AUTOREGULACIÓ EMOCIONAL. ESTRATÈGIES PER AFRONTAR EL CANVI

3 July, 2013   /    Inici   /    no comments

 
  “Sigues tu el canvi que vols veure al món” (Ghandi)

En algun moment tots hem experimentat sentiments que hem bloquejat. Hem sentit ganes de plorar o alguna cosa ens ha molestat una mica, però finalment decidim contenir-nos, no arribant al plor ni explicant el motiu del nostre disgust. Prenem una posició defensiva davant els problemes. Ens posem una cuirassa que ens ajuda a protegir-nos de les ferides i amenaces externes. En moltes ocasions, aquest tipus d’actuació exerceix una funció positiva. El problema sorgeix quan aquesta cuirassa actua de forma permanent i ens sentim amenaçats en totes les situacions.

Quan el sistema afectiu es col·lapsa, com en els casos d’ira extrema, és el cos el que experimenta l’emoció. L’excés d’energia s’acumula en l’organisme, augmentant en excés l’activació i impedint l’abordatge adequat de la situació. Si, per contra, es decideix contenir l’emoció, no expressar-la i evitar-la, s’està destinant l’energia activada a inhibir la vivència emocional. Això repercuteix en l’estat general de salut i en l’aparició de somatitzacions. No obstant això, el canvi és possible. Podem aprendre a autoregular-nos. L’autoregulació és la capacitat de gestionar i canalitzar de forma adequada les nostres emocions davant les diverses situacions. El que suposa un repte és fer-ho correctament en aquelles situacions i emocions que no ens agraden o que suposen una amenaça.

Pel que fa a emocions es refereix, en extrems, tenim, d’una banda, a aquelles persones que neguen o eviten l’emoció en tot moment, patint un estat de “anestèsia emocional”. Aquest seria el cas de l’Alexitimia. Les persones que pateixen Alexitimia, se senten incapaços d’expressar les seves emocions, ja que s’han negat a sentir fins a tal punt que han perdut la capacitat de reconeixement i diferenciació. Davant d’una emoció molt intensa poden arribar a sentir bloqueig, sense saber què els està passant. No poden expressar si és ràbia, por o angoixa. D’altra banda, trobaríem a les persones hipersensibles o aquelles que se senten desbordades fàcilment pels sentiments. El problema de la labilitat emocional és que es queden atrapades en una determinada emoció, no emetent cap resposta o reacció davant la situació. Solen posseir una alta activació fisiològica, cosa que els fa estar constantment en un estat d’estrès.

La resposta emocional sorgeix en interrelació amb el pensament i la conducta. Una emoció concreta activa un tipus de pensament, que al seu torn genera una conducta. Atès que no és quelcom aïllat, cal influir en els tres sentits. L’autoregulació emocional treballa, en primer lloc, més que la conducta, el reconeixement i acceptació de l’emoció, és a dir, adonar-se què es pensa i llavors així poder determinar la conducta més adequada. El canvi de conducta ens pot generar més estrès i malestar inicialment, entenent-lo com un procés d’adaptació, encara que aquest sigui per millorar la nostra forma d’actuar. Davant el malestar podem quedar-nos com estàvem o assumir un compromís per afrontar el canvi. Per a això cal una sèrie de passos que ens ajudaran en l’afrontament de les situacions.

  1. Identificació de la causa d’estrès: Pot ser originat pel medi extern o bé vivenciat per nosaltres mateixos. En ambdós casos, té a veure amb la interpretació que fem de la situació i com ens influeix a l’hora de pensar i actuar.
  2. Identificació de les nostres pròpies resistències: Estem acostumats a actuar d’una determinada manera, pel que comprometre’ns al canvi i executar-ho pot portar a grans dificultats. Apareixen les nostres resistències internes, en percebre el canvi com amenaçant, ja que només veiem el que coneixem. Actuem repetint els mateixos patrons de comportament a través de les situacions. És el que es coneix com a estabilitat conductual. Adonar-se d’això és important i qüestionar les nostres pròpies creences i actituds és necessari per començar a sortir de la nostra zona de confort, que és la que ha regit la nostra vida.
  3. Valorar i expressar: Reflexionar sobre el que volem “deixar anar”. Per a això, cal veure si volem actuar com ho hem fet fins ara o bé, assumir el risc cap al canvi, encara que no s’ajusti d’entrada als nostres principis bàsics. És important parar-se a pensar i després actuar.
  4. Actitud activa davant el canvi: L’única fórmula que ens pot ajudar a veure d’una manera diferent la realitat és l’aprenentatge i l’afany de superació. És com quan un nen aprèn a anar amb bicicleta. Amb entrenament i esforç ho acaba aconseguint. L’aprenentatge és una habilitat que d’adults perdem, ja que ens fixem més en els resultats i menys en el procés. La por al fracàs ens inhabilita la capacitat per aprendre.
  5. Aprenentatge i creixement: No cal negar l’emoció desagradable. Cal sentir-la i deixar que el temps passi. Quan disminueix la intensitat elaborem les explicacions lògiques sobre què ha pogut fallar, què hem de millorar, què necessitem … Sempre hem de mostrar obertura cap a noves idees i oportunitats vàlides que ens ajudin a avançar.

En definitiva, ningú va dir que fos un camí fàcil però el desenvolupament de la intel·ligència emocional és possible. Per canviar primer cal voler i no oblidar quin és el nostre fi. Només així aconseguirem modificar els nostres patrons de conducta i canalitzar les nostres emocions de manera adequada en les nostres relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.

 

 

 

 

 

 

 

FONT: http://conlapsiqueaotraparte.blogspot.com.es/2012/11/autorregulacion-emocional-estrategias_26.html

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR