Sentiments de buit i abandonament en el TLP

11 July, 2013   /    Inici   /    no comments

Les persones amb TLP (Trastorn Límit de la Personalitat), sovint se senten aïllats, ansiosos, aterrits pel pensament de trobar-se sols.

La gent que els dóna suport, que es preocupa, és vista com cares amables enmig de la multitud.

Però en l’instant en que fan alguna cosa que suggereix una marxa imminent, o fan alguna cosa que el TLP interpreta com un senyal de que estan a punt de marxar, li entra el pànic i reacciona de diferents maneres, des de esclats d’ira fins a suplicar a la persona que es quedi.

A vegades la persona amb TLP dirà de manera directa que té por de ser abandonada.

Però amb la mateixa freqüència, aquesta por l’expressarà d’altres maneres, amb ira, per exemple.

Sentir-se vulnerable i fora de control pot ser una situació que provoqui enuig.

Les persones amb TLP busquen ajuda dels altres perquè els proporcionin coses que els hi són difícils d’obtenir per si mateixos, com ara autoestima, acceptació, i un sentiment d’identitat per poder omplir el sentiment de buit que hi ha dins d’ells.

Són hipervigilants, buscant qualsevol pista que demostri que la persona a la qual estimen, en realitat no les estima i que està a punt d’abandonar-los.

Quan els seus temors semblen confirmar-se, poden presentar esclats d’ira, fer acusacions, plorar, buscar venjança, automutilar-se o fer qualsevol cosa destructiva.

Molts TLPs fluctuen entre extrems d’idealització i devaluació, anomenats “pensament dicotòmic”.

Perceben a les altres persones com bruixes malvades o fades, en funció de si aquestes satisfan les seves necessitats.

Mostren dificultats per integrar els trets bons i dolents d’una persona, l’opinió sobre algú sol basar-se sovint en l’última interacció amb aquesta persona.

La difusió de la identitat és una característica que condueix als sentiments de buit.

L’alteració de la identitat es refereix al sentit de no saber qui són.

Les persones amb TLP estan plenes d’imatges contradictòries d’elles mateixes que no poden integrar.

Comenten que se senten buits per dins, que no hi ha “res en mi”, que són persones diferents depenent de amb qui estiguin.

Un sentiment de buit interior que els converteix en dependent dels altres per obtenir pistes de com comportar-se, pensar i com ser, mentre que l’estar sols els deixa sense un sentit de qui són o amb el sentiment de que no existeixen.

Això, en part, explica els esforços frenètics i impulsius que fan aquestes persones per evitar la solitud, de la mateixa manera que les seves descripcions de pànic, avorriment crònic i dissociació.

La majoria de les persones tenen capacitats variables per controlar els impulsos i retardar la gratificació immediata. Són conscients de les conseqüències a llarg termini. Però algunes persones amb TLP mostren dificultats en el control d’impulsos.

Poden intentar omplir el buit i crear una identitat per a ells mateixos a través de conductes impulsives com afartaments de menjar i vòmits, activitat sexual indiscriminada, compres compulsives o abusos de substàncies.

Aquestes activitats nocives poden ser una manera d’expressar ràbia o odi a un mateix.

 

 

 

 

 

 

FONT: http://www.trastornolimite.com/Trastorno-Limite-de-la-Personalidad-TLP/sentimientos-de-vacio-y-abandono-en-el-tlp

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR