Traumes ocults

25 July, 2013   /    Inici   /    no comments

Poques persones reconeixen tenir un trauma perquè creuen que només es produeix després de travessar per una situació de violència. Però la gamma de traumes és més àmplia.

“Trauma és un fet de la vida, però no ha de ser una cadena de perpetuïtat”. P. Levine

El trauma sempre ha existit, tots d’una o altra manera hem tingut experiències traumàtiques. Malauradament no sempre hi ha consciència del gran impacte i les conseqüències que aquest té en les persones, les famílies i les societats. En molts casos rere la depressió, ansietat i símptomes psicosomàtics hi ha un trauma no resolt.

El trauma afecta les societats de diferents maneres, per exemple quan passa un desastre natural la comunitat s’uneix, les persones s’ajuden i recolzen entre si. Per contra quan hi ha guerres, violència, la comunitat tendeix a dividir-se perquè l’atenció va a buscar el culpable i a jutjar-lo. L’arrel de la violència i la guerra, pot ser atribuïda en gran part a experiències traumàtiques que hem tingut i al gran estrès en què vivim.

Per què es produeix un trauma?
Quan ens enfrontem al que percebem com ineludible o com una amenaça aclaparadora per a la nostra vida, instintivament ens preparem per lluitar o fugir, si per alguna raó, no podem executar cap d’aquestes respostes per que posem en perill la nostra vida, el cervell, passa per alt els nostres impulsos i instints, portant-nos a la immobilització-congelació, és aquesta congelació, la que produeix els símptomes.

Els símptomes vénen, ja que el cos al no poder portar a terme la seva resposta instintiva de lluitar o escapar al que percep com amenaçant i ineludible, deixa estancada en el cos l’energia i substàncies químiques que genera, això és el que produeix el trauma i el que generi una sèrie de símptomes.
Quins esdeveniments poden produir un trauma?
Les causes del trauma són molt àmplies, inclouen des de traumes de gestació o naixement fins desastres naturals, terratrèmols, incendis, passant per atacs o actes de violència, segrestos, assalts terroristes, homicidis, maltractaments psico-emocionals, físics, sexuals, accidents, caigudes , malalties greus o cròniques, pèrdua sobtada d’una persona estimada, cirurgies i altres procediments mèdics o odontològics agressius i necessaris, i també nivells elevats d’estrès durant períodes prolongats. Igualment pot haver trauma en persones que estan exposades a contínues pressions ambientals, socials o econòmiques com a immigrants, refugiats polítics o els que han tingut pèrdues o fallides econòmiques entre d’altres.

Els efectes del trauma, són tan forts que afecten al cos de diferents maneres:

  • Físicament: Sensacions de dolor persistent en el cos, fatiga crònica, dolor al pit o esquena, tensió muscular, fibriomalgia, migranyes, nàusees, gastritis, ulcera, hiperexcitació, hipervigilància, intrusió d’imatges del trauma, malsons, respostes de sobresalt exagerades, atacs de pànic, hipersensibilitat al so, olor i tacte.
  • Emocionalment: Canvis de temperaments bruscos, capacitat reduïda de manejar l’estrès, dificultat de relacionar-se amb altres, aïllament, plor freqüent, reaccions emocionals exagerades que no pot controlar. Dificultat per controlar la por o terror fins i tot després de l’esdeveniment. Sentiments de desesperança, impotència, desesperació, depressió, pèrdua d’interès per la família, treball i altres coses que abans li causaven plaer.
  • Mentalment: Paranoia, pensaments obsessius i compulsius, confusió, dificultat de concentració, poca tolerància a les diferències.

Hi ha persones que s’afecten més que altres després d’un trauma, això és per la durada i severitat de l’esdeveniment traumàtic, existència de traumes anteriors i de l’ajuda, suport emocional i social que va tenir la persona després del trauma.

La persona que experimenta aquests o altres símptomes, que els altres poc entenen, pot pensar que està boja. No està boja, hi ha una explicació per a tot el que li està passant. Amb el trauma la ment s’altera significativament i aquesta és part de la raó per la qual se sent així. Però la persona no ha patit danys irreversibles en la seva ment i li és possible disminuir i fins i tot eliminar els símptomes.

Si li han dit, després d’haver patit un trauma, que aquests duren tota la vida o que haurà de prendre tal o qual medicina per sempre, que els símptomes que presenta són psicològics o que ha de donar temps al temps o que tot el que sent només prové de la seva imaginació o que és només qüestió de força de voluntat, que cal aprendre a oblidar, que els símptomes només es poden disminuir, que ha d’aprendre a viure amb ells i que els traumes no es poden curar… NO ÉS CERT.

Tots estem en capacitat de curar les ferides més inherents. Demani ajuda a un professional.

 

 

 

 

 

 

FONT: http://www.colombiaaprende.edu.co/html/familia/1597/article-111625.html

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR