Passa pàgina… i continua amb la teva vida

28 June, 2013   /    Inici   /    no comments

pasar-pagina

 

Ja ha passat, continua …

Sempre cal saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes en romandre en ella, més enllà del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta. Tancant cercles, o tancant portes, o tancant capítols, com vulguis dir-ho:  allò important és poder tancar-los.

És important poder deixar anar moments de la vida que es van clausurant. Vas acabar amb el teu treball? S’ha acabat la relació? Ja no vius més en aquesta casa? Has d’anar de viatge? L’amistat es va acabar? Pots passar molt de temps, en el present, preguntant i intentant entendre els perquès de tal o qual fet.  Tots, sense excepció: tu, jo, els teus fills, els teus germans, etc. estem abocats a anar tancant capítols. A passar pàgina. A acabar amb etapes o amb moments de la vida i seguir endavant.

No podem estar en el present enyorant el passat. Ni tan sols preguntant-nos per què.

El que va succeir, va succeir. I cal deixar anar, cal desprendre’s.

No podem ser nens eterns, ni adolescents tardans, ni empleats d’empreses inexistents, ni tenir vincles amb qui no vol estar vinculat a nosaltres.

Els fets passen i cal deixar-los anar!

Per això a vegades és tan important destruir records, regalar presents, canviar de casa. Trencar papers, llençar documents, vendre llibres o regalar coses.

Els canvis externs poden simbolitzar processos interiors de superació: deixar anar, desprendre’s.

A la vida ningú juga amb les cartes marcades i cal aprendre a perdre i a guanyar.

No esperis que et tornin, no esperis que et reconeguin, no esperis que, alguna vegada, s’adonin de “qui ets tu”.

Deixa anar el ressentiment. Donar-li i donar-li voltes a l’assumpte, l’únic que aconsegueix és fer-te mal mentalment, enverinar-te, amargar-te.

La vida està projectada cap endavant, mai enrere.

Si camines per la vida deixant “portes obertes”, per si de cas, mai podràs desprendre’t ni viure l’avui amb satisfacció.

Festejos, matrimonis, amistats que no clausuren; possibilitats de “tornar” (a què?); Necessitat d’aclariments, paraules que no es van dir, silencis que no es van trencar.

Si pots enfrontar-te ja i ara, fes-ho! Si no, deixa’ls anar, tanca capítols.

Digues per a tu mateix que no, que no tornes.

Però no per orgull ni per supèrbia sinó perquè tu ja no encaixes allà, en aquell lloc, en aquest cor, en aquesta habitació, en aquesta casa, en aquest escriptori, etc …

Tu no ets el mateix que va ser, fa dos dies, fa tres mesos, fa un any, per tant, no hi ha res per què tornar. Tanca la porta, passa el full, tanca el cercle.

Ni tu ets el mateix, ni l’entorn al qual tornes serà igual, perquè a la vida res es queda quiet, res és estàtic.  Per la teva salut mental, amor per tu mateix, desprèn-te del que ja no està en la teva vida.

Recorda que res ni ningú són indispensables per a tu. Ni una persona, ni un lloc, ni un treball, res és vital per viure. Perquè quan tu vas entrar a aquest món, ho vas fer sense aquest “adhesiu”, per tant si és un “costum” viure enganxat a ell, és un treball personal aprendre a viure sense; sense l'”adhesiu humà o físic” que avui et fa mal deixar anar.

És un procés l’aprendre a desprendre’s i, humanament, es pot aconseguir perquè res ni ningú ens són indispensables. Només és costum, afecció, necessitat.

Però … tanca, clausura, neteja, tira, oxigena, desprèn-te, sacseja, deixa anar …

Hi ha tantes paraules per definir aquest pas! Escull la que va amb tu, definitivament, i avança per endavant amb tranquil·litat.

 

 

FONT: http://www.articulo.org/articulo/13839/superacion_personal__ya_paso_continua.html

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR