Les relacions tòxiques

18 December, 2012   /    Inici   /    no comments

La necessitat que solen tenir algunes persones per establir vincles que els resulten tòxics, és de vegades difícil d’eradicar, perquè en definitiva és una cosa que profundament estan desitjant.
Una relació tòxica és la que ens fa infeliços, que ens frustra, que ens enganya, que ens utilitza per als seus propis fins i que s’aprofita de les nostres debilitats.
El problema per desfer-se’n és que la seva víctima no vol veure tots els mals que li comporta aquest vincle, una relació que li distorsiona la percepció en virtut d’una atracció de la qual no es pot apartar.
En termes de la teoria del camp de Kurt Lewin, dos vectors oposats del mateix valor, d’atracció i de rebuig, en el camp dels significats personals, són els que mantenen l’equilibri de la relació, impedint que canviï.

D’acord a la teoria psicoanalítica, es reitera una manera de relació d’objecte agradable i alhora hostil, semblant a relacions traumàtiques de la infància amb figures significatives.
Les teories cognitives reconeixen en aquestes relacions una manera de percepció particular, quan l’individu que pateix s’entesta a veure la realitat que vol veure, filtrada per les seves experiències prèvies.
Els conductistes posen a la psique entre parèntesi i no tenen en compte els processos intrapsíquics, per tant, des d’aquesta perspectiva, aquestes relacions són maneres apreses de vincular, que s’han de desaprendre per adquirir noves formes de relacionar-se més adaptatives.
Des del punt de vista existencial, aquestes relacions formen part d’un projecte de vida en el qual s’inclou el sacrifici com una realització personal.
La nostra pròpia forma de veure el món ens condiciona, quan interpretem la realitat de la vida com una cadena de sofriments i no com una oportunitat per ser capaços de viure experiències feliços.
És una decisió personal, patir en la vida o gaudir de la vida. Fins als esdeveniments més tràgics es viuen d’una manera diferent en funció a la nostra visió del món.
Totes les tragèdies tenen també un costat menys dolorós si les observem des d’una perspectiva més global.
Creure que un pot ser feliç en aquest món no és difícil. Només cal pensar-hi. Sempre som nosaltres els que ens lliguem a les mateixes cadenes. No hi ha un altre responsable de les nostres vides més que nosaltres mateixos.
Les persones fortes busquen perfils febles per relacionar-se i els febles de caràcter se senten atrets pels forts, per a no haver de decidir per si mateixos, per sentir-se protegits, per ser espectadors i no actors, per en definitiva, no assumir cap risc.
Amb el temps la vida ens ensenya que aquesta postura còmoda té un alt cost, a la llarga sempre ens passa la factura i ens portarà inexorablement cap al compliment de tots aquests compromisos que particularment vam estar evitant, utilitzant algú com escut. Perquè el que no fa el que ha de fer en el seu moment ho haurà de fer després, obeint a una llei universal ineludible, que és la que ens obliga a pagar els deutes amb nosaltres mateixos.

 

 
FONT:  La guia de Psicologia

http://psicologia.laguia2000.com/general/las-relaciones-toxicas # ixzz2FPBrneue

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR