuen. Senten que no volen estar en aquesta relació, però quan intenten allunyar-se, ho passen encara pitjor, per tant tornen a la relació. I així es va generant un cercle viciós, que a mida que va passant el temps, es va fent més difícil de trencar.

És freqüent que en aquestes relacions de parella tan tòxiques, mai es decideixin a demanar ajuda a cap professional, o si alguna vegada demanen ajuda, la teràpia no sol funcionar. Per què passa això? Doncs perquè en el fons aquesta parella no volen estar junts/es; per això quan es comença una teràpia de parella, ho passen fatal amb els apropaments que es proposen en teràpia, i finalment acaben deixant el tractament… i segueixen funcionant com sempre: és a dir, malament, però a la seva manera funcionen. Prefereixen funcionar malament, abans que no funcionar.

En canvi, quan una parella funcional entra en crisi, les teràpies de parella solen funcionar molt bé, ja que els serveix per a reflexionar i modificar allò que els ha fet entrar en aquesta crisi.

Mantenir una relació de parella disfuncional passa factura, no és gratuït. Viure en un lloc en què no vull estar, però del que tinc por de fugir, suposa romandre en una cruïlla, que a la llarga, pot portar-nos fins i tot a emmalaltir.

Sònia Farelo

(Psicòloga Sanitària: http://elcosilesemocions.com/qui-soc/)

 


Què significa estar ferit psicològicament?

11 April, 2017   /    no comments

verbal-abuse

Peter Gerlach, un veterà terapeuta de famílies, fa un resum dels efectes de les “ferides” psicològiques “(i la inconsciència) que estressa a les persones, les relacions i les famílies. Les implicacions principals són:

(a) ferir als teus fills i possibles divorcis (degut a la dificultat per sentir i crear vincles),

(b) patir un estrès significatiu i continuat, malaltia i mort prematura.


Trauma i desenvolupament cerebral

4 April, 2017   /    no comments

Cerebro-500x366

 

 

Com afecten al desenvolupament del cervell les experiències traumàtiques viscudes:

Trauma i desenvolupament cerebral

Les persones que han patit trauma des de la seva infantesa aprenen a viure amb el sistema de supervivència constantment activat. No tenen la experiència de viure la vida, sinó de sobreviure constantment, en un estat d’alerta i amenaça que fa que la seva vida quotidiana sigui una lluita sense fi. Per altra banda, la seva capacitat de raonament es veu minvada precisament per aquest continu estat de supervivència. De tal manera que davant de determinades experiències, tenen la sensació de que és el seu cos qui actua de forma reflexa i impulsiva, sense que puguin tenir accés al raonament, i relativitzar així les coses.


Página 1 de 2912345...1020...Última »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR