PERSONALITAT SANA VERSUS PERSONALITAT PATOLÒGICA (trastorns de la personalitat)

9 December, 2012   /    Inici   /    2 comments

Trastorn de personalitat versus personalitat sana

Un trastorn de personalitat és una manera patològica de ser i de comportar-se que:

– És omnipresent: es posa de manifest en la major part de les situacions i contextos, i abasta un ampli rang de comportaments, sentiments i experiències.
– No és producte d’una situació o esdeveniment vital concret, sinó que abasta la major part del cicle vital de l’individu.
És inflexible, rígid.
– Dificulta l’adquisició de noves habilitats i comportaments, especialment en l’àmbit de les relacions socials: perjudica el desenvolupament de l’individu.
– Fa l’individu fràgil i vulnerable davant situacions noves que requereixen canvis.
– No s’ajusta al que es podria esperar per aquest individu, tenint en compte el seu context sociocultural.
– Produeix malestar i sofriment a l’individu o als que l’envolten: provoca interferències en diversos àmbits (social, familiar, laboral, etc.)
– El malestar és més aviat conseqüència de la no acceptació per part dels altres de la manera de ser de l’individu més que una característica intrínseca del trastorn: en general solen ser egosintónicos (d’acord amb el Jo).
– Per tot això, la consciència de malaltia o anomalia és escassa o inexistent per part de les persones que pateixen aquests trastorns.
En canvi una personalitat sana respon a les següents característiques:

– Adaptativa.
– Flexible.
– Funcionament autònom i competent en diferents àrees de la vida.
– Habilitat per establir relacions interpersonals satisfactòries.
– Capacitat per aconseguir metes pròpies, amb el consegüent sentiment de satisfacció subjectiva.

 

Tipus de trastorns de la personalitat:

PARANOIDE: La característica essencial d’aquest trastorn és un patró de desconfiança i suspicàcia general cap als altres, de manera que les intencions d’aquests són interpretades com malicioses. Aquest patró comença al principi de l’edat adulta i apareix en diversos contextos.

ESQUIZOIDE: Els individus que el pateixen es caracteritzen per la falta d’interès en relacionar-se socialment i per una restricció de l’expressió emocional. Pot aparèixer durant la infància o l’adolescència, encara que se sol diagnosticar en l’edat adulta.

ESQUIZOTÍPC: Les persones que ho pateixen tenen un patró de dèficit social o interpersonal amb una gran disminució de la capacitat per les relacions personals. A més tenen distorsions cognitives i de pensament i un comportament excèntric.

ANTISOCIAL: La sociopatia, també coneguda com trastorn de personalitat antisocial (TPA), és una patologia d’índole psíquic que deriva en què les persones que la pateixen perden la noció de la importància de les normes socials, com són les lleis i els drets individuals. Si bé, generalment, pot ser detectada a partir dels 18 anys d’edat, s’estima que els símptomes i característiques es vénen desenvolupant des de l’adolescència. Abans dels 15 anys s’ha de detectar una simptomatologia similar però no tan accentuada, es tracta del trastorn disocial de la personalitat.

LÍMIT: Es caracteritza principalment per desregulació emocional, pensament extremadament polaritzat i relacions interpersonals caòtiques. El perfil global del trastorn també inclou típicament una inestabilitat generalitzada de l’estat d’ànim, de l’autoimatge i de la conducta, així com del sentit d’identitat, que pot portar a períodes de dissociació.

HISTRIÒNIC: Les persones amb trastorn de personalitat histriònica solen expressar les seves emocions de manera exagerada. Solen ser vanitoses i egocèntriques, i se senten incòmodes quan no són el centre d’atenció. Sovint són seductores en aparença i comportament, ja que els preocupa molt no ser-ho. Busquen contínuament a algú que els tranquil·litzi, que aprovi el que fan, i poden enfadar quan algú no els atén o afalaga. Solen ser impulsius i poc tolerants a la frustració.

El seu estil cognitiu és extremista, tendeixen a veure tot en termes de blanc o negre. El seu discurs sovint no té detalls i és exagerat.
La major taxa de persones que pateixen aquest trastorn són dones, la qual cosa fa pensar que la naturalesa d’aquest trastorn i algunes característiques que el defineixen són estereotips de la dona de la societat occidental.

NARCISISTA: Un patró general de grandiositat (en la imaginació o en el comportament), una necessitat d’admiració i una falta d’empatia, que comencen al principi de l’edat adulta i que es donen en diversos contextos.

PER EVITACIÓ: La principal característica és un patró generalitzat d’inhibició social, sentiments d’inadequació, hipersensibilitat a la avaluació negativa, rebuig o desaprovació, i evitar la interacció social, que comencen a l’adolescència o al començament de l’edat adulta i que es dóna en diversos contextos.

PER DEPENDÈNCIA: Aquests individus tenen una necessitat general i excessiva que s’ocupin d’ells (comportament de submissió o adhesió), a més d’un gran temor de separació.

OBSESSIU-COMPULSIU: és un trastorn de personalitat caracteritzat per un patró general de preocupació per l’ordre, perfeccionisme, control mental i interpersonal, a expenses de la flexibilitat, l’obertura i l’eficiència. Característiques:

Manca de decisió, dubtes i precaucions excessives, que reflecteixen una profunda inseguretat personal. Preocupació excessiva per detalls, regles, llistes, ordre, organització i horaris. Perfeccionisme, que interfereix amb l’activitat pràctica. Rectitud i escrupolositat excessiva juntament amb preocupació injustificada pel rendiment, fins a l’extrem de renunciar a activitats plaents i a relacions personals. Pedanteria i convencionalisme amb una capacitat limitada per expressar emocions. Rigidesa i obstinació, amb un intens sentit del deure. Insistència poc raonable per a que els altres se sotmetin a la pròpia rutina i resistència també poc raonable a deixar als altres fer el que han de fer. La irrupció no desitjada i insistent de pensaments o impulsos. Estil de vida avar molt per sota de les seves possibilitats econòmiques. Hiperexigència cap a si mateix i els altres. Sentiments de frustració, ràbia, irritabilitat i agressivitat per no aconseguir les metes que s’exigeix​​.

 

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

2 comentaris

  1. Dec 10, 2012 at 9:13 AM

    M´ha semblat una lliçó magistral de comportaments.Molt entenedora per persons que volem estar informades i ens anem forman de mica en mica. Un 10 per la vostar ENTREGA. Gràcies per compartir coneixements!!!!

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR