Com comunicar un divorci als fills?

3 January, 2013   /    Inici   /    no comments

Un dels motius pels quals moltes parelles trencades continuen juntes és l’existència dels fills en comú. La preocupació per les possibles seqüeles psicològiques que poden deixar en els menors la separació, porta a continuar amb una convivència sense amor i sense projectes en comú.

No obstant això, l’experiència amb famílies en procés de separació o divorci s’ha demostrat que en ocasions el divorci afecta molt menys als menors del que es pensa, sent molt més perjudicial per als fills la presència de baralles entre els seus pares, i l’elevat nivell de conflicte i tensió que envolta l’etapa de pre-divorci.

De fet, en algunes situacions on la tensió familiar i la intensitat del conflicte són insostenibles i insuportables, els fills viuen la separació dels seus progenitors gairebé amb alleujament, encara que sigui de manera inconscient. Després de la separació o divorci, tant els fills com els pares poden presentar dificultats en diverses àrees de la seva vida. No obstant això, hi ha evidència empírica que demostra que els fills no haurien d’entrar dins el grup de risc de desajust emocional, psicològic, familiar, escolar o social si:

  • La ruptura de la parella es fa sense desembocar en ruptura familiar
  • Els progenitors es mantenen psicològicament equilibrats
  • Els progenitors desenvolupen amb responsabilitat la seva tasca parental.

Una de les preocupacions dels pares en procés de separació és com i quan comunicar la decisió als fills. Encara que els menors tenen diferents nivells de compressió i diferents maneres d’adaptar-se als canvis provocats pel divorci, en els diversos estadis del seu desenvolupament, en general podem establir unes pautes bàsiques:

  • És important informar els fills i és important comunicar la decisió de la separació quan aquesta estigui presa, MAI abans.
  • La decisió hauria de ser comunicada per ambdós progenitors conjuntament als fills. Si això no fos possible, tots dos progenitors haurien de comunicar la decisió als fills per separat, intentant oferir la mateixa versió i intentant no culpabilitzar a l’altre. En ambdues situacions, tant el pare com la mare, han de procurar una actitud de respecte cap a l’altre, no culpabilitzant a ningú i intentant evitar ràbia, tristesa o plor davant dels menors.
  • Informar d’acord amb l’edat dels fills:
  1. Els menors de 5 anys: A aquesta edat no necessiten explicacions excessivament llargues i detallades. És important explicar que el progenitor que se’n va de casa no li passarà res dolent i parlar del nou lloc on residirà.
  2. Els menors d’entre 5 i 8 anys: Necessiten saber què passarà amb ell (amb qui i on viurà si canviarà o no de col·legi …) i de quina manera afectarà a les seves rutines habituals. Molt important, transmetre’ls la seguretat de que els seus pares seguiran ocupant-se d’ell.
  3. Els menors d’entre 9 i 12 anys: La immaduresa els porta a pensar en termes de bo o dolent, correcte-incorrecte. Poden culpar un dels membres de la parella de la ruptura familiar o pensar que se’ls demana que prenguin partit. A aquesta edat es formen forts vincles amb la figura del mateix sexe i desenvolupen la seva identitat sexual pel que és fonamental garantir la continuïtat en la relació amb l’altre progenitor.
  4. No informar dels conflictes de fons: Als seus fills no els beneficia ni necessiten conèixer els detalls íntims que els han portat a la separació. El desig i necessitat d’alguns pares/mares que els seus fills “coneguin tota la veritat” respon més a una necessitat dels propis pares que estan en ple procés d’acceptació i que de vegades respon a un desig de perjudicar l’ex (“la teva mare/pare ja no ens vol “,” el teu pare / mare ens deixa per … “)
  5. Explicar que han decidit deixar de viure junts i que els fills no tenen res a veure en la decisió.
  6. Informar com serà la realitat a partir de la separació: qui marxarà de casa, com i quan es comunicaran i relacionaran amb el progenitor amb el qual no conviuen, si canviaran o no de col·legi …
  7. Transmetre que la decisió no és modificable: no crear falses expectatives de reconciliació en els fills.
  8. La ruptura de parella no implica ruptura de mare/pare-fill: Explicar que seguiran relacionant-se amb el seu pare/mare i amb les seves famílies i amics.
  9. No fomentar fantasies mentint sobre la realitat de la separació i creant una situació fictícia en la parella: situacions com ara dir als fills que la seva mare/pare està treballant en una altra ciutat i per això ja no viu amb ells perjudica l’adaptació a la nova realitat dels menors i pot originar sentiments d’abandonament, entre d’altres problemes.

 

Autor: M ª Sol Uceda Espigares (http://www.mundopsicologos.com/articulos/como-comunicar-un-divorcio-a-los-hijos.html)

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR