La metàfora del trauma: recordin a la dona de Lot

20 December, 2014   /    Inici   /    no comments

Una de les millors metàfores del trauma ve de la Bíblia. Es tracta d’una història molt antiga i bastant coneguda dels estudiosos de les Escriptures jueu-cristianes. La història és més o menys així (versió Carvalho):
“L’avantpassat dels jueus, Abraham, tenia un nebot que es deia Lot. Tots dos tenien moltes ovelles i cabrits, i els seus servents van començar a lluitar per les pastures. Per tal de que no hi hagués desacords en la família, Abraham li va proposar a Lot que se separessin i que Lot escollís a quin costat volia anar. Lot va estar d’acord i eventualment va anar a viure a una ciutat anomenada Sodoma. Segons la narració bíblica, Déu va decidir destruir aquesta ciutat, però com s’havia compromès amb Abraham a salvar els justos, ell va enviar un àngel a avisar a Lot que sortís corrent d’allà amb la seva família. Lot va portar als àngels a casa, pensant que eren éssers humans, i els àngels li van donar l’avís. El missatge diví incloïa la instrucció que fugissin i que no miressin cap enrere fins arribar al seu destí.
Els nòvios de les filles de Lot no van creure en el missatge, van pensar que es tractava d’una broma, i es van quedar a la ciutat, mentre que Lot, la seva dona i les seves dues filles van sortir corrent cap a la plenicie. Tot just havien recorregut certa distància, quan va començar a ploure sofre del cel sobre la ciutat. Tots juntets, van seguir fugint, però per alguna raó que ningú pot explicar, la dona de Lot va decidir mirar cap enrere i es va convertir en estàtua de sal!”
Aquesta és la metàfora del trauma: en certa manera ens transforma en estàtues de sal, eternament congelades mirant cap enrere on està passant la tragèdia i la destrucció. No aconseguim mirar endavant cap al present o el futur, i tampoc fugir del que va passar.
Quan patim un trauma a la nostra vida, part de nosaltres es queda congelat/da, mirant cap a la mort i destrucció, paralitzat/da emocional i neurobiològicament també. Anem arrossegant les estàtues de sal per la vida i quan intentem fer alguna cosa per resoldre la situació interna, les estàtues es queden aterrides perquè només aconsegueixen veure mort i destrucció.

Font: Esly Regina Carvalho (Llibre: Sanando la pandilla que vive adentro)

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR