Fòbies i pors infantils

26 May, 2013   /    Inici   /    no comments

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE TENIR POR I PATIR UNA FÒBIA?

 

La por és un mecanisme de defensa que ajuda al nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per a reaccionar davant la situació.

 

Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

 

Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:

  • De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts
  • De 2 a 4 anys: por dels animals
  • De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)…
  • De 6 a 9 anys: por al dany físic, a la mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives
  • De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
  • De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials.

 

Aquestes pors infantils són molt freqüents (es donen en un 40% dels nens). Són normals, apareixen sense cap causa aparent, i desapareixen amb el temps (entre 1 i 4 anys), amb excepció de la por als estranys, que pot subsistir a la vida adulta com a timidesa.

 

La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent, i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de patiment per a ell.

 

Les fòbies, doncs, són una forma especial de por amb les següents característiques:

  1. És una por desproporcionada respecte a la situació que la genera
  2. El nen no deixa de sentir por tot i les explicacions
  3. No és normal per a aquella edat
  4. És de llarga duració
  5. El nen no pot controlar la seva por
  6. El nen intenta evitar les situacions en què podria tornar a experimentar la por, i això trastorna la seva vida quotidiana.

 

 

COM SE SENT UN NEN AMB FÒBIA?

 

El nen “amb fòbies” té una por irracional i desproporcionada respecte a un objecte o situació que li provoca; ell ho viu com una veritable amenaça, d’aquí l’angoixa i el pànic que li origina.

 

Com a resultat, intenta evitar sistemàticament aquella situació. És en aquest moment quan podem dir que la seva por s’ha convertit en fòbia (quan es dóna l’estratègia d’evitar).

 

Durant un trastorn de pànic, la persona perd el control d’ella mateixa, la por li omple el cos, i les respostes fisiològiques són tan brutals que la persona pot arribar a pensar que s’està morint o que s’està tornant boja.

 

Tot i que la persona reconeix que aquella por que sent és excessiva, no pot controlar la seva reacció. I això és potser el que més angoixa a la persona: saber que no pot controlar les seves reaccions. Més que l’objecte en qüestió, el que realment amoïna a una persona amb fòbia són les seves pròpies reaccions davant l’objecte. En el cas dels nens, també se senten amoïnats per les burles que els hi poden fer els altres nens quan el veuen reaccionar d’aquella manera.

 

La gent que pateix algun tipus de por és la única que pot explicar aquella sensació d’ansietat, les palpitacions, el sentir-se perseguit, el temor constant, i la vergonya que senten davant d’una situació que saben que és ridícula i sense fonament.

 

Viure amb por és difícil, però moltes persones deixen que els domini la vida, i constantment buscaran excuses i s’inventaran mentides per no haver de plantar-li cara.

 

La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia. Cal aprendre a viure amb totes elles, i no només amb les bones. Hem d’ensenyar als nens a conviure amb totes les emocions que ens són pròpies, bones i dolentes.

 

 

COM S’ORIGINA UNA FÒBIA?

 

No totes les pors que tenim de petits desapareixen totalment amb l’edat. Tots, nens i adults, tenim les nostres pròpies pors. Moltes pors intenses que tenim d’adults provenen d’experiències de la infància.

 

Les fòbies infantils apareixen sobretot entre els 4 i els 8 anys, i es donen més casos en nois que en noies. També és freqüent que apareguin a l’inici de l’adolescència (sobre els 11 o 12 anys), però en realitat podrien aparèixer a qualsevol edat.

 

Una por normal es pot convertir en una fòbia per culpa dels familiars, amics i companys d’escola, que contínuament ens demostren les seves pors a determinades situacions, objectes o animals. Un pare o una mare massa “patidors”, amb la seva actitud, contribueixen a transmetre al seu fill les seves inseguretats i pors. Un atemoriment innecessari per part de pares o amics quan encara érem petits es pot veure reflectit com a fòbia ja d’adults.

 

D’altres vegades, són experiències traumàtiques patides quan érem petits les que, no havent-les superat, poden degenerar en una fòbia.

 

L’any 1920, en un experiment, un psicòleg anomenat Watson va aconseguir provocar una fòbia en un nen anomenat Albert, mitjançant un aparellament entre la presència d’una rata blanca i un fort soroll que, a la setena vegada d’haver-se produït, va provocar la fòbia del nen envers la rata, a la que abans de l’experiment no tenia cap por.

 

En un experiment posterior va aconseguir justament el contrari que en el primer: fer que desaparegués la fòbia, associant a l’objecte (la rata) un estímul agradable (p. ex. un caramel).

 

Però les fòbies s’autoalimenten. Quan la persona es troba amb la situació que l’espanta, i experimenta un atac de pànic, se sent tant malament que evita a tota costa tornar-se a trobar amb la mateixa situació, i per això la propera vegada la seva angoixa pot ser encara més gran.

 

 

FÒBIES MÉS COMUNES

 

Algunes de les fòbies infantils més comunes són les següents:

  • Por de la foscor: pot produir una forta ansietat per la nit, en el moment d’anar al llit, així com negatives a dormir fora de casa.
  • Por dels gossos: pot negar-se a visitar a un amic que tingui un gos a casa.
  • Por dels metges: pot impedir les revisions periòdiques i fer més difícil administrar els tractaments.
  • Por dels insectes
  • Por a allunyar-se sol de casa
  • Por als espais molt concorreguts de gent
  • Por als llocs tancats (claustrofòbia)
  • Por als espais oberts (agorafòbia)
  • Por de les alçades (acrofòbia)
  • Por dels animals (zoofòbia)
  • Por de l’aigua (hidrofòbia)
  • Por a la visió de la sang
  • Fòbia escolar: es dóna en nens o adolescents que no volen anar a l’escola sense cap causa aparent. Es manifesta amb plors, súpliques, o agitació quan arriba l’hora d’anar a classe. O bé apareixen mals de cap o de panxa, vòmits, diarrees,… símptomes que desapareixen els dissabtes, diumenges i festius. Quan se’ls vol obligar reaccionen amb ansietat i pànic. És freqüent quan hi ha hagut un canvi d’escola o quan el nen ha patit alguna humiliació dins el col·legi.
  • Fòbia social: molta gent té por de parlar o menjar en públic, assistir a reunions socials, donar classes o conferències, aparèixer a televisió o espectacles públics, acudir a una cita amorosa,… D’això se’n diu fòbia social. En els nens, la manera com es manifesta aquest tipus de fòbia és amb plors, tartamudeig, aferrament al braç de familiars i mutisme. Es donen casos en què només es produeix l’ansietat davant d’altres nens, però no amb adults, per la qual cosa no participen mai a classe, no comparteixen jocs amb els altres nens, però si que mantenen converses amb adults, dels que semblen tenir una excessiva dependència. La fòbia social en nens petits provocarà un retard del seu desenvolupament, i en adolescents suposa una ruptura total amb les relacions socials (amics, activitats d’oci, entreteniments,…) i comporta un fracàs acadèmic important.

 

 

QUÈ CAL FER DAVANT LA POR I EN CASOS DE FÒBIA

 

En moltes ocasions, les pors infantils desapareixen espontàniament quan el nen creix, en un període d’entre 1 i 4 anys. De vegades poden sorgir més endavant, canviades de forma o de contingut. La por als estranys acostuma a transformar-se en timidesa.

 

L’edat del nen o nena ens ha d’indicar si aquella por que té és normal per a la seva edat. De totes maneres, encara que aquella por sigui pròpia de l’edat, no l’hem mai d’ignorar ni de ridiculitzar. Tampoc hem de sobreprotegir al nen quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.

 

El més convenient serà:

  • Parlar amb el nen
  • Concretar la seva por (que és el que l’espanta)
  • Ensenyar-li a donar el valor real que aquesta pot tenir
  • Ensenyar-li maneres de disminuir la seva ansietat quan estigui propera la situació desencadenant

 

Sobretot, els adults i els pares no hem de transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Cal evitar, tant com sigui possible, atemoriments innecessaris per part de pares i amics, per tal de prevenir problemes futurs.

 

També, si el nen pateix una situació de fòbia, l’actitud i la reacció que prenem els adults pot servir per agreujar o per fer minvar l’angoixa.

 

Al nen cal educar-lo de manera integral: la vida no es compon només d’alegries i moments feliços; en la vida també hi ha tristesa, dolor, pena, pors… i el nen ha d’aprendre a conviure amb aquests sentiments.

 

Els nens han d’aprendre a afrontar els problemes que se’ls presenten a la vida, en comptes de fugir-ne. Han d’aprendre, per tant, a enfrontar les seves pors, perquè només enfrontant les nostres pors és com arribem a superar-les. Això si, sempre la iniciativa d’enfrontar la situació que l’espanta ha de partir del mateix nen: els adults podem animar-lo, però mai forçar-lo ni obligar-lo.

 

Sobretot en cas de fòbia (de por exagerada), no hem de forçar mai al nen a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.

 

No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin. Tothom pot patir algun problema i cal entendre-ho i ser solidari, no fer-ne escarni.

 

El tractament psicològic de la fòbia en nens acostuma a donar bon resultat, ja que a aquesta edat encara és fàcil modificar les conductes.

 

 

 

 

FONT: http://www.jouscout.com/fobies.htm

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR