Els traumes… i com ens poden afectar

16 December, 2012   /    Inici   /    no comments

El terme trauma significa ferida. Freud va ser el primer que va començar a utilitzar de forma sistemàtica aquesta paraula dins l’àmbit de la psicologia, per descriure les ferides psíquiques que pot patir una determinada persona com a conseqüència d’un esdeveniment o situació que influeixi de manera negativa en la seva vida psicològica. Els traumes estan íntimament relacionats amb les vivències. Una vivència és una experiència que deixa empremta en la personalitat, és a dir, que té la suficient importància com per marcar o modificar la nostra manera de ser després d’haver-la viscut.

Quan alguna vivència o conjunt de vivències produeix un gran impacte en la vida psicològica d’un individu, ja sigui per la intensitat de les mateixes, ja perquè es tracti d’algú psicològicament feble, i algunes de les seves parcel·les psicològiques queden ferides o destruïdes, diem que ha patit un trauma, i, per tant, que ha quedat traumatitzat, com si s’hagués produït una ferida o esquinç en la seva personalitat.

Els traumes psicològics repercuteixen, sobretot, en l’actitud i la conducta futures de la persona que els ha patit. Per exemple, un desengany amorós de certa envergadura pot fer que una persona canviï d’actitud amb les persones del sexe oposat, establint una sèrie de mecanismes psicològics de defensa que tendeixen a evitar que es repeteixi una situació similar, el que es pot traduir en un distanciament afectiu i certa desconfiança a l’hora de plantejar-se la possibilitat d’una nova relació de parella.

Els traumes poden afectar qualsevol esfera de la psicologia personal i poden produir-se a totes les edats. Tradicionalment la majoria dels autors han destacat la importància dels traumes infantils i juvenils, ja que durant aquesta època la personalitat encara no s’ha configurat de manera definitiva, amb el que els traumes influeixen de manera més decisiva en l’estructura de la mateixa. A més, els joves i adolescents tenen menys capacitat per assimilar, elaborar i adaptar-se a certes situacions conflictives des del punt de vista psicològic, de manera que aquestes solen tenir un major poder traumatitzant. Aquest últim aspecte té una importància cabdal, ja que no totes les situacions dotades, en principi, d’un alt poder traumatitzant com les de pèrdua, abandonament, humiliació, agressió, etc., produeixen traumes de manera obligada. Si són elaborades per la persona que les pateix de forma adequada poden fins i tot tenir un cert efecte beneficiós. Al cap i a la fi, després d’aquestes experiències sorgeixen una sèrie de mecanismes d’aprenentatge, tant en el nivell conscient com en l’inconscient, que, si són adequats, poden enriquir la personalitat i constituir un estímul per al desenvolupament d’aquesta en un sentit expansiu . Per exemple, un suspens pot servir perquè un nen prengui consciència del reduït del seu esforç i estimular-perquè estudiï més temps, amb més profunditat i amb una tècnica d’estudi millor. Per contra, seguint amb el mateix exemple, un suspens pot tenir conseqüències diametralment oposades, és a dir, provocar un major abandonament dels estudis, casos de desadaptació escolar, etc.

Si el traumatisme té prou envergadura pot conduir a un desenvolupament anòmal de la personalitat: els diversos traumes que pateixen en el transcurs de la vida van originant mecanismes psicològics de defensa, repressió, desplaçament, etc., Que, per ser inadequats, arriben a configurar una personalitat deteriorada, més inestable i més feble, de caràcter anòmal, és a dir, a cavall entre el normal i el patològic.

 

Font: La Página de la Vida (http://www.proyectopv.org)

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR