El trauma psicològic

13 April, 2014   /    Inici   /    no comments

L’exposició a esdeveniments traumàtics i les conseqüències que se’n deriven són objecte d’anàlisi. A partir d’una revisió històrica, es presenta una classificació d’esdeveniments susceptibles d’originar aquest trastorn i s’enumera la simptomatologia.
Introducció

El món coneix bé el poder de destrucció originat per catàstrofes naturals com temporals, huracans i terratrèmols. Molts coneixen, de la mateixa manera, la misèria produïda pel terrorisme, la violència, la guerra i la delinqüència. En els últims 25 anys, més de 150 milions de persones han estat afectades directament per aquest tipus de desastres i esdeveniments traumàtics anualment.

Els efectes físics d’un desastre són evidents. Centenars o milers de persones perden les seves vides o són greument ferides. Els supervivents arrosseguen les conseqüències durant tota la seva vida. Dolor i sofriment es distribueixen a parts iguals. Els efectes emocionals -por, ansietat, estrès, ira, ràbia, ressentiment o bloqueig emocional- dels desastres són també obvis. Per a moltes víctimes, aquests efectes es mitiguen, i fins i tot desapareixen, amb el temps. No obstant això, per a altres, les seqüeles són a llarg termini i arriben en ocasions a la condició de cròniques.

Aquestes circumstàncies no fan més que afegir complexitat a l’hora d’abordar una intervenció efectiva sobre el TRASTORN PER ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC, terme en si mateix multidimensional i que en els últims anys està gaudint d’un major interès científic i reconeixement social, espcialmente pels esdeveniments ocorreguts el passat 11 de Setembre de 2001 a NovaYork.

Perspectiva històrica de l’estrès traumàtic

L’exposició a esdeveniments traumàtics i les conseqüències que se’n deriven no són un fenomen nou. Els éssers humans han estat experimentant tragèdies i desastres al llarg de tota la història.

Evidències de reaccions posttraumàtiques daten del segle sisè abans de Jesucrist i es fonamenten en les reaccions dels soldats durant el combat ( Holmes , 1985 ).

Les respostes a l’estrès traumàtic han estat etiquetades de molt diverses formes al llarg dels anys. Alguns termes diagnòstics utilitzats han inclòs els de Neurosi de Guerra, Neurosi Traumàtica, síndrome Post-Vietnam o Fatiga de Batalla (Meichenbaum, 1994).

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-III) va reconèixer per primera vegada el Trastorn per estrès posttraumàtic com una entitat diagnòstica diferenciada l’any 1980. Ser categoritzat com un trastorn d’ansietat per la característica presència d’ansietat persistent, hipervigilància i conductes d’evitació fòbica.

El 1994, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV) va ser publicat i en ell es recullen, respecte als criteris diagnòstics del trastorn, els últims avenços i investigacions realitzades en el camp.

Classificació dels esdeveniments traumàtics

Els esdeveniments traumàtics són, en la majoria de les ocasions, inesperats i incontrolables i colpegen de manera intensa la sensació de seguretat i autoconfiança de l’individu provocant intenses reaccions de vulnerabilitat i por cap a l’entorn.

Exemples d’aquest tipus de situacions són els següents:

  • Accidents
  • Desastres naturals com huracans, terratrèmols o inundacions
  • Mort inesperada de familiars
  • Assalts, delictes i/o violacions
  • Abusos físics/sexuals durant la infància
  • Tortures, segrestos i/o actes terroristes
  • Experiències de combat

Altres formes d’estrès sever (però no extrem) poden afectar seriosament l’individu però, generalment, no són els detonants típics d’un trastorn per estrès posttraumàtic, com ara la pèrdua del lloc de treball, el divorci, el fracàs escolar, etc.

És important destacar, tal com indica la investigació recent, que, tot i la heterogeneïtat dels successos traumàtics, els individus que directament o indirectament han experimentat aquest tipus de situacions mostren un perfil psicopatològic comú etiquetat en l’actualitat sota el rètol de TRASTORN PER ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC i en algunes ocasions es presenten altres trastorns associats com depressió, trastorn d’ansietat generalitzada, atacs de pànic, conductes fòbiques o abús de substàncies (Solomon, Gerrity, & Muff, 1992).

Simptomatologia de l’estrès posttraumàtic

Podríem agrupar la simptomatologia associada més comú en tres blocs:

Re-experimentació de l’esdeveniment traumàtic

  • Flashbacks. Sentiments i sensacions associades pel subjecte a la situació traumàtica.
  • Malsons. L’esdeveniment o altres imatges associades al mateix són recurrents en els somnis.
  • Reaccions físiques i emocionals desproporcionades davant esdeveniments associats a la situació traumàtica.

Increment de l’activació

  • Dificultats agafar el son/ hipervigilància
  • Problemes de concentració
  • Irritabilitat, impulsivitat i/o agressivitat

Evitació i bloqueig emocional

  • Intensa evitació, fugida, rebuig per part del subjecte a situacions, llocs, pensaments, sensacions o converses associades a l’esdeveniment traumàtic.
  • Pèrdua d’interès.
  • Bloqueig emocional i/o aïllament social

Conclusions

S’ha afirmat que l’estrès posttraumàtic pot representar “una de les més severes i incapacitants formes d’estrès humà conegut” (Everly, 1995, pàg. 7).

Afortunadament, l’estrès traumàtic i les seves conseqüències continuen guanyant reconeixement i les investigacions recents són abundants en aquest camp, tot i que s’ha de reconèixer que és necessària l’existència de més treball de recerca per aconseguir els resultats d’efectivitat desitjats.

La detecció i reconeixement de l’estrès associat a situacions traumàtiques és el primer pas per a l’individu en el seu camí per la seva total recuperació i integració social.

El tractament a través de professionals amb la deguda qualificació i experiència es constitueix com el factor crucial, juntament amb la pròpia actitud i predisposició del pacient, per ajudar les víctimes a afrontar la tragèdia i continuar amb la seva vida de forma satisfactòria.

 

Autor: David Puchol Esparza  (Universitat de València)

FONT: http://psicopediahoy.com/trauma-psicologico/

 

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç

 

 

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR