TRASTORN D’ESTRÈS POSTRAUMÀTIC

3 December, 2012   /    Inici   /    no comments

Moltes vegades s’ha donat poca importància al trastorn d’estrès postraumàtic, com que únicament es pateix quan la persona pateix situacions extremes. En general sí és així però no únicament. Diguem que un trauma per a una persona es produeix sota tres circumstàncies que serien les següents:

– Quan passa en moments primerencs de la vida de la persona que no és capaç d’assimilar: per exemple pèrdues de familiars importants, mentides familiars, quan es culpabilitza el nen de determinades circumstàncies, maltractament físic o psicològic, quan no s’atenen les seves emocions ni se li consola, quan s’obliden les seves necessitats o sorgeixen negligències en les famílies, quan hi ha problemes d’acceptació social al cole tipus bullying, quan presencien maltractaments o infravaloracions entre membres de la seva pròpia família …

– Quan succeeixen coses que en principi no serien greus, però que es mantenen molt al llarg del temps i són molt repetitives: per exemple quan no es dóna afecte als nens, quan s’exerceix una sobreprotecció molt fort impedint el creixement i el desenvolupament del nen, quan s’és ignorat amb relativa freqüència o no escoltat, quan es presencien discussions contínues entre els pares i es viu una vegada i una altra, quan es repeteixen contínuament idees del tipus “Les coses es fan bé o no es fan” o ” has de ser sempre el millor “, o “si no t’estàs quiet mataràs a la mare a disgustos “… són frases o successos que puntualment no tenen cap efecte en el nen, però que molt mantingut i molt sovint en el temps porten directament a la configuració d’un trauma que romandrà en la vida adulta, si no és tractat.

– Quan ocorren successos molt forts que no som capaços d’assimilar ja sigui en l’edat adulta o en l’edat infantil: per exemple un accident de trànsit, haver estat a punt de morir pel motiu que sigui, una violació o abús, violència, terratrèmols …

De vegades el trauma es produeix perquè es donen aquests tres factors, però en realitat, pot donar-se només quan es produeix un. Moltes vegades entre les famílies sembla que es pretén insinuar que els nens es recomponen sols o que ho obliden tot i així tot queda superat. Que la ment oblidi certes coses, no vol dir en cap moment que l’hagi superat, i que no ho comentin no vol dir que s’hagi superat. El restar importància a successos d’aquest tipus, fa que la persona traumatitzada, moltes vegades minimitzi els successos que ha viscut, impedint així que pugui superar, afrontar o demanar ajuda per poder manejar-los deixant-los amagats dins de si mateixos, però al mateix temps actius. Les conseqüències d’això són clares en la vida quotidiana de la persona:

– Es produeixen flasbacks, que són reminiscència dels successos: en qualsevol moment de sobte, sent pensaments intrusos carregats d’emocions que es repeteixen una i altra vegada.

– Apareixen problemes de son, no es descansa bé o simplement li envaeixen contínuament malsons relacionats amb el trauma que ha quedat emmagatzemat.

– Pot tenir interferències en la vida quotidiana en funció de la naturalesa del trauma amb atacs d’ansietat, o depressió, o reaccions desproporcionades davant successos petits, o amb problemes a l’hora d’establir vincles amb altres persones i per tant problemes en les relacions de parella o les relacions socials o laborals …

– També sol haver un estat d’ansietat constant, com en contínua alerta i pors relacionats amb el trauma encara que no sempre de forma directa.

Tot això crea una interferència molt forta en la vida de la persona, que moltes vegades no lliga amb el trauma, ja que ha après a ignorar i fer com si mai hagués passat, bé perquè va ser molt forta o bé perquè li van ensenyar que no era massa important.

Amb vista al tractament del trastorn per estrès postraumàtic, allò important és que la persona es doni a si mateix la importància dels esdeveniments que l’han marcat en la seva vida, només si els assumeix pot afrontar i donar-se a si mateix una importància i una explicació per allò que viu en l’actualitat. Després també és important saber que és una cosa que es pot superar i afrontar, i que per això la teràpia EMDR, està donant molt bons i ràpids resultats amb l’afrontament dels traumes, ja que permet a la persona activar els seus propis mecanismes neuronals perquè pugui processar de forma adaptativa aquelles coses que en el seu moment no van poder fer front per les circumstàncies en què es van produir.

 

 

 

FONT: Maria Jesús Adam Meléndez (Psicòloga i directora del Centre Psicològic Adam a Madrid)

http://www.psicologos-online.net/articulos/trastorno-de-estres-postraumatico/

Sobre l'autor:

L'autor encara no ha introduit cap dada sobre el seu perfil.

Has d'iniciarsessio per publicar un comentari.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR