Separació sentimental: com ens afecta i com superar-la…

15 December, 2013   /    Inici   /    no comments

Un trencament sentimental sempre és difícil d’afrontar, i més encara de plantejar als nens en comú. En aquest article t’orientem sobre com reaccionar davant els sentiments que suposa i com superar-ho pas a pas.

La separació o divorci d’una parella es considera un esdeveniment vital estressant, que suposa un important impacte emocional no només sobre els membres de la parella, sinó també sobre els seus familiars. Quan hi ha nens, les coses es compliquen, ja que les decisions que prengui la parella sobre els seus fills poden esmorteir o incrementar significativament l’impacte emocional que per a ells suposa aquesta separació, i determinar en gran mesura el seu futur. Per aquest motiu, el moment de la pre-ruptura i la ruptura són especialment delicats.

A la pre-ruptura la parella porta a terme diversos esforços per evitar el divorci, i en alguns casos involucren els fills en la nova situació, per exemple utilitzant-los com aliats, com una raó per seguir endavant amb la relació. Si aquesta etapa es perllonga o és massa intensa pot afectar la salut emocional de tots els membres de la família. El moment de la ruptura suposa, per contra, acceptar que la parella no pot continuar junta, i és freqüent llavors que es busquin culpables i s’assignin rols parentals, que en la majoria dels casos requereixen acords legals sobre els petits.

Alguna cosa està canviant : reaccions de la parella davant de la separació

Com tota crisi vital, una separació requereix un procés d’adaptació en què se succeiran diferents canvis, que variaran en funció de les característiques personals dels implicats, com la capacitat per adaptar-se a la nova situació, les seves experiències prèvies, els trets de la seva personalitat…

Molts psicòlegs considerem que una separació comporta un procés de dol ocasionat per la ruptura en què desapareix un element abans present i al qual es dirigien gran part dels afectes: la parella. Com en tot procés de dol, aspectes com el que la pèrdua sigui  anunciada, o no, faran que variï la forma d’assimilar-ho i el temps que es requereixi per a això.

En qualsevol cas, el procés d’adaptació a la ruptura és un canvi lent, sense temps preestablerts i, sobretot , individual.

Les conseqüències que pot ocasionar una separació en els membres d’una parella es poden agrupar en les següents categories:

Manifestacions fisiològiques


Estan especialment associades a les conseqüències emocionals de la separació – com l’estrès o la tristesa – , i apareixen en major o menor mesura en funció de la intensitat d’aquestes. Les més comunes són: alteracions del son, sensació d’intranquil·litat, apatia, i pèrdua o augment de la gana.

Manifestacions emocionals


Totes les persones, en major o menor mesura, pateixen reaccions emocionals després d’una separació. Entre les reaccions normals o adaptatives es troben sentiments de pena o buit, sensació de desorganització, incertesa i inseguretat.

En alguns casos es produeixen reaccions emocionals més complicades, que poden donar lloc a trastorns psicològics, com és el cas del sentiment de culpa persistent, la por intensa, les crisis d’ansietat, el plor constant, l’aïllament, o una profunda ràbia.

Tant les reaccions que es consideren normals, com les qualificades de patològiques, es veuen alleujades quan la persona disposa d’una bona xarxa de suport social. En alguns casos, les manifestacions emocionals comencen abans de la separació, ja que algun dels membres de la parella pot estar vivint una ‘ separació emocional ‘ prèvia a la separació física.

Conseqüències socioeconòmiques


Després de la separació, la xarxa social de la parella es veu afectada. En alguns casos en el repartiment s’inclou també als amics, i s’incorporen noves amistats a la vida personal de cadascú. També el nivell d’ingressos es modifica, així com les condicions d’habitatge, laborals (en alguns casos es decideix treballar més per guanyar més diners, o per contra és necessari restringir l’ horari per atendre els fills), alguns cònjuges comencen a sortir més per allò de recuperar el temps, etcètera.

Aquests canvis són en gran part la raó per la qual la separació suposa la necessitat d’ adaptar-se a una nova vida.

Com afrontar una separació sentimental

Afrontar una separació implica l’acceptació d’una pèrdua i l’inici d’una nova vida sense l’altra persona al costat. Aquest procés és individual, pel que no hi ha un temps establert per aconseguir-ho. L’important és que s’aconsegueixi de forma adequada. Alguns consells que t’ajudaran en aquest procés són:

  • Accepta les emocions negatives (ansietat, tristesa, solitud) com una cosa normal en les circumstàncies que estàs vivint .
  • Oblida els ‘per què’  i centra’t en els ‘com’; ja no és moment de buscar els motius que us van portar a separar-vos ni d’assenyalar culpables. Substitueix aquests ‘per què’ per preguntes dirigides a com reorientar la teva vida i sentir-te millor.
  • No et comparis amb altres, cada persona requereix un temps per superar una separació. Alhora, els comportaments que a altres els van ser bé (per exemple sortir molt) no t’han d’anar també bé a tu. Són només opcions.
  • No siguis el detectiu de la teva exparella, i molts menys et martiritzis si li van millor les coses que a tu. És un error pensar que en les seves desventures està la teva felicitat.
  • Aprofita el suport social que et brinden els teus familiars i amics, però si necessites moments per estar sol/a no tinguis por de dir-ho.
  • No és aconsellable que iniciïs una nova relació fins que tu no et trobis bé ‘sol’. Precipitar-te podria fer que l’altra relació no funcioni, i també corres un alt risc d’acabar depenent de la teva nova parella.
  • Intenta no fugir de la teva realitat (per exemple anar a viure a un altre país només a causa de la ruptura), ja que sentiràs que hi ha portes que no s’han tancat correctament.

Com explicar als nens la separació dels seus pares


Alguns pares eviten la separació i mantenen una relació que ja no funciona per por de fer mal als seus fills. No obstant això, quan la parella està trencada es genera un clima familiar que no és en absolut adequat per a un nen, de manera que potser la separació sigui una millor alternativa. Comunicar la notícia de la separació o el divorci als més petits és dur per als pares, ja que temen no saber com dir-ho i incrementar el seu dolor per no saber explicar correctament. Per això, encara no hi ha fórmules màgiques, t’oferim unes pautes perquè et resulti més fàcil:

  • Empra un llenguatge clar, ajustat a la seva edat i maduresa, per parlar de la situació en què es troba la vostra relació .
  • Dir-li que fareu tot el possible perquè no canviï res més de la seva vida, es mantindran els mateixos amics, el mateix col·legi, el mateix habitatge o barri, etcètera. Aquest fet és fonamental per a l’estabilitat emocional del nen i per evitar el sentiment de manca de seguretat.
  • Fixar la custòdia, règim de visites, i altres assumptes relacionats amb el menor com més aviat és sempre beneficiós per al nen. Més encara si ho feu de mutu acord. És important no utilitzar mai el nen per fer xantatge a la parella.
  • Cuida els comentaris que fas de l’altre progenitor davant del petit: recorda que és el seu pare/mare.
  • Ajuda al teu fill a expressar les seves emocions i pensaments amb tota llibertat. És bo que també ell pugui conèixer els vostres.

Com reaccionen els fills davant d’una separació

La separació d’una parella no només afecta els seus membres. Algunes de les reaccions que presenten els més petits davant la separació dels pares són:

  • Sensació de pèrdua i solitud, unida a un sentiment d’inseguretat i preocupació per com les seves necessitats seran cobertes, el canvis que hi haurà per a ell, etcètera.
  • Fantasies sobre una reconciliació dels seus pares.
  • Idealització d’un dels dos progenitors (generalment del que s’ha anat).
  • Els més grans senten pena pel pare que ja no viu amb ells.
  • Possibles problemes emocionals i conductuals: crisi d’ansietat, pors, alteracions en el son, fòbies, pèrdua de confiança en els adults, baix rendiment o fracàs escolar, aïllament, rebel·lia…

 

 

 

Autora: Dra. Vanesa Fernández López, psicòloga

Font: http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/familia-y-pareja/separacion-sentimental-como-nos-afecta-y-como-superarla-7496

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR